Dansa

Tatiana Clavel: “M’agradaria generar una línia que no siga programació de cap de setmana”

La coordinació artística de La Mutant – Espai d’Arts Vives recau ara per primera vegada sobre una creadora: Tatiana Clavel. Amb una llarga trajectòria al capdavant de la companyia La Coja Dansa al costat de Santi de la Fuente, Clavel ha format part també dels equips de dues de les iniciatives més engrescadores de l’escena de la ciutat en els darrers anys: Migrats Dansa d’Espai Inestable, cicle de dansa dedicat a les creadores emergents en dansa que en la seua majoria desenvolupen el seu treball fora de València, i ‘Radicantes. Danza y otras especies‘, un programa pedagògic, experimental i performatiu al voltant de la dansa a l’IVAM, que compleix ara 7 anys.

Clavel arriba a La Mutant amb la intenció de consolidar un programa a llarg termini que estabilitze l’espai com a centre d’arts vives de la ciutat, centrant-se en l’aposta per la investigació i l’atenció als processos creatius de les creadores valencianes emergents i consolidades, la idea d’expandir la programació a una sèrie d’activitats relacionades amb aquesta, visant a grups de públics concrets, i la documentació i el registre com a eina d’articulació d’un relat que s’anirà creant conforme avance el temps.

La direcció artística de La Mutant s’ha definit al cap d’un any amb el seu nomenament, des de l’última direcció de Marta Banyuls. En el sector, encara que no ha sigut molt replicat pels mitjans, hi ha hagut una gran inquietud en relació al fet que el nomenament és transitori, però la idea és crear un lloc funcionarial dins de la Relació de Llocs de treball de l’Ajuntament que es dedicaria a aquesta Direcció Artística.

Tenint en compte que vens d’un treball tant en Radicants com en Migrats molt més col·legiat i que la manera de treballar fora de la institució pública està més oberta a aquella mena de plantejament, com veus la idea que siguen només funcionaris públics els que puguen accedir a la plaça i que això puga suposar que el mateix funcionari puga estar en la plaça fins a la seua jubilació? En la majoria dels centres artístics espanyols això passa poc. Hi ha gent que es manté en el mateix lloc, com és el cas del Central a Sevilla, però la majoria de les vegades hi ha canvis periòdics.

En principi la fórmula que s’ha trobat perquè hi haguera un procés que fora el més ràpid possible, ja que l’espai ha estat molt de temps sense coordinació, ha sigut la de generar un lloc de treball, que ja existeix com a tal, i que siga un funcionari qui l’ocupe. Això el que ha fet és facilitar alguna cosa que potser al sector òbviament li sembla que ha sigut molt lent, però que ha sigut més ràpid a través d’aquest procés. D’una banda, entenc que des de la regidoria s’ha fet perquè l’espai no estiguera buit més temps, per tal d’agilitzar l’arribada d’algú que coordinara l’espai. Respecte a que isca una plaça per oposició que ja vaja a ocupar un funcionari i siga qui ocupe a llarg termini aquest lloc, entenc que és una manera d’estabilitzar espais públics i consolidar-los amb una programació a llarg termini i amb un projecte que es puga desenvolupar no només en dos anys, sinó amb un projecte més ampli. En principi crec que l’aposta és per consolidar les arts escèniques i els espais públics que pertanyen a l’Ajuntament.

També se m’ha parlat des de la regidoria d’una comissió que estaria composta per professionals, que seria una comissió d’experts que assessoraria de manera continuada a aquesta nova figura. Em sembla que pot ser una combinació que funcione, en el sentit de generar un lloc fix que done estabilitat a l’espai però no bloquejar idees o projectes que puguen vindre de gent que estiga activa o que estiga nodrint-se contínuament del que és la cultura, el teixit, i el que està passant no només a la ciutat sinó també a nivell nacional i internacional, a través d’aquestes comissions.

I des del punt de vista de programadora i comissària independent que has exercit tant a Migrats com a Radicantes de manera col·legiada, el fet d’estar sola genera en tu un desig de convidar a una altra gent que articule enunciats de comissariat dins de La Mutant? O com pretens establir aquestes maneres de treballar?

