Teatre / Opinió

El combat de la paraula

La iniciativa de celebrar enguany, i durant les set edicions anteriors, un Torneig de Dramatúrgia a les Illes nasqué sota la inspiració del Festival Temporada Alta de Girona gràcies a Produccions de Ferro i el suport de l’Ajuntament de Palma. Tret de l’any passat, que es desplaçà al Xesc Forteza a causa de les restriccions covidoses, sempre s’ha celebrat al reduït escenari del Mar i Terra del Jonquet, i els organitzadors ho consideren el seu hàbitat natural. També és natural que ho torni a presentar el versàtil actor menorquí Josep Orfila, que realment ho broda en els seus exabruptes i sortides de to. IB3 Ràdio, que hi col·labora, s’ha compromès a emetre els textos dels dos finalistes (Marina Collado i David Mataró) en format de ràdio teatre.

El Torneig de Dramatúrgia cerca promocionar i donar visibilitat a autors teatrals nous i ha esdevingut ja cita ineludible per als dramaturgs, actors i públic. No fa gaire entrevistàvem en aquesta mateixa casa el director del Teatre Principal de Palma, Josep R. Cerdà, que reconeixia que un ens públic, a part de revalorar tot el patrimoni que el país compta al darrere, també ha d’aprofitar per explorar i explotar els talents emergents. De fet, el Principal i Produccions de Ferro col·laboren entre si. Seria absurd que no ho fessin. El Torneig puja a l’escenari textos de dramaturgs illencs i del Principat perquè, de retruc, un planter dels nostres actors més cotitzats en realitzi una lectura dramatitzada. Cadascun dels participants sap que dos professionals (no en coneixerà, tanmateix, la identitat fins un parell d’hores abans, temps durant el qual podran assajar plegats) interpretaran la peça que ha de tenir una llargària de devers quaranta minuts i que ha tingut tan sols dos mesos per enllestir.

A l’entrada, obsequien els espectadors amb dos paperets amb el títol de cadascuna de les obres que veurà perquè en acabar pugui exercir legítimament el dret de vot. Evidentment, desconeixen a qui pertany cada text perquè com bé ens recorda Orfila, disfressat de Senyora Dramatúrgia Clàssica, Contemporània o Futurible segons el dia (les semifinals s’escaigueren el 14 i 15 del mes passat, i la final, el dissabte 22), en premiem la vàlua i no es deixen influir per les coneixences personals. Tampoc toca avaluar la interpretació que se’n presencia.

El pòquer de participants del Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears d’enguany ©Produccions de Ferro

I això va així tant pel que fa als textos de la primera semifinal, la segona o els de la gran final, que repetiren els de la setmana anterior però amb llibertat per polir-los o reajustar-los mínimanet. El campió intervindrà al Temporada Alta de Girona amb un text, ara sí, diferent, i en cas que guanyi també al continent, gaudirà de la possibilitat d’anar a fer fortuna a les Amèriques al Torneo de Dramaturgia Transatlántico que el Festival Temporada Alta organitza a l’Argentina.

Recapitulem una mica en la història

Referir-se als textos que han guanyat el Torneig és com passar revista al bon teatre que hem pogut gaudir a les Illes al llarg de gairebé una dècada. L’actor i dramaturg Sergi Baos va ser el guanyador de la primera edició el 2015. La classe es produí dos anys després per part del Principal i El Somni Produccions i, a part, el seleccionaren per integrar la primera edició de «D. O. Illes Balears» a la Sala Beckett. Fins no fa gaire encara girava pels escenaris mallorquins.

Abans que arribi l’alemany de Marta Barceló s’erigí amb la victòria a la segona edició. Barceló es traslladà a Girona, on guanyà amb Tocar mare i després a Buenos Aires, on també es proclamà guanyadora. Abans que arribi l’alemany el muntà la companyia En Blanc tant a les Illes com al Principat. S’ha escenificat en forma de lectura dramatitzada tant a Grècia com a Itàlia i s’ha traduït a l’anglès. I el text de Tocar mare (els drets de la qual ha comprat la companyia Hause & Richman, la productora de Jordi Casanovas), s’estrenà a Grècia, on romangué en cartell fins a l’esclat de la pandèmia, se n’ha fet una lectura dramatitzada en romanès i també s’ha traduït a l’anglès, polonès i italià.

Un instant del muntatge Abans que arribi l’alemany de Marta Barceló © Massai

No em faràs creure que la Mare de Déu nom Mariona de Xisco Rosselló s’emportà la tercera edició i s’ha pogut veure en forma de lectura dramatitzada. Rosselló també volà fins a Buenos Aires.

