Des de finals de 2019 la ciutat de Berga compta amb unes esplèndides sales d’exposició al claustre del convent de Sant Francesc. Després de set segles de presència franciscana, un acord de cessió va permetre mostrar-hi la magnífica exposició antològica de l’enyorat pintor Joan Ferrer.
La Patum al Convent de Sant Francesc
Claustre del Convent de Sant Francesc. Berga
Fins a finals de 2021
El 2020, any de l’arribada de la fatídica pandèmia, s’hi va instal·lar l’exposició de tota la comparseria de la Patum. Encara és oberta al públic i, de moment, no s’hi ha posat una data final. Per primera vegada es poden contemplar en un espai bellíssim, ampli i lluminós,140 elements de la comparseria patumaire i 30 peces de vestuari antic. Per complementar la visita hi ha tres audiovisuals, textos explicatius i una cronologia amb els fets més destacats del Corpus a Berga. L’Àliga, un dels elements més simbòlics de la festa, ha estat uns mesos absent per haver estat traslladada temporalment al Centre de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya de Valldoreix per sotmetre-la a una revisió.
En els darrers mesos les figures de la Patum han tingut una vida atrafegada. S’han instal·lat a Sant Francesc provinents de la Casa de la Patum, a l’Hospital Vell. Allà, es mostrava tota amuntegada en un espai petit i fosc, amb humitats i males condicions de conservació.
Ara, per primera vegada en la història s’està fent un inventari detallat de tots els elements. L’antropòleg Jaume Bernadas ho havia proposat fa anys en petit comitè. Paral·lelament, seguint la feina que es va iniciar el 2014, es va completant l’escanejat 3D de les diferents comparses per tenir-les en format digital. Uns anys abans, l’any 2007 es va el primer estudi científico-tècnic de la Guita grossa i l’Àliga. I des del novembre de l’any 2020 s’estan fent més estudis amb diferents tècniques (radiografies, estudis fotogràfics, anàlisi de mostres) a la figura més simbòlica de totes, l’Àliga. Els resultats permetran tenir més informació del seu estat de conservació i de les capes de materials que la conformen per poder documentar com era i com ha anat evolucionant al llarg dels anys. Tot plegat representa una nova etapa que ja no hauria de tenir marxa enrere.
La restauradora Gemma Rodríguez, que s’estima com ningú les figures de la Patum i en té cura des de fa onze anys, va publicar l’article “Restauració, la Patum incompleta!” al diari Regió7 (18 de novembre 2020) en el qual confessava la seva preocupació per la salut de les peces d’art patrimoni de la humanitat: “En conjunt, la comparseria de la Patum que cada any participa activament de la festa, la componen 28 figures i 53 complements. Algunes d’aquestes, com la Guita grossa i l’Àliga, tenen al voltant de 300 anys. Si estiguéssim parlant d’una obra d’art de valor, estaria fora de tot dubte la necessitat d’una conservació efectiva, tant en el lloc d’exposició com de l’obra mateixa. Per què no passa això amb els elements d’una festa com la Patum que ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat?”
La curadora exposava també la necessitat de complementar l’exhibició en públic de la Patum amb un taller de restauració proper, complet i ben equipat, del qual fins ara tampoc no disposava. Aquest taller fins i tot podria estar vinculat amb alguna escola d’arts i servir per fer pedagogia i aprenentatge d’aquest bell ofici.
Pensem que la Patum ha generat al llarg dels segles un extensíssim patrimoni escrit, bibliogràfic, musical, discogràfic, plàstic, fotogràfic i de vestuari que cal conservar i connectar amb l’exposició permanent a través d’internet, per exemple, eina que ofereix immenses possibilitats de fer conèixer la festa als habitants de qualsevol racó del planeta.
Una altra qüestió que Gemma Rodríguez planteja és la possibilitat de fer rèpliques exactes de les figures més delicades, que puguin sortir a la plaça o al carrer quan les circumstàncies ho aconsellin. Fa anys, un berguedà de pro parlava de fer una rèplica de tota la Patum que anés fent “bolos” pels cinc continents. La idea, pot semblar esbojarrada però té molta potència a l’hora de fer divulgació en viu i en directe. Recordem que els entremesos patumaires tenen prohibit sortir de Berga per un acord signat en ple franquisme, el 3 d’octubre de 1963.
Ara mateix, la possibilitat de construir un nou edifici que contingui el centre d’interpretació de la Patum sembla més llunyana que mai. I per cert, algun dia haurem de fer els comptes de tot els projectes que els contribuents berguedans hem pagat i que han acabat arxivats quan han canviat els equips de govern de l’Ajuntament.
El convent de Sant Francesc és una preciosa joia al cor de la ciutat. Fundat l’any 1333 i reformat el 1725, ha passat per tota mena d’estats: esplendor, ruïna, abandonament, reconstrucció. Amb els espais actuals i els que es puguin anar rehabilitant és, de ben segur, el lloc ideal per bastir el gran projecte cultural de la ciutat i del Berguedà, amb la Patum com a eix central.
Aquesta exposició de la Patum, amb les millores que calgui, hauria de ser permanent, oberta tot l’any i amb una programació d’activitats complementàries. Hauria d’estar pensada per a autòctons i visitants, de cara a ser un atractiu turístic que només es pot trobar a Berga. Amb mentalitat oberta i pensant en el futur, caldrà que el màxim d’institucions públiques, i potser també privades, siguin capaces de posar-se d’acord per acordar objectius, fases i pressupostos.
Com a exemple per tenir en compte, es podria pensar en la Casa de la Festa d’Elx, al sud del País Valencià, declarada també Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. En aquelles instal·lacions el visitant es pot fer una idea completa de tot el cicle de la festa del Misteri.
Hi hauria, encara, nous aspectes en les Patums dels anys que vindran. Fins ara no s’ha plantejat la sostenibilitat ambiental de la gran quantitat de fuets (petards) que es cremen i peten en cinc dies, tenint en compte els de la plaça de Sant Pere i els de les passades als carrers de dimecres i dissabte. L’amic valencià Josep Gavaldà, que vaig convidar fa anys a gaudir de la festa, apuntava la contaminació que genera, per exemple, només un salt de Plens.
L’aforament que admet la plaça, que algú va calcular en 6.008 persones, ja ha estat i segur que serà també objecte de debat. Però tot això ja són figues d’un altre paner.
Tot i que aquest serà el segon any sense Patum, mantenim l’esperança que viurem Patums millors.
