Vint espectacles d’artistes procedents de Catalunya, Portugal, Països Baixos, Bèlgica… La Mostra Internacional de Mim de Sueca alça el teló aquest dimecres i fins al pròxim diumenge. En parlem amb qui, des de 2022, és la seua directora, Ángeles González.
Amb quina salut arriba el MIM a la seua 33 edició?
Arriba amb molta bona salut. És un festival que és molt exigent perquè el nivell assolit, després de 33 anys, és molt alt i això significa un plus a l’hora de programar. Per al públic, el MIM no és només un acte cultural, també és un acte social. Tot plegat fa que hages d’estar a l’altura del que s’espera. Espere que el resultat siga el que tinc en el cap.
És el MIM “més indisciplinat” avisaven en la nota de premsa que van enviar als mitjans. Per què?
La marca MIM ja és reconeguda com a tal: el punt de partida és el teatre de gest. Aquest ha estat i és, indiscutiblement, el leitmotiv. Però des de la creació del MIM, fa més de tres dècades, el teatre gestual s’ha obert cap a altres llocs, ha explorat altres formes de fer. El que hem volgut en aquesta edició ha sigut, tot i tenir aquesta etiqueta, llevar-nos alguns dels filtres que teníem i afrontar cada proposta d’una manera quasi verge, sense tindre una norma que defineix el que ha de ser o el que no ha de ser. Joan Català parteix d’un material fred, el ferro i li pega tota la volta i ho converteix en una proposta escènica brutal. T’has d’espolsar moltes normes per acabar construint això.
Vint espectacles i tres activitats paral·leles. Companyies procedents de Portugal, França, Països Baixos, Bèlgica… Què no ens hauríem de perdre?
Res! Hi ha gent que vol trobar el MIM de sempre, el MIM més gamberro; hi ha qui busca evadir-se. I hi ha altres persones que busquen propostes més arriscades, que es fan preguntes. El MIM té per a tots.
Crec que una proposta que sorprendrà, per l’espai i per la intervenció plàstica, és la de la companyia portuguesa PIA, la qual farà una intervenció de l’espai urbà en el Parc de l’Estació. Joan Català, a qui molts recordaran perquè va estar a Sueca amb la seua proposta Pelat, per la seua banda, ha fet una investigació molt interessant a Idiòfona. També hi ha Clownic, amb el teatre de gest de sempre. I hi haurà bombonets per a poqueta gent, més íntim, com ara la proposta Guillem Albà. Per tant, no vos podeu perdre res!
Hi ha una iniciativa molt especial: l’obra “El veí del costat”, un projecte conjunt entre el MIM, CEAR i la companyia del Pont Flotant. L’any passat van desenvolupar un projecte amb xiquets i xiquetes. Què ens pot explicar respecte de la proposta d’enguany?
Quan vaig entrar en la direcció, una de les coses que tenia clares era potenciar el treball amb la comunitat local. En el MIM, de partida, tothom està molt implicat, però volia fer un pas més enllà. L’any passat va treballar amb xiquets i el resultat va ser molt positiu. També l’any passat van participar com a voluntaris algunes persones que estan acollides en la casa que té la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR). L’experiència va ser molt bonica i vaig proposar fer un pas més enllà. A partir d’ací va vindre la idea de fer una proposta amb residents de CEAR, residents de Sueca i Pont Flotant, una companyia amb molta sensibilitat. Sempre hem treballat molt a gust amb Pont Flotant. L’obra es diu “El veí del costat”, perquè qui hi viu, a Sueca, és veí.
Per a vostè, és el segon any al capdavant de la direcció artística del festival. On podrem veure la seua empremta?
Jo crec que es podrà veure en eixes propostes un poc més indisciplinades. Hi ha una que a escala artística més em representa, l’espectacle Questo lavoro sull’arancia, una proposta intel·ligent i àcida que ens enfronta a com som. És un espectacle amb moltes capes i lectures i la posada en escena et repta; et parla de fins on pots arribar per diners: com et comportes quan estàs en una massa humana.
D’una altra banda, jo vinc del món de l’objecte i aquest és un element que també estarà molt present en el MIM. I, sobretot, la meua empremta està en el treball social que vull que quede.
Abans que el MIM, vostè ha estat al capdavant de la Mostra de Titelles de la Vall d’Albaida. Què va aprendre allà que puga aplicar ací?
La meua vinculació als festivals ha recorregut tota la meua trajectòria. El que passa és que la direcció artística del MIM és una cosa especial. Per a mi l’any passat va ser un màster perquè el MIM és molt particular.
Per què?
Perquè el nivell d’exigència és molt bèstia: a escala artística, de generació d’expectatives… Sempre el punt més delicat és el de cobrir les expectatives; sempre tinc aquells nervis per saber si funcionara…
Sembla com si fora una jugadora de futbol la vespra de la Champions…
Jo vaig a vore totes les obres que programem en el MIM. I quan porto deu minuts jo ja sé si la cosa va bé o no; si està generant les emocions que jo esperava. Aquells deu minuts són per a morir-se. Tinc la mateixa emoció i els mateixos nervis que quan vaig començar.
Tot just aquest cap de setmana s’ha celebrat la Fira de Tàrrega. Hi ha retroalimentació? Quina relació tenen el MIM i Tàrrega?
Nosaltres tenim una relació fantàstica, tant amb producció com amb la direcció artística. El MIM és còmplice de Tàrrega. Tàrrega té un programa que es diu Territori Creatiu, on donen suport a projectes escènics i el MIM participa seleccionant un d’aquests projectes. Aquest any és el de Joan Català. Treballem en sintonia. De cara a l’any vinent estem mirant de fer més treball conjunt i compartir alguna companyia internacional.
Al MIM li han eixit xicotets fills, també. Penso en el MUT! De Castelló, per exemple.
Aquest any compartim “Carrusel de mutons”. Aquestes sinergies i aquesta retroalimentació són fantàstiques. Com més plataformes d’exhibició, millor.
L’any passat vostè deia que el MIM és molt més que un festival; que és un esdeveniment que transforma la ciutat…
El MIM té dues parts: d’una banda, el públic del poble. Fixa’t que les festes van acabar diumenge. Així que el MIM és una continuïtat des del punt de vista festiu però també social i cultural. Al MIM te trobes les famílies amb fills; el grupet d’amics de setanta anys; el públic jove…
A banda, atrau molta la gent de les comarques veïnes. De fet, divendres i dissabte hem hagut de reforçar la programació perquè l’any passat ens vam desbordar un poc. El MIM és com una explosió escènica. De fet, Turisme de Sueca ha creat el tast a la plaça en el mercat municipal, una iniciativa perquè la gent puga sopar ràpidament. És important que el MIM siga també un motor econòmic per a l’hostaleria.
Una de les seues obsessions és arribar a tots els públics. Ho estan aconseguint?
El treball de fa anys ha sigut tan bo! S’ha fet una tasca molt seriosa i continuada per atraure nous públics. Ara, la meua tasca és mantenir-ho i anar a més.
Com es mira Ángeles González la nova etapa de gestió cultural a la vista dels canvis polítics que s’han donat a la Generalitat?
És evident, com a persona progressista que soc, que el fet que hi haja la ultradreta en una conselleria com Cultura no és una bona notícia. Dit això, encarem la nova conjuntura amb precaució. Nosaltres de moment no hem tingut contacte directe amb els nous responsables del departament. Per descomptat, estan convidats i estarem encantats de rebre’ls.
