Dansa

Treure’n profit

Poques experiències a la ciutat resulten tan fructíferes com l’Aliansat. Per a les companyies de dansa escollides cada dos anys per participar en el programa; i per al mateix teatre, que nodreix la seva programació d’aquell suport. El Festival Dansat, que s’ha pogut celebrar amb normalitat, n’és el punt d’inflexió anual: espai per a l’estrena d’alguns espectacles i per a l’anunci de les peces que es podran veure durant la temporada.

La idea va néixer el 2015 i està coordinada pel coreògraf i ballarí Thomas Noone. El SAT Teatre, juntament amb la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, ofereix residència creativa i tècnica a set companyies. Normalment creadors que estan desenvolupant per primer cop una feina en solitari; autors amb trajectòria en consolidació; i noms potser poc coneguts entre el gran públic, però amb una sòlida formació i veïnatge amb Barcelona. El Sat Teatre sempre s’ha caracteritzat per ser un equipament de la ciutat que es projecta des de l’engranatge del barri de Sant Andreu, on es troba i amb el qual connecta complicitats.

Després d’una primera jornada al carrer, perquè un dels objectius del programa és atansar la dansa a tota mena d’espectadors, ha tingut lloc l’estrena de l’espectacle Silver Ballad, de la companyia La Súbita: Laura Alcalà i Emma Ribas. El punt de partida és una pregunta que pot resultar insidiosa: per què hi ha tan poques dones en càrrecs de responsabilitat en el món professional de la dansa, quan resulta que la immensa majoria de les estudiants són noies? I al voltant de la qüestió despleguen un espectacle amable i entusiasta. Podrien haver optat per fer-ho des de la indignació; raó no els en faltaria pas. Però és infinitament més profitós el seu plantejament: evidencien aquella irregularitat en diverses escenes. Una de les més destacades un joc de miralls, darrere dels quals s’amaguen i des d’on queden invisibilitzades per al públic. Mentre que, alhora, fan un homenatge a totes les dones de qui han après el seu mestratge, testimoni de la feminitat de la dansa. La peça permet gaudir d’aquestes dues intèrprets, capaces de muntar-se una festa final de celebració amb el públic o de desplegar un ric fraseig coreogràfic en els duets, i també d’accentuar els solos de la peça, des de l’acompanyament i l’estima que totes dues demostren per la dansa i per elles mateixes, com a professionals esforçades per seguir endavant, malgrat els evidents entrebancs del masclisme estructural imperant.

Jacob Gómez va presentar un fragment d’una investigació que està fent sobre la seva infància: Un niño. Foto: Luis San Andrés.

És en exemples com aquest on s’evidencia l’aprofitament mutu que companyies o coreògrafs i teatre fan d’aquest programa de suport a la creació. La fan possible, i alimenten de bona dansa el teatre de Sant Andreu. I en aquests processos hi ha moments de tot. No totes les peces tenen idèntic calendari; per això sempre resulta interessant una de les sessions programades aquests dies, on es presenta una selecció de fragments o peces curtes finalitzades o en procés de treball.

És el cas de Jacob Gómez. Va presentar una investigació breu, de deu minuts, que mereix ser expandida: Un niño. Es tracta, efectivament, d’una mirada personal i gens complaent amb aquella etapa que el coreògraf revisita des de diferents angles. És un ballarí amb una molt destacable capacitat per expressar intangibles, estats d’ànim, a través del gest i el dibuix efímer. Els aproxima a l’espectador des de l’estranyesa pels fets viscuts, no necessàriament tràgics però sí corprenent; i els porta cap a una projecció de futur, just el punt on es troba personalment i com a creador, amb la fermesa de qui ha sabut integrar-los emocionalment. Alhora que se n’apropia, se n’aprofita, des del punt de vista creatiu: un empoderament en tota regla que balla amb excel·lència.

La Cia. Unaiuna va presentar Goosebumps al Festival del Sat Teatre. Foto: Luis San Andrés.

Haurem d’estar també atents a la programació que s’anirà desplegant al SAT Teatre durant la temporada perquè la Companyia Unaiuna (Laura Lliteras i Marina Fullana) hi presentaran el mes de març Hacemos como que bailamos, un espectacle relacionat amb Goosebumps, vist just aquests dies al Festival i traduïble per “pell de gallina”. Una emotiva aproximació a les sensacions que viuen com a ballarines i creadores, i que transiten amb elegància des de la música de Txaikovski a la d’Abba, en aquesta peça curta també amb la participació d’Óscar Pérez. I anotem amb molta atenció l’estrena, al mes de desembre, de Manuel Rodríguez: Entertainment. Dos fragments, en construcció, s’han vist aquests dies. Explora encara més, si això fos possible, aquell fascinant moviment robòtic que cap altre ballarí sap executar com ell; sobre la base d’una dramatúrgia que estudia el cos entre l’estat contemplatiu i el seu antagonista: l’entreteniment.

Kiko López va sorprendre amb el solo Wiwbak, on una pantalla de llum es converteix en un personatge que observa la nostra realitat. Foto: Luis San Andrés.

Kiko López també va sorprendre, i molt, en la sessió de presentació dels artistes de l’Aliansat, ballant Wiwbak amb una pantalla de llum, fent-la servir com si es tractés d’un personatge. A poc a poc desenvolupa una relació amb ella, fins al punt que acaben mimetitzats i es converteix en un nou intèrpret, que mira amb sorpresa la condició humana. Es tracta d’un treball extraordinàriament ben perfilat, amb tocs d’humor; complex tècnicament i que dona molt bona informació del treball coreogràfic des del qual treballa l’autor, que arribarà al gener al SAT, aquest cop amb una peça de la seva companyia: Retorn.

Jordi Sora
Crític de dansa. Ressegueixo per les platees aquelles propostes que tenen el moviment com a centre de l’experiència perquè sempre és un repte radical parlar-ne. No el tradueixo en paraules: reinvento el seu significat i el comparteixo amb públic i artistes.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close