Foto: Marta Tort

Biel Duran

Actor

Teatre / El Zoo de Vidre

Biel Duran: “Tenim una tradició fantàstica de comèdia i encara ens sembla un gènere menor”

Biel Duran és un intel·lectual de l’escena. És molt jove encara, però fa 30 anys que es dedica a la interpretació. Ara el tenim a la Sala Flyhard amb ‘La pell fina’, una comèdia deliciosa de Yago Alonso i Carmen Marfà que la temporada passada va exhaurir localitats i segur que prest la tindrem voltant pel territori. Duran sap de què parla quan parla de comèdia, de país, d’institucions.

Tot i haver-se dedicat tota la vida al món audiovisual, al cine i a la televisió, a Duran el que el posa és el teatre. Li va costar entrar-hi, que el tinguessin en compte, però des de que va fer ‘Ovelles’ (2018), no ha parat. Després amb ‘Escape room’ (2018) i ara amb aquesta ‘La pell fina’ que retrata molt bé, com diu l’actor, aquest “món aspiracional i ridícul” que arrosseguem.

Biel Duran fent 'La pell fina' a la Sala Flyhard. Foto: Roser Blanch
Biel Duran fent ‘La pell fina’ a la Sala Flyhard. Foto: Roser Blanch

A la Flyhard, és l’Eloi, un home que, amb la parella, ha marxat de Barcelona per criar un fill. “Disfruto molt aquest tipus de personatges”, diu. I afegeix: “És un to que m’agrada especialment, pels referents que tenen i pel particular que tenen els dos dramaturgs. Tenen aquesta capacitat que no sempre és fàcil de radiografiar els losers. Fer comèdia així és molt difícil”.

Duran reivindica la comèdia, la comèdia catalana. “Som un dels llocs on la comèdia on es fa millor del món”, afirma. I deixa clar que “tenim una tradició fantàstica i encara ens sembla un gènere menor: es veu en els premis, en la crítica i en la consideració social”. Segons ell, la Flyhard fa una feina que no està fent ningú a Catalunya. No només amb la comèdia contemporània, sinó amb la dramatúrgia contemporània.

'La pella fina' és una comèdia de Carmen Marfà i Yago Alonso. Foto: Roser Blanch
‘La pella fina’ és una comèdia de Carmen Marfà i Yago Alonso. Foto: Roser Blanch

Duran va començar en això de la interpretació als 9 anys, amb ‘La teta i la luna’ de Bigas Luna. “Les carreres, de vegades no les triem nosaltres”, reflexiona. Recorda que es va passar tota la infantesa i l’adolescència a ‘sets’. “I sembla que si fas audiovisual no saps fer teatre”, diu, cosa que el torturava. Però s’hi va posar fort i va dedicar-se una bona temporada a actuar a microteatres, en obres d’un quart d’hora, per provar-se i aprendre.

El següent pas és dirigir. I tampoc no descarta algun dia mostrar les coses que escriu i té amagades a l’ordinador.

Tema d’obertura: ‘Marès a radial’, de Joan Miquel Oliver

Andreu Gomila
Escriptor i periodista especialitzat en arts escèniques. Com a autor, ha publicat, entre d'altres, la novel·la 'La mesura de totes les coses' (Empúries, 2021), el poemari 'Felanitx' (Edicions 62, 2020) i l'assaig literari 'Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca' (3i4, 2019).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close