Nür de Joan Fullana s’endugué el Torneig del 2018, però encara roman inèdita. Mentrestant, el finalista, Transbord de Sebastià Portell, encara cueja. Ha fet temporada a Barcelona i també ha rodat per l’illa gran. Es publicà a can Lleonard Muntaner, l’editorial Egales l’ha estampat en castellà i s’espera que ben aviat es llegeixi també en italià gràcies al segell Nowhere Books.

Marc Joy, a la imatge, protagonitza Transbord de Sebastià Portell ©Teatre Principal de Palma

Laura Gost guanyà en el 2019 amb la comèdia Seguí, i també a Girona, per un sol vot, amb Matar el pare. Després d’això, Gost ha obtingut arran de La deliberació dels escorpins el premi Pare Colom de Teatre d’Inca i aquest mes Empúries treu la seva segona novel·la, El món es torna senzill -de manera que podem dir que és un talent guanyat per al gènere dramàtic.

L’antepenúltima guanyadora, Mar Pla amb Mami Fera, no volgué participar del Temporada Alta ni tampoc ha donat més vida al seu treball. També va ser convidada a participar a l’Argentina.

El Principal anuncia que enguany coproduirà Escalar un gegant de Bernat Molina, penúltim guanyador i després finalista del Temporada Alta a Girona. Molina va ser present a la gran final del 22 per lliurar el cinturó del guanyador vigent a David Mataró, que ara se l’haurà d’ajustar fins a la pròxima edició.

Punch al quadrilàter

De llavors ençà, 32 veus han pogut veure dramatitzats els seus textos encarnats als escenaris per actors balears i principatins afavorint l’intercanvi d’ambdós territoris. El director de Produccions de Ferro, Toni Gomila, em confessava que coneix l’existència d’un Torneig de Dramatúrgia Valenciana, però que encara no s’hi han posat en contacte per acabar de triangular el quadrilàter.

Aquest curs tornem a comptar amb la participació d’actors de Catalunya juntament amb intèrprets de l’Arxipèlag. Ells són Laura Aubert, Xisco Segura, Júlia Truyol, Joan Negrié, Esther López, Berta Giraud, Ramon Bonvehí, Georgina Latre, Alicia Garau, Rosa Boladeras, Mercè Sancho i Xavi Núñez.

David Mataró duu ajustat a partir d’ara el cinturó del guanyador del Torneig de Dramatúrgia de les Illes. Fotografia de Llorenç Gris

Els textos triats són Una magdalena no és una cupcake, ni tan sols va ser mai una magdalena d’Agnès Llobet, Un dia sense turistes de Marina Collado, Al Berta de David Mataró i Bachata de Miquel Mas Fiol. A la conferència de premsa de presentació, Gomila anatematitzava el mite que la comèdia venç sempre sobre la tragèdia i, malgrat tot, el primer camp s’imposà netament sobre el segon i potser el malefici torna a repetir-se sobre l’aposta de Llobet; Mas, per la seva banda, presentà quatre microtextos hilarants que ascendien de menys a més, però es trobà al davant na Berta de Mataró que s’embutxacava les riallades del públic i crec que -encara que, a hores d’ara, això sigui impossible demostrar-ho- hauria guanyat semblantment davant Una magdalena no és un cupcake.

El que sabem segur és que Al Berta tant ha tombat Un dia sense turistes com Bachata. És la història d’Albert (a la final, interpretat, per Ramon Bonvehí), un personatge que pateix una síndrome de Diògenes particular. El seu cap és capaç d’emmagatzemar totes les dades intranscendents i que no li preocupen gens, però s’oblida de seguida del que per a ell és més important. Quan coneix na Berta (Júlia Truyol, quin gran descobriment per a mi!) se sentirà entre insultada per l’oblit sistemàtic d’aquella primera nit fins que entengui el mecanisme de com funciona l’altre. Tal volta, al seu costat, ho superin o bé ho facin més passador.

Carles Cabrera
Carles Cabrera (Palma, 1979), llicenciat en Filologia Hispànica i Catalana i doctor en aquesta darrera amb una tesi sobre Baltasar Porcel publicada amb el títol de ‘Sol cap a la fosca’ (PAM, 2018). És professor de la UIB. Va ser Delegat de Literatura del Govern Balear del 2010 al 2012. Esdevingué primer subdirector i després director de la revista ‘Lluc’. Exerceix la crítica literària a l’‘Ara’ i col•labora amb les revistes ‘Serra d’Or’ i ‘L’Espill’. També és autor del llibre ‘Alexandre Ballester: de professió, dramaturg’ (Lleonard Muntaner, Editor) i d'un temari d'oposicions de ‘Llengua i literatura catalanes’ per a secundària.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close