És veritat que ara estic com nouvinguda, la qual cosa suposa sobretot la part més burocràtica de com funcionaran les contractacions. Jo he plantejat un projecte que té a veure amb una programació més convencional que és clar quin és el seu funcionament perquè és la que s’ha portat fins ara des d’aquest espai i des d’altres com pot ser el TEM; i després la meua proposta és generar un projecte de pensament que d’alguna manera puga emmarcar tots aquests projectes paral·lels que tinguen a veure més amb una programació més horitzontal, amb programes de pensament, amb publicacions. És a dir, m’agradaria generar una línia que tinga a veure amb el fet que l’espai estiga actiu i ple durant la setmana, que no siga una programació de cap de setmana, sinó que es comencen a generar projectes que tinguen sentit i continuïtat dins de l’espai. Partiré de la programació més convencional per a anar generant aquests espais i poder oferir classes magistrals, tallers, perquè l’espai vaja agafant vida i després per descomptat escoltar una mica el sector, les necessitats que té i projectes paral·lels que es puguen fer dins del que em permeta la contractació, que és el que estic encara veient: quins són els llocs i què puc o què no puc fer. Per exemple, a mi m’agradaria secundar tot el que és la investigació. Des de l’Ajuntament ixen unes ajudes concretes d’investigació que es realitzen en diferents espais de València. A vegades són els espais municipals els que gestionen i a vegades és el propi Ajuntament qui trau convocatòries concretes. El suport del teatre estarà en aquelles iniciatives.

Tatiana Clavel @Nelo Olmos

Ajudes d’investigació que, d’alguna manera, vols vincular al propi espai.

Això és: l’espai donarà suport a projectes que llança l’Ajuntament de manera autònoma sense La Mutant o el TEM, per a generar aquelles residències d’investigació com a exemple. I des de l’espai s’intentaran crear altres línies.

En relació al que estàs plantejant del desenvolupament d’activitats vinculades a la idea de pensament, que temàtiques et planteges com a essencials o primordials sobre les quals vols articular aquell tipus de programació específica que no estaria tan vinculada a la programació sinó a mantindre l’espai com un espai viu.

La idea inicial era generar un programa de documentació entorn de peces i artistes. Crear un espai d’acció clar que tinga a veure amb un lloc intermedi entre allò museístic i allò escènic. És una idea base sobre la que treballar, a partir d’un text de Claire Bishop*, que parla sobre l’espai que hi ha just entre un lloc i un altre. La idea és de convidar a artistes i a partir de les inquietuds i preocupacions d’aquests artistes, o sobre què estan treballant, es vaja generant un programa i que aquest programa no siga imposat per l’espai, encara que després sí que es crearan línies clares d’investigació, sinó que siga també rebre què inquieta a la professió i a la gent que està investigant per a generar eixe diàleg a partir d’eixe lloc concret que si que permet el teatre. Generar un espai on compartir des d’un altre lloc, una altra sensibilitat, on el públic no serà un públic que estiga assegut a la butaca, sinó que serà un públic testimoni. Intentarem potser, generar un espai concret en el fossat, és a dir, generar unes condicions i un marc on puguen passar coses, que siga un lloc d’escolta. M’agradaria a poc a poc apostar també per eixa idea de co-programació que ara apareix tant. Que puga aparéixer però de manera real, creant eixos espais on puguem parlar, on puguem mostrar, compartir.

Has parlat de crear vincles amb espais museístics i amb les biblioteques. Amb quins espais creus que puga haver-hi comunicació? I en relació a les biblioteques, perquè vas comentar la idea de traure un fanzine, com t’agradaria vincular-ho? Tenint en compte que a més depenen també d’Acció Cultural, amb el que se suposa molta més facilitat i tenint en compte també que a València s’han desenvolupat algunes activitats en biblioteques que volen canviar eixe lloc de la biblioteca com a simple lloc de consulta, d’estudi o de préstec de bibliografia.

