Teatre

Lina Lambert: La ironia és la intel·ligència de l’humor

La pandèmia va enlairar molts espectacles de l’agenda del TNC com ara “Talking Heads“, una sèrie de monòlegs que Alan Bennett va escriure per a la BBC i que va protagonitzar entre d’altres Maggie Smith. El muntatge s’ha estrenat finalment a l’escenari del Teatre Akadèmia amb el cartell d’entrades exhaurides i té previst arribar al TNC al setembre 2022. L’actriu Lina Lambert és la líder d’aquesta funció que reivindica el gènere del monòleg i l’humor britànic.

“Talking heads” d’Alan Bennett
Intèrprets: Lina Lambert, Imma Colomer i Lourdes Barba.
Traducció: Anna Soler Horta
Escenografia: Julio Vaquero
Teatre Akadèmia
Fins al 9 de maig de 2020

Com va descobrir aquests monòlegs?

L’origen és una sèrie de televisió de la BBC que va escriure Alan Bennett als anys 80 i que va tenir molt d’èxit. Les actrius de teatre que van donar vida a aquests monòlegs eren maravelloses. El més sorprenent era que estaven escrits per a senyores majors. Ho vaig veure en la televisió perquè en aquella època jo vivia amb la meva família a Londres i em vaig comprar el llibre.

Perquè els productors tenen tanta por als monòlegs?

Si no són El club de la comèdia els fa molta por.  Tothom volia que ho féssim en el seu teatre però ningú volia pagar-lo. Finalment el director del TNC Xavier Albertí va dir que sí, però amb la pandèmia es va retardar tot i va passar a Carme Portaceli que és la nova directora i ella ens va dir que havia de repartir els espectacles que no s’havien pogut estrenar i la nova data és setembre del 2022. Per sort ja teníem pactat venir al Teatre Akadèmia.

L’escenografia és una obra d’art en si mateixa, qui és l’autor?

L’artista Julio Vaquero que és molt amic meu. És un artista de primera que viu a Barcelona i és assessor de la Fundació Sorigué de Lleida. El TNC ens va oferir el seu magatzem perquè agaféssim el que volguéssim però Julio em va dir que ell ens feia l’escenografia i ho va fer amb quatre mobles de veritat que es converteixen en una escultura, en una instal·lació que es pot desmuntar per a les gires.

L’actriu Lina Lambert en escena.

Com defineix la ironia d’Alan Bennett?

La ironia és la intel·ligència de l’humor, això ho deia Buñel amb tota la raó. Bennett, que encara viu, no accentua les coses i tracta al seu públic com un públic intel·ligent. L’humor té molt a veure amb la cultura i l’humor britànic sempre ha funcionat molt bé.

Què pot desvetllar de “Talking Heads”?

No són monòlegs de riallades, són irònics. La gent connecta des de la primera paraula. L’any passat es va fer una nova versió per la televisió.

Per la gent que no coneix a Alan Bennett, qui és aquest dramaturg?

Bennett és actor, novel·lista, guionista i va guanyar un Premi Tony per la seva obra “The History Boys” que va estrenar Josep Mara Pou al Teatre Goya. Va ser el guionista de la pel·lícula “The Madness of King George”, entre altres èxits. És un crack! Nosoltres vam demanar els drets de “Talking Heads” a l’agència que porta el seu treball. Ell viu aïllat al camp i té vuitanta-sis anys.

Com va ser la tria dels tres monòlegs que componen aquest espectacle?

La Imma Colomer (The hand of God) i la Lourdes Barba (Nights in the gardens of Spain) van triar el seu i jo tenia molt clar que volia fer “Bed among the lentils” (Un llit entre llenties) que és el que feia la Maggie Smith a la BBC.”Bed among the lentils” és un dels meus preferits, encara que tots tenen alguna cosa graciosa. La protagonista és la dona d’un vicari, ella no suporta la idea de Déu que té el seu marit. És una cínica i comença a beure perquè no suporta al seu marit.

On va trobar el vestuari que porta?
Jo volia vestir com una dona sense estil. Ningú diu que sigui lletja; però està clar que no té cap encant aparent. La meitat de la roba és meva i l’altre del magatzem del TNC.

Vostè ja va fer un monòleg amb molt d’èxit fa anys?
Sí. “Regles, usos i costums de la societat moderna”, un text de Lagarce basat en l’obra de la baronessa Staffe, que va escriure manuals de comportaments del segle XIX.

Quins projectes té a la vista?
A partir del novembre estrenarem «La casa del dolor» de Víctor Sánchez on faig el paper principal, la mare de la família. Cal esmentar que per veure la llum del projecte de “Talking heads” amb la Montse Prat hem trigat cinc anys. Tenim al cap fer gira i traduir-lo al castellà per viatjar fora de Catalunya.

Maria Güell Ampuero
Llicenciada en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Màster de Periodisme a la Universitat Complutense de Madrid. Periodista cultural des de l'any 1993. Actualment és patrona de la Fundació Güell, membre de la Junta d’Amics dels Museus de Catalunya i ambaixadora de la Michelangelo Foundation a Catalunya.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close