Foto:

Marc Salicrú

Foto:

Montse Amenós

Arts escèniques / Sota l'Iceberg
Salicrú i Amenós, passat, present i futur de l'escenografia catalana

Montse Amenós i Marc Salicrú: «Els escenògrafs som dissenyadors d’imaginari»

A ‘Sota l’Iceberg’ volem parlar d’un dels perfils professionals de les arts escèniques que més es deixa notar sobre l’escenari: els escenògrafs. Volem honrar el passat i el present de l’escenografia catalana amb dos convidats que són mestra i alumne, però que sobretot són companys de professió. Montse Amenós, la degana catalana de l’escenografia (i el vestuari) i Marc Salicrú, jove però ja expert escenògraf.

Els escenògrafs són una gent diferent. Tenen una concepció espacial que la majoria de comuns mortals no tenim. Com els arquitectes, aixequen construccions de tota mena del no-res, però sense estar tan encotillats. Els escenògrafs no tenen límits, la seva imaginació planteja possibles escenaris; pensen en materials, estructures; construeixen maquetes al·lucinants, etc.

Clar que després, tot això s’ha de poder materialitzar. Heus aquí els límits i els condicionants. De totes maneres, Catalunya ha estat i és una terra de grans escenògrafs. Al llarg de la història del nostre teatre s’han realitzat grans muntatges escenogràfics, clàssics o controvertits, que han ajudat a donar una lectura pròpia de les obres.

Amb en Marc Salicrú i la Montse Amenós parlem del que vol significar ser un escenògraf, de com es treballa a casa nostra, quins són els límits i condicionants d’un escenògraf i fem un repàs d’alguns dels muntatges més icònics en l’àmbit escenogràfic, recordant figures tan destacades com Adolfo Marsillach o Carles Santos, entre altres.

Tots dos aporten una mirada transversal sobre la figura de l’escenògraf i aprofundeixen sobre la relació d’aquest amb el director o el productor, professionals amb qui un escenògraf sempre ha d’aprendre a negociar. Sens dubte, és una conversa deliciosa on es valora la figura de l’escenògraf i explica molt bé com treballen aquesta gent dedicada a materialitzar els escenaris que els dramaturgs escriuen, però no havien imaginat.

Martí Figueras
Periodista cultural, crític teatral i dramaturg en hores lliures. Crec en la comunicació i en la cultura per explicar el món que ens rodeja. Escric a Núvol, Recomana, al Report i faig comunicació corporativa per tota mena d'empreses.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close