Alícia Gorina

Directora d'escena

Teatre / El Zoo de Vidre

Alícia Gorina: “Tenim una mirada molt masculina”

A poc a poc i amb bona lletra, Alícia Gorina s’ha fet un lloc entre els indispensables del teatre català contemporani. I les últimes peces que ha muntat l’avalen. ‘Solitud’, ‘Blasted’, ‘Watching Peeping Tom’… Totes molt dures, sobretot la de Víctor Català i la de Sarah Kane, i amb una mirada femenina molt clara i abassegadora. Ara s’enfronta al repte de versionar ‘Les verges suïcides’, al Lliure, el mític film de Sofia Coppola, cosa que ha portat a terme sense complexos. El títol ho diu tot: ‘Aquell dia tèrbol que vaig sortir d’un cinema de l’Eixample i vaig decidir convertir-me en un om’… No li ha estat fàcil arribar fins a aquí.

Les joves actrius d'Aquell dia tèrbol que vaig sortir d'un cinema i vaig convertir-me en un om', d'Alícia Gorina. Foto: Sílvia Poch
Les joves actrius d’Aquell dia tèrbol que vaig sortir d’un cinema i vaig convertir-me en un om’, d’Alícia Gorina. Foto: Sílvia Poch

Quan va veure ‘Les verges suïcides’, amb 20 anys, Gorina va patir un xoc. La pel·lícula la va marcar profundament, aquella tètrica història de les cinc germanes Lisbon que decideixen treure’s la vida. Amb el pas del temps, es va demanar què se n’havia fet d’aquelles cinc germanes… I es va adonar que la mirada abocada damunt d’elles era totalment masculina. Que la pel·lícula, al cap i a la fi, explicava com veien els homes aquelles noies adolescents.

També va comprovar que la història de la “dona misteriosa” és un arquetip creat pels homes i, com diu ella, “tenim una mirada molt masculina” incrustada al nostre ADN, cosa que provoca que molts muntatges, moltes obres d’art, generin missatges erronis.

Marta Ossó va protagonitzar 'Blasted' de Sarah Kane, amb direcció d'Alícia Gorina, al TNC (2018). Foto: Felipe Mena
Marta Ossó va protagonitzar ‘Blasted’ de Sarah Kane, amb direcció d’Alícia Gorina, al TNC (2018). Foto: Felipe Mena

Ella mateixa diu que, mentre creixia com a directora, ha trobat “a faltar referents femenins, sense adonar-me’n”. Carme Portaceli, Magda Puyo i Carlota Subirós han estat, assegura, molt importants per a ella. Sobretot perquè, de directores de més de 45 anys, no n’hi ha gaires més. Un drama compartit a tot el teatre europeu contemporani i que les directores més joves estan intentant salvar així com poden, tot esdevenint, sense voler-ho, nous referents.

'Solitud', de Víctor Català, ha estat la peça més destacada de l'Epicentre Pioneres del TNC. Foto: May Zircus/TNC
‘Solitud’, de Víctor Català, amb direcció de Gorina, va passar pel TNC l’any passat. Foto: May Zircus/TNC

Per aixecar ‘Aquell dia tèrbol que vaig sortir d’un cinema de l’Eixample i vaig decidir convertir-me en un om’, Gorina ha buscat cinc estudiants d’interpretació molt joves, adolescents, però no pretén, en cap moment, representar “tota la generació adolescent d’ara”. “Ens semblava impossible de fer”, afegeix.

Gorina fa vint anys que treballa al Lliure i aquesta obra és la primera que hi estrena. Hi ha estat acomodadora, taquillera… Hi ha fet de tot. Tot això, diu, li ha generat “una certa pressió”. I, alhora, una il·lusió tremenda.

Tema d’obertura: ‘Rendició’, de Rombo

Andreu Gomila
Escriptor i periodista especialitzat en arts escèniques. Com a autor, ha publicat, entre d'altres, la novel·la 'La mesura de totes les coses' (Empúries, 2021), el poemari 'Felanitx' (Edicions 62, 2020) i l'assaig literari 'Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca' (3i4, 2019).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close