Entrevista a Semolina Tomic, directora de l’Antic Teatre-Espai de Creació.
La propietat vol pujar un 500% el preu del lloguer d’aquest espai cultural i Semolina Tomic (Croàcia, 1966) i tot el seu equip demanen complicitat a les institucions. Una roda de premsa amb assistència massiva confirma el recolzament dels professionals de les arts escèniques i dels veïns de Ciutat Vella. Representants de companyies que hi han passat -o hi han nascut- posen en valor les condicions que ofereix malgrat la precarietat del seu pressupost.
Quan va començar aquest malson?
Al 2005 l’Ajuntament volia tancar l’Antic Teatre perquè no complia la normativa de seguretat. Al 2010 teníem la primera part de les reformes acabades i al 2014 vam aconseguir la llicència definitiva. Vam trigar deu anys. Llavors va començar la batalla amb el propietari perquè volia que reforméssim la façana de l’edifici. Finalment vam anar a judici el 16 d’abril de 2016 i vam guanyar. I l’última guerra comença al 2017 per a negociar el nou contracte d’arrendament. L’amo vol passar de 1500 euros a 7500 euros mensuals. Aquest teatre no es pot convertir en un McDonald’s.
Especulació amb majúscules…
És una pujada de quasi quatre cops el lloguer. Tenim molt recent el cas del Club Capitol que gestiona l’empresa Balañà i que tancarà a finals de temporada les sales perquè el propietari de l’edifici no vol renovar el contracte de lloguer. Davant d’aquests casos demanem una llei que protegeixi els espais culturals.
Creu que els seus problemes estan relacionats amb el cas de corrupció de Ciutat Vella de les llicències que es donaven a canvi de sobres amb diners entre 2009 i 2011?
És molta casualitat que Heliodoro Lozano, en aquells dies inspector de serveis tècnics de Ciutat Vella, va ser el que va entrar en 2005 i ens va dir que havíem de tancar en vint-i-quatre hores perquè no complíem la normativa de seguretat. Anys més tard Lozano va ser imputat en el Cas de Ciutat Vella.
Per la gent que no coneix el projecte d’Antic Teatre…
Quan vam entrar aquí això era una ruïna i vam reformar tot l’espai. En 2003 ens van donar el Premi FAD Sebastià Gash per “la resurrecció” de l’Antic Teatre. Nosaltres ens vam trobar amb un centre cívic abandonat amb molta història al darrere perquè en aquest el local havia estat la seu del Cercle Barceloní de Sant Josep Obrer, una associació que va fundar l’arquitecte Joan Martorell. Nosaltres érem un grup d’artistes alternatius que buscàvem un espai de creació i assaig. Jo havia treballat amb la Fura dels Baus en els anys noranta però volia fer una cosa més personal. El primer espectacle que vam presentar va ser un de Roger Bernat; va venir molta premsa i aviat ens vam convertir en un focus d’agitació cultural. La idea des de l’inici va ser fer obres pròpies amb textos propis.
Entenem que el tema de la pujada del lloguer està en mans dels advocats…
Sí. Ja no parlem nosaltres amb la propietat perquè estem enfadats. El contracte de lloguer finalitza el mes de gener de 2027, però no volen esperar a l’últim moment per a abordar el tema perquè defensem que som un projecte cultural que treballa a mitjà termini i necessita estabilitat per a funcionar.
I com sobreviuen?
Som una entitat independent. El seixanta per cent dels ingressos són propis entre les entrades, les coproduccions i el bar. I la resta de les administracions; Generalitat, Ajuntament, Inaem i el Districte de Ciutat Vella. Però es pot dir que l’Antic Teatre és un espai abandonat per les institucions. Sí que tenim el recolzament del col·lectius d’artistes i dels veïns que creuen en aquest espai de creació. L’Antic Teatre va tancar el 2019 amb un pressupost de 346.000 euros, el 57% del qual finançat amb fons propis i un 43% de finançament públic (el 25% del qual, aportat per l’ICEC). L’Ajuntament hi va aportar un 11,8%.
Teniu còmplices?
Sí. Per exemple La Poderosa, un espai amb el qual estem germanats. Però els grans espais com el Teatre Lliure o el Teatre Nacional no han dit res. L’elit no diu res. Nosaltres som part d’Adetca (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya) i suposo que ells enviaran un comunicat.
I de les Administracions, amb qui heu parlat?
Hem parlat amb l’Ajuntament, amb la Generalitat de Catalunya i amb la Diputació de Barcelona, i continuarem parlant amb qui faci falta perquè estem lluitant per la supervivència d’un espai en el qual es realitzen activitats culturals des de fa 200 anys, i volem que continuï sent així.
Teniu una terrassa envejable amb un bar fantàstic…
A més d’un li agradaria posar aquí un restaurant i cobrar deu euros per gintònic, però nosaltres volem seguir aquí, amb el nostre bar, amb el qual no guanyem diners però financem un projecte cultural que porta des de 2003 obrint les seves portes a propostes artístiques de qualitat.
Per últim, els creadors denuncien que aquesta ciutat és un desert per l’avantguarda i que l’Antic Teatre es l’únic teatre que obre les seves portes a propostes modernes i radicals. No pot morir!
