Foto: Sílvia Poch

Clàudia Benito

Actriu

Teatre / El Zoo de Vidre

Clàudia Benito: “Fa molta por la moda de buscar actors que no siguin actors”

A Tots eren fills meus, Clàudia Benito és Anne Deever, un dels grans personatges de la literatura dramàtica nord-americana del segle XX. L’actriu té una gran oportunitat de demostrar la seva vàlua, la seva tenacitat i, sobretot, de posar de manifest que calen més espectacles amb intèrprets de diferents generacions en un escenari perquè tots aprenen els uns dels altres i el gran públic pot descobrir els més joves.

Benito té clar que “aprendre és observar”. I en aquesta obra d’Arthur Miller que veurem al Teatre Lliure, amb direcció de David Selvas, l’actriu pot compartir escenari amb dos tòtems de l’escena del país, com Emma Vilarasau i Jordi Bosch, i altres de la seva generació, com Quim Àvila, Eduardo Lloveras o Clara de Ramón, i d’altres que són al mig, com Eduard Buch.

Clàudia Benito i Eduardo Lloveras a 'Tots eren fills meus', d'Arthur Miller, al Lliure. Foto: Sílvia Poch
Clàudia Benito i Eduardo Lloveras a ‘Tots eren fills meus’, d’Arthur Miller, al Lliure. Foto: Sílvia Poch

“Cada cop hi ha menys obres amb tants personatges”, es lamenta Benito, que va formar part de la segona Kompanyia del Lliure, la que va acabar abans d’hora amb la marxa de Lluís Pasqual del teatre. Ha fet algun clàssic, com Shakespeare o Benet i Jornet. Però a ella el que li interessa és fer emocionar el públic. “Si la gent surt del teatre commoguda, ja val la pena”, afirma.

A casa, ha tingut un bon mestre. És filla del gran Andreu Benito, amb qui no ha treballat mai. Diu que l’actor és reticent a actuar amb ella, cosa que li faria molta il·lusió. “Del meu pare, també he après molt, veient-lo, des de petita”, afirma. I afegeix: “Encara que sigui el meu pare, m’agrada molt com a actor”.

Clàudia Benito va participar en aquell meravellós 'El temps que estiguem junts' de Pablo Messiez quan formava part de La Kompanyia del Lliure. Foto: Sílvia Poch
Clàudia Benito va participar en aquell meravellós ‘El temps que estiguem junts’ de Pablo Messiez quan formava part de La Kompanyia del Lliure. Foto: Sílvia Poch

No tot han estat flors i violes per a Benito. No ha fet gaire audiovisual i ha tingut anys que els ha passat en blanc. “Amb trenta i tants, si no has entrat ja en el món audiovisual, costa molt entrar-hi”, confessa.

I trenca una llança a favor de la seva professió davant la fal·lera de buscar intèrprets no professionals: “Em fa molta por la moda de buscar actors que no siguin actors, perquè sembla que els actors portin de casa una feina que s’allunya del realisme, de la veritat”. Deixa clar que “ser actor és molt difícil i hi ha gent que viu en una precarietat laboral molt bèstia”.

Tema d’obertura: Sense vida, de Xarim Aresté

Andreu Gomila
Escriptor i periodista especialitzat en arts escèniques. Com a autor, ha publicat, entre d'altres, la novel·la 'La mesura de totes les coses' (Empúries, 2021), el poemari 'Felanitx' (Edicions 62, 2020) i l'assaig literari 'Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca' (3i4, 2019).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close