Arts escèniques

Arts lliures a la Brossa

La Fundació Joan Brossa es renova i encetem etapa al carrer dels Flassaders, 40. Amb un nou company de pis, en Marc Chornet, la Maria Canelles i jo tancarem les portes de la Brossa durant uns mesos per fer-hi reformes. Així doncs, entre el 18 de juliol i el 16 de desembre l’edifici patrimonial de La Seca, l’antiga fàbrica de la moneda de la Corona d’Aragó, romandrà tancat. Un projecte d’intervenció que serà dirigit per l’arquitecta Meritxell Inaraja per tal de construir-hi un loft de 1.800m2 que integri els espais del que fins ara havia estat l’Escenari Joan Brossa i la Fundació Joan Brossa, per tal d’esdevenir-hi el centre de les arts lliures de Barcelona.

I diem loft perquè, malgrat que el recorregut per l’edifici sigui laberíntic i el conjunt presenti moltes sales compartimentades, nosaltres no entenem ni de murs ni de fronteres. I és que si una cosa definirà la casa de Brossa serà la porositat. Transitarem entre el dintre i el fora de l’edifici i colonitzarem l’espai urbà. Ho farem també des de la voluntat d’hibridar les sales expositives amb els espais teatrals. Ens mourem, des de la interdisciplinarietat, en els marges. La paraula, la imatge i l’acció seran els noms que trobareu a la nostra bústia.

La renovada Fundació Joan Brossa disposarà de tres espais expositius. En primer lloc, l’estança A, acollirà una exposició permanent, que canviarà cada dos anys, dedicada a l’obra de Joan Brossa. Serà un espai d’acostament i de descoberta del poeta des d’un plantejament museogràfic innovador que obri noves mirades a la manera com fins ara s’havia llegit l’obra del creador. És per això que, enlloc d’exalçar-ne la figura, es reivindicaran els processos creatius i la capacitat de treball. En segon lloc, l’estança X, convidarà joves creadors i investigadors a desplegar-hi processos de recerca que rellegeixin Brossa en clau present i des de diferents perspectives: la dansa, la performance, la poesia, la pintura, la música, l’escultura, etc. I la tercera estança serà la Ç que farà conviure exposicions temporals de caràcter històric i documental que siguin testimoni d’un temps i que pivotin entre la memòria, la crisi de la realitat i la crisi del llenguatge en alternança amb propostes híbrides de la nova creativitat que interactuïn amb l’arquitectura de l’edifici, que tinguin un format instal·latiu i que calguin ser activades. Pel que fa a la dimensió escènica, l’estança T serà la sala d’exhibició teatral amb una programació regular que doni oxigen al sistema i l’estança L·L estarà destinada al treball i a l’assaig de les companyies. Finalment, l’estança B serà entesa com una sala polivalent en què tindran cabudes activitats de caràcter interdisciplinari i intergeneracional. En definitiva, un conjunt d’espais amables ben articulats que, a la vegada, seran concebuts des d’un plantejament versàtil a l’entorn d’una terrassa i d’una cafeteria que esdevindran l’atri de la nostra domus.    

El centre de les arts lliures no serà un museu, perquè no hi tenim ni arxiu ni patrimoni, i tampoc no serà un espai teatral. Serà un centre obert a les noves expressions estètiques en què bategarà l’esperit de Brossa per les parets i on tot tindrà lloc i res serà impossible. Aquí no es mostraran només resultats sinó també processos. És per això que les portes no s’obriran només amb les estrenes i amb les inauguracions sinó que romandran sempre obertes. La Brossa no tindrà ni portes ni parets. Donarem la benvinguda a joves creadors i investigadors, a la comunitat educativa, a les famílies, a les companyies teatrals que tinguin el nostre ADN, als col·lectius i professionals que treballin el cos i l’acció des de les arts visuals, plàstiques i sonores i també des de les poètiques experimentals. La Brossa dialogarà amb el teixit creatiu, amb la comunitat educativa i amb l’entorn. A la casa del poeta donarem la paraula a tothom i tothom podrà prendre-hi la veu. És per això que, des de la voluntat d’obrir, impulsarem convocatòries obertes adreçades a companyies en residència, a mediadors, a creadors i a investigadors de la nova creativitat. Serem una casa on passar-hi i fer-hi estada.

D’altra banda, la mediació serà l’eix transversal de la nostra programació amb la voluntat de donar resposta a una necessitat social. Al centre de les arts lliures entendrem la mediació des de la creença que ens cal facilitar fórmules d’acompanyament, que cal transferir un coneixement d’una forma nutritiva per mitjà de l’articulació de propostes transversals que propiciïn el diàleg entre la comunitat docent, l’alumnat, els mediadors i els agents creatius. Des del programa educatiu ‘Brossa expandit’ ens consolidarem com un espai-temps potenciador dels processos i dels espais d’aprenentatge. A la Brossa bategarà la necessitat de potenciar un model comunitari que, de forma orgànica, formi part i doni sentit a l’ecosistema cultural i educatiu.

Amb els companys de pis jugarem a fer malabars amb els discursos de memòria i de nova creativitat, amb el programa públic que encavalca pensament i  creació, amb el diàleg amb l’entorn i amb el panorama internacional. Des del carrer de Balmes, al carrer dels Flassaders, des de la Ribera i Barcelona, fins a l’univers. Els lemes de casa nostra seran la llibertat i la indisciplina i reivindicarem el gest d’embrutar-nos en la forma i en el contingut. La comunitat de veïns de la Fundació Joan Brossa estarà formada per quatre taules de treball que integren el Centre d’Estudis, un òrgan consultor que farà tirar endavant la programació des de les arts, el teatre, la mediació i el pensament.

Joan Brossa no era un home de futur. Era un home del seu temps dintre d’un sistema retardat. Meticulós, treballador, irònic, catalanista, compromès, popular, transgressor, poeta. Des del desordre controlat ens emmirallarem en una manera de fer que ha de ser reivindicada ara i aquí per tal de continuar-hi avançant: “Cal apuntar a l’apuntar a l’infinit per avançar un metre” que deia el poeta. Responent a aquest retrat, al desembre naixerà el centre de les arts lliures de Barcelona: un nou model de gestió cultural, liderat per un triumvirat, que transgredirà els límits de les estructures convencionals per plantar-hi la llavor del canvi.

Judith Barnés
Humanista i gestora cultural, ha treballat durant deu anys a la Fundació Joan Brossa i actualment viu al núvol de la Fundació Antoni Tàpies com a coordinadora de l'Any Tàpies. Ha col·laborat amb diferents institucions museístiques tot desenvolupant projectes museogràfics, comissariats, propostes educatives, campanyes creatives a xarxes socials i publicacions. El seu mantra seria "Cal apuntar a l'infinit per avançar un metre", de Brossa.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close