Arts escèniques

Principis sòlids i ofertes que no es poden rebutjar

En ‘Els Villalonga’, adaptació valenciana d’’Els Brugarol’, de Ramon Madaula, la confrontació entre una parella de gairebé revolucionaris i el milionari i conservador pare d’ella aflora uns moments d’extraordinària comicitat. Tot pel canvi en l’ordre dels cognoms que la filla vol fer servir. Sense autoritarisme, almenys visible, Paco Villalonga tractarà d’evitar-ho.

Els Villalonga
Autor: Ramon Madaula
Direcció: Carles Sanjaime
Adaptació: Juli Disla
Intèrprets: Alfred Picó, Bruno tamarit, Lucía Poveda
Producció: L’Horta Teatre
Lloc: Teatre Rialto de València

Una obra divertida de debò. Adaptació a la valenciana de la catalana Els Brugarol, de Ramon Madaula, i dirigida per Carles Sanjaime, la peça ens mostra en clau d’absoluta comèdia els límits de l’ètica, de les conviccions, de la coherència… I com tombar-los amb diners.

Tot i que costa pensar que un empresari de la burgesia valenciana i conservador —valga la redundància— suporte una filla més o menys de Podemos i embarassada d’una mena d’activista del 15M, la peça que Juli Disla ha adaptat a una realitat més valenciana ens ho mostra d’una manera creïble. Paco Villalonga és la quarta generació d’un cognom de grans exportadors de cítrics què, als anys setanta, es passaren al sector dels sistemes electrònics. Ja va fent plans de futur, té una edat. I comboiat com està pel naixement del seu primer net, s’assabenta de manera indirecta que la filla, Anna, tal vegada està pensant d’alterar l’ordre dels seus cognoms: passar a ser Anna Garrigues Villalonga en lloc d’Anna Villalonga Garrigues. No només és un gest de rebel·lia feminista. Això comportarà que el futur membre de la família serà González Garrigues: adeu al cognom familiar abans d’hora.

Bruno Tamarit i Alfred Picó @Horta Teatre

Per evitar-ho, aprofita una visita del gendre. Una vegada sols amb ell, atacarà d’una manera molt cautelosa primer. Però quan veja que és de veres que la filla vol canviar de cognom, farà servir totes les seves armes. Fins a arribar a un ultimàtum: està disposat a vendre la fàbrica als xinesos, entestats a comprar-la per una quantitat milionària. Si el gendre deixa el seu treball de mil·lennista en una coneguda franquícia de roba esportiva i pot convéncer Anna de què no es canvie els cognoms, tindrà un càrrec en l’empresa —molt ben pagat, per suposat— i un bon grapat d’accions. Sembla impossible que Pau accepte ni plantejar-s’ho… O no? En el segon acte apareix en escena la filla, i el xoc de trens és inevitable. Ell ja no és l’activista irreductible; té dubtes. Però ella explota davant el que és un clar xantatge del pare. Com acabarà la cosa? Del tercer acte no contem res per què donaríem massa pistes del desenllaç. Només que han passat ja molts anys, i que el net de Paco Villalonga al que no veiem (al net, a Paco sí) ja té vint anys.

Alfred Picó està immens en el seu rol; graciosíssim. Estem davant un blaver; un senyor de dretes sense massa escrúpols. Però una bona direcció i els textos de Disla doten el personatge de prou matisos. No costa empatitzar amb algunes de les seves reflexions, pròpies d’algú ultraconservador, sí, però també amb experiència i una certa sensatesa que sap que els somnis revolucionaris del gendre i la filla tenen un curt recorregut. I que més prompte que tard, claudicaran. Així i tot, com que ha d’esforçar-se més del que pensava per tal de doblegar el gendre, és ací on l’obra pren vol i ofereix uns moments extraordinaris. Això sí, sense carregar massa les tintes del personatge: la dificultat permanent de dirigir-se al gendre com Pau —quasi sempre li diu primer Pablo, i després rectifica— o les trampes que fa jugant a escacs amb ell ens pinten un Paco Villalonga amb certa compostura, però que, inevitablement, és qui és.

L’elenc al complet: Tamarit, Picó i Lucía Poveda @Horta Teatre
Agustí Garzó
Periodista. Ha estat delegat del diari Levante-EMV a les comarques de La Costera-La Vall d'Albaida, tasca que ha compatibilitzat col·laborant amb nombroses publicacions de caire cultural amb articles sobre música, cultura popular i arts escèniques. Durant anys va seguir l'activitat teatral d'arreu de l'Estat al suplement Urban amb la columna setmanal Madrid/Barcelona.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close