Entrar a La Puntual és recuperar la màgia que tots perdem a mesura que ens anem fent grans. Un espai, de només 70m2 amb una capacitat per a cinquanta persones, que et retorna a la infantesa, a la ingenuïtat, al món dels contes i de la cultura popular.
Ubicat al carrer de l’Allada-Vermell número 15, el teatre va néixer el 2005 gràcies a l’impuls d’Eugenio Navarro. Navarro era membre de la Companyia de Titelles La Fanfarra i, juntament amb Toni Rumbau i Mariona Masgrau, va fundar el Teatre Malic, una sala de teatre de marionetes que es trobava, ben a prop, al carrer de la Fusina número 3 i que va funcionar entre el 1984 i el 2002, essent considerada la primera sala alternativa de Catalunya. En tancar el teatre, Navarro va continuar al taller de construcció de titelles fins que decidí dotar a la ciutat i al país d’un teatre únic, d’inspiració nòrdica, que presentés una programació estable i de qualitat, amb producció pròpies, nacionals i internacionals, que fos de petit format i que permetés un contacte directe entre els artistes i el públic.

Nosaltres hem parlat amb el Néstor Navarro, fill de l’Eugenio, que va entrar com a taquiller de La Puntual el 2013 i que ara, amb el pare, dirigeix la programació del teatre, realitza una producció pròpia anual i dona a conèixer el projecte al món. Després de quinze anys de trajectòria, La Puntual ha anat creixent tant pel que fa a l’equip com pel que fa a les funcions que es duen a terme durant el cap de setmana. Ens explica que el nom del teatre prové de la merceria del barri de la Ribera en què transcorre la famosa obra de teatre L’Auca del Senyor Esteve escrita el 1907 per Santiago Rusiñol. Un nom femení en què l’escenari central esdevé un espai tant comú, recorrent i necessari pels titellaires en el moment que creen una nova criatura.

A La Puntual es programen representacions de tot tipus mentre els protagonistes siguin objectes manipulables, personatges creats amb les mans. Així doncs, hi trobarem titelles, marionetes i ombres xineses, però també bombolles de sabó. Es tracta d’un projecte molt familiar, no només perquè la família Navarro és l’ànima del teatre, sinó també perquè el 90% del públic que els visita són famílies: pares, avis i nens d’entre tres i dotze anys; un espai, doncs, per a totes les edats. Parlar amb la família és copsar com es tracta d’un iniciativa personal, amb segell identitari propi, portada amb entusiasme i estima. El Néstor ens relata que la professió de titellaire és la millor del món atès que es tracta d’una activitat molt creativa que fa que hagis d’estar en contacte amb totes les arts. A més, el fet de dissenyar els objectes et permet de treballar disciplines com l’escultura, el dibuix i la pintura i, per tant, donar vida a cossos inanimats. Un titellaire aprèn al llarg de tota la carrera professional i viatja moltíssim: Girona, Sevilla, Tolosa, Londres o Nova Delhi són algunes de les ciutats que ha visitat La Puntual. I no cal dir la satisfacció que genera la mirada nítida, clara i genuïna dels infants que, sense filtres, gaudeixen de la màgia del teatre i de les històries que s’hi expliquen. Aquells aplaudiments carregats d’energia que donen sentit a la feina i que omplen de futur.

A La Puntual es representen entre dues-centes i dues-centes cinquanta funcions a l’any i la darrera temporada va arribar fins al 80% de l’ocupació de la sala. Amb el suport institucional de l’Ajuntament de Barcelona, de l’ICEC i de l’INAEM, el teatre organitza conferències, activitats al carrer i cursos de construcció, manipulació i interpretació. La covid-19 ha fet que La Puntual estigui tancada durant quatre mesos. De fet, ha estat un dels primers teatres que ha obert a Barcelona. Quan preguntem al Néstor com ha estat la reobertura, ens diu que el primer dia van haver de suspendre. L’endemà el públic va començar a respondre i es va generar un ambient bonic, solidari, de retrobada, emocionant. Ara, després de quatre caps de setmana en marxa, l’afluència continua sent justa i el context es preveu dur. Es troben en una posició d’arrencada feble. La incertesa, però, no fa perdre l’optimisme a La Puntual. El 3 de juliol estrenaven la producció pròpia ‘L’aneguet lleig’, un espectacle, ple de sensibilitat i molt vital, que havia de veure la llum el 21 de març per celebrar el Dia Internacional de la Marioneta i que es podrà veure ara fins a finals de mes. Es tracta d’una proposta de titelles de vareta que adapta la història del conte popular de Hans Christian Andersen, dirigida i adaptada per Néstor Navarro i executada per la titellaire Maria Ballús. Un viatge pintat que ens guia fins a paisatges inimaginables.

En Néstor s’imagina un futur en què La Puntual en mantingui l’essència i continuï creixent. Una programació per a nadons, propostes per venir a fer entre setmana i fer del teatre un centre d’aprenentatge i de difusió. I ho aconseguiran. La cultura, sempre, ens salva. Fa uns dies el programa Sense Ficció emetia l’especial ‘El virus del teatre’. Des dels balcons de casa, el Néstor ens relatava la història d’en Patufet, un personatge confinat a casa que va aconseguir sortir i veure món. Lluitarem plegats per tornar a omplir els teatres i transformar els pressentiments foscos en llum. Ens en sortirem.