Després de la bona acollida que tingué ‘L’electe‘ l’any passat, la companyia L’Horta Teatre portarà a escena una altra peça de l’actor i dramaturg Ramon Madaula. Es tracta d’Els Villalonga, una producció que es prepara per fer gira en aquesta nova temporada pels diferents teatres i espais culturals del País Valencià.
En L’electe Ramon Madaula es mofava de l’irritable ego dels polítics autòctons i es preguntava quina és la motivació que els porta a la política. La peça va ser representada per la companyia L’Horta Teatre, amb Josep Manel Cassany i Alfred Picó, dos dels millors intèrprets del País Valencià, que, sota la direcció de Carles Sanjaime, van arribar a preparar una de les millors produccions teatrals valencianes dels darrers anys. El públic es divertia, tots els gags funcionaven i la crítica social tocava punts sensibles sense cap pretensió alliçonadora. Tot rutllava.
Com que en la peça original es parlava del context polític català i ja s’havia representat a València feia uns anys (concretament, durant la temporada 2016-2017), la companyia L’Horta va decidir encarregar al dramaturg Juli Disla fer-ne una nova versió, aquesta vegada a la valenciana, que n’actualitzés una mica la temàtica i que parlés directament del nostre territori i dels nostres “personatges” polítics. Així, en lloc de parlar d’un candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, en la versió de Disla el protagonista passava a ser un aspirant a la Presidència de la Generalitat Valenciana. Els canvis que es feren en la peça per part de Disla no anaven molt més enllà: es feia referència a les falles, a les taronges, a la tradició folklòrica valenciana… Aquests canvis servien per contextualitzar els acudits de Madaula i, sobretot, per establir més fàcilment una relació de complicitat amb el públic: riure’s dels nostres polítics com a acte d’alliberament (que, de tant en tant, és necessari i higiènic). No cal al·ludir a noms concrets, perquè ens riem d’un arquetip. Però ves per on que aquest arquetip, alhora, s’assembla tant a la realitat!
Cap escàndol ni cap dificultat majúscula, amb això de fer una versió valenciana d’una obra catalana, en aquest cas. En la versió de L’electe que s’ha estrenat a Mallorca aquest mateix 2021 el procediment ha estat semblant. I és que, en definitiva, aquesta comèdia de Madaula es pot extrapolar a qualsevol context polític proper i actual sense que es perdi cap matís important del text original.
Com que L’electe fou un èxit, L’Horta Teatre ha decidit repetir autor i, fins i tot, equip escènic. La peça Els Villalonga (que, en l’original, rep el títol d’Els Brugarol) també ha estat adaptada per Juli Disla, dirigida per Carles Sanjaime i interpretada per Alfred Picó, aquesta vegada, però, junt amb Lucía Poveda i Bruno Tamarit, dos actors joves que hem vist en algunes de les representacions més destacades recentment en els escenaris valencians, com ara el Tirant en el cas de Poveda, o El Nadal a casa els Cupiello en el cas de Tamarit.
Els Villalonga, així com L’electe, també és una peça que retrata el costat còmic de l’ànsia de poder; en aquest cas, però, l’ànsia de poder econòmic. L’obra tracta d’una família molt tocada i posada, amb una llarga trajectòria en el món financer, els Villalonga, que han sabut aprofitar totes les oportunitats d’enriquir-se, de manera que han estat una de les famílies més influents en l’àmbit valencià. La seva història familiar, amb tot, és una mica fosca. El besavi dels Villalonga, el primer Villalonga que reeixí en els negocis, fou un esclavista que va fer una considerable fortuna a Cuba. Evidentment, l’autor s’inspirava en la biografia del primer marqués de Comillas, el navilier Antonio López López, tot i que en l’adaptació valenciana es faci aparèixer el cognom Villalonga, en clara al·lusió al famós financer valencià Ignasi Villalonga. En qualsevol cas, amb l’herència del besavi, els altres Villalonga van poder embolicar-se en empreses que anaven engolint cada vegada més i més negocis, alhora que es veien barrejats en algun afer truculent. Gràcies a això, l’actual cap de la família Villalonga ha arribat a controlar una de les empreses tecnològiques més importants de l’Estat. Ja s’apropa, però, l’hora de la seva jubilació i, veient que la seva única filla ha sortit una mica rebel i que no vol saber res dels negocis del pare, intenta trobar algun altre possible hereu. Un “pupil”, en diu ell. Algú a qui poder confiar els negocis i que, a canvi, l’ajudi a perpetuar la nissaga Villalonga, cosa que l’obsedeix i que genera tota una sèrie de situacions envitricollades i còmiques.
Aquesta darrera peça de Madaula sap treure profit de les habituals contradiccions entre el que diem i el que fem i entre allò que se suposa que hauríem de fer i allò altre que acabem fent. En el programa de mà que ha preparat la companyia, s’hi ha afegit una cita de Grouxo Marx molt encertada per resumir la temàtica de la peça. Diu: “Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc d’altres”. Si voleu saber què passa amb els principis dels Villalonga, visiteu la web de L’Horta Teatre. Allà us assabentareu amb exactitud de quines són les properes funcions que prepara la companyia, que, tot just ha començat aquest octubre a fer la gira pels nostres teatres.