La idea està vinculada al programa de pensament que es desenvoluparà, en el sentit que parlem de no-espectacle, parlem d’investigació, parlem de processos, però què passa? Com es documenta tot això? A partir d’aquell qüestionament apareixia la idea de publicació i la idea de registre. A partir de referents com l’Onda Corta del TEA, que és un programa de ràdio que es genera des del museu, on hi ha entrevistes a tots els artistes, o a través de publicacions múltiples, que sabeu que ara estan sorgint en els processos. Perquè d’alguna manera queden documentats des d’altres llocs diferents als habituals, que poden ser el vídeo o la fotografia, em semblava important impulsar això, donar-li sentit i donar-li coherència amb altres espais que ja es estan en això, per a generar els vincles que permeten fer documentació però que després no es quede ací. La idea és començar amb un fanzine perquè és més senzill i continuar documentant aquestes trobades de les quals et parlava abans, d’aquesta zona grisa. En principi el vincle seria amb l’IVAM però estem oberts a rebre propostes d’altres llocs o quan vegem una mica si el projecte pot ampliar-se, buscarem des d’ací altres espais.

Després, la idea de biblioteca, a mi em semblava interessant perquè crec que cal inter-comunicar els recursos perquè no té sentit que els recursos d’una mateixa administració es queden com en un únic espai sinó que es puguen també diversificar. Em sembla molt interessant que a les biblioteques comencen a aparéixer la dansa, les arts vives i amb una cosa senzilla com és la pròpia publicació que genere el teatre. Em sembla que és una manera d’aproximar La Mutant a les biblioteques i a l’inrevés. També dins del que és la programació, vincularé algun espectacle dins de les biblioteques.

Has desenvolupat durant bastant temps el treball pedagògic i vens ara del Professional de Dansa de València. Quin lloc ocupa la pedagogia, l’educació, dins del projecte i com es desenvoluparà?

La meua idea és generar una línia des de cada espectacle a un sector concret de l’educació. Generar un programa pedagògic a partir de cada espectacle. Entendre a quin públic li pot interessar i fer una unitat didàctica, un programa docent, vinculat a aquest sector. Estàvem pensant treballar amb FP d’Imatge i So, treballar amb la UPV, amb la Universitat a través del Departament d’Escultura i Performance, o a través del Departament però més vinculat al Màster. Classes magistrals que es puguen donar amb gent que vinga, que estiga treballant coses concretes i anar generant eixos vincles però amb projectes concrets. La meua idea és no intentar abastar a tothom, sinó generar vincles concrets amb diferents poblacions. Diguem que em vull especialitzar en una professionalització però que aproxime diferents públics. No pretenc que les arts vives funcionen en tots els segons de l’ESO dels instituts, sinó que anirem als instituts per exemple que estan treballant Batxillerat Artístic, i hi ha un específic d’escèniques, i sondejar quina peça els pot interessar. Podem atraure’ls al teatre o pot l’artista anar al propi institut per a traslladar el seu procés, la seua obra, i això ho intentarem fer amb cada proposta que es programe en la programació més convencional.

Tatiana Clavel @Julia Reoyo

La Mutant s’ha caracteritzat per la mostra de treballs que no eren visibles a València. Segons entenc continua havent-hi un interés per poder portar artistes de fora de València i de fora de l’Estat espanyol, però quin serà la relació amb els artistes valencians?

Amb els artistes valencians en principi la meua idea era generar aquest espai més horitzontal del qual parle. El que permetrà és que les peces no hagen de ser peces llargues acabades amb una tècnica important sinó que puguen ser coses que siguen molt més accessibles per a tots els emergents i tota la gent que està investigant o que no arriba a produir una peça que després puga moure. I d’altra banda, vull donar suport a un espai que jo sempre he trobat a faltar com a companyia, que és acollir a les companyies abans d’una estrena, abrigallar-les en la mesura que es puga, cedir-los un espai escènic i un lloc on estrenar.

A manera de residència tècnica?

Ho ho podríem anomenar residència tècnica, però trobaríem la fórmula perquè puguen habitar l’espai i estar.

*”La caja negra, el cubo blanco, la zona gris: las exhibiciones de danza y la atención de la audiencia”, 2021

Santi Ribelles
Santiago Ribelles Zorita és ballarí, performer i coreògraf establit a València. Ha estudiat art dramàtic, dansa i arts visuals a València, Brussel·les i Holanda.Compagina el seu propi treball amb col·laboracions com a ajudant de direcció i gestió en arts escèniques. A vegades escriu sobre dansa i arts escèniques.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close