Clara Segura (Sant Just Desvern, 1974), pel davant i pel darrera. L’actriu presenta l’espectacle “Cobertura” al Teatre Romea on fa de directora i protagonista alhora. Abans de l’estrena ja tenen venudes el setanta-cinc per cent de les entrades, una dada que afegeix nervis a tot l’equip.
“Cobertura”
Intèrprets: Clara Segura i Bruno Oro
Autoria: Bruno Oro i Alejo Levis
Direcció artística: Clara Segura
Il.luminació: Guillem Gelabert
Vestuari: Maria Armengol
Teatre Romea
Fins al 15 de març de 2020
Josep Maria Pou diu amb veu molt seriosa: “A partir del dijous 30 de gener el Teatre Romea es convertirà en el Cinema Arcàdia”. Quan acaba les seves paraules somriu. És una broma. El director del Romea ens dóna una pista de per on va la primera comèdia oficial que dirigeix Clara Segura.
Perquè fa aquesta broma el senyor Pou?
Els protagonistes d’aquesta obra són el director de cinema argentí Guillermo Peñalvar (Bruno Oro) i l’actriu de cinema Roxana (jo mateixa). Deu anys després del rodatge de la pel·lícula “Vull nedar en els teus ulls”, la parella acudeix a un homenatge al Cinema Arcàdia. Se’ns va ocórrer transformar el hall del Romea com si fos el hall d’un cinema fictici. I hem posat a l’entrada un photocall com fan a les estrenes de cinema més glamourosos.
Bruno Oro i vostè fa anys que juguen a fer teatre però “Cobertura” és un muntatge seriós, encara que faci riure…
Ens vam conèixer en el 2000 en “El Alcalde de Zalamea” amb la Companyia Nacional de Teatre Clàssic de Madrid. Teníem un paper molt petit i vam connectar de seguida. D’aquí va sorgir la idea de fer un espectacle per a estrenar-lo en el Celeste, un restaurant d’un amic de Bruno. Després vam nuntar una altra peça i d’aquí va sorgir la possibilitat de fer “Vinagre” per a TV3. Però ara hem fet el gran salt: estem en un teatre seriós amb un gran equip.
“Cobertura” és una idea original de Bruno Oro que parla principalment de com els telèfons mòbils han canviat les relacions humanes…
Convidem a la gent a reflexionar sobre el canvi que hem sofert en tan sols deu anys. Molta gent és esclava del Whatsapp, del Instagram… Jo tinc una tieta de vuitanta anys que m’envia missatges de matinada. Crec que és una malaltia. En la meva vida faig servir l’Instagram i el Twitter per temes de feina. I reconec que la promoció d’aquesta obra s’ha fet per les xarxes.
Com han decidit pujar a un gran escenari?
Aquest pas no hauria estat possible si no ens hagués acollit la productora La Perla 29. Ells s’han ocupat de tota la paperassa. Nosaltres som molt caòtics i incapaços de gestionar tot el que requereix una producció d’aquest calibre.
Directora són paraules majors…
I tant que ho són. A més sóc la protagonista i estic els noranta minuts en escena. Tenia ganes de dirigir però reconec que és una esquizofrènia actuar i dirigir alhora perquè sense voler mentre dius el teu paper estàs veient fallades i el pitjor de tot és que ja no pots fer res per a arreglar-ho.
Què ha estat el més difícil?
Sens dubte calcular els temps. Tenim moltes entrades i sortides i molts canvis de vestuari. En aquesta funció és molt important el ritme perquè els gags funcionin.
La química entre Oro i Segura és evident al minut un…
M’havia oblidat del feeling que tenim a escena. No parem de riure’ns en la sala d’assajos i si a la gent li passa igual en el teatre, llavors és la bomba. A més les prèvies han sigut un èxit. Em venia de gust tornar a fer alguna cosa tan de “estripat” perquè en el fons hi ha molt clown en el que fem.
Han anunciat set setmanes en cartell però si el públic respon, “Cobertura” es pot convertir en la comèdia de l’any.
