Pablo Gisbert i Tanya Beyeler

El Conde de Torrefiel

Teatre / El Zoo de Vidre

El Conde de Torrefiel: “Hi ha una negació de la imaginació”

Si hi ha una companyia que ho ha petat fort a Europa en els últims temps no és altra que El Conde Torrefiel. Tanya Beyeler i Pablo Gisbert han sabut aixecar una manera de fer teatre que ha trencat fronteres, barreres, límits, marges, i tot el que us pugueu imaginar. Són contemporanis fins a les últimes conseqüències. Ara estrenen al MACBA, dins el festival Grec, Ultraficción nr. 2 / Los buenos modales’, part d’un procés de creació que els portarà a una gran posada de llarg a Viena, el 2022. D’Ontinyent al món.

El Conde de Torrefiel estrena al MACBA 'Ultraficción nr. 2 / Los buenos modales'. Foto: Olga Fedorova
El Conde de Torrefiel estrena al MACBA ‘Ultraficción nr. 2 / Los buenos modales’. Foto: Olga Fedorova

El Conde de Torrefiel són, en bona part, fruit de la crisi de 2008 i del teatre experimental que es feia a Barcelona a primers del segle XX. Quan tot era possible. La Tanya i el Pablo van venir a la ciutat per amarar-se d’un moviment d’avantguarda que s’estava consolidant i que sortia molt a Europa. Van interpretar el moment i van crear espectacles generacionals inoblidables com ‘La chica de la agencia de viajes nos dijo que había piscina en el apartamento’.

La Plaza, la nova peça de la companyia El Conde de Torrefiel.
El Conde de Torrefiel va estrenar ‘La Plaza’ a Brussel·les el 2018.

Però amb el teatre clàssic, amb la posada en escena clàssica, per molt poca-solta que fos, no en tenien prou. I van investigar fins a arribar a ‘Guerrilla’, una obra que van estrenar a Brussel·les i que els va canviar la vida.

Són els responsables d’obres tan hipnòtiques i significatives com ‘La plaza’ o ‘Kultur’, projectes que els han portar a convertir-se en part de l’avantguarda escènica continental. No és cap broma que el seu pròxim gran espectacle tingui previst l’estrena el 2022 al Festwochen de Viena.

'Kultur' és una obra d'El Conde de Torrefiel. Foto: David Visnjic
‘Kultur’, d’El Conde de Torrefiel, va passar per Temporada Alta i el festival Sâlmon. Foto: David Visnjic

Ens diuen que es troben potser més a prop de les arts plàstiques, del pensament contemporani, i que fan aquests treballs llargs d’investigació, amb obres “més barates” fins a la peça final, perquè necessiten copsar el moment. També saben que el moment actual és decisiu. “Hi ha una negació de la imaginació”, diu Gibert. Ells, per això, han decidit investigar l’ésser contemporani des de la ficció i la no-ficció. Què en sortirà? Segur que no ens deixen indiferents. Això sembla un tòpic, però de vegades calen tòpics per explicar grans esdeveniments.

Tema d’obertura: ‘Les musaranyes’, de Fetus

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close