Teatre / Camins de Serp

El futur del teatre musical

Resulta del tot lògic que la gala Catalunya aixeca el teló, organitzada per Adetca abans-d’ahir al Liceu, fos una tirallonga celebratòria del teatre musical de la tribu. Si ho mirem en termes quantitatius, en un any de baixa ocupació, els musicals van coronar la temporada 2021-2022 del teatre català (s’imposà Cantando bajo la lluvia del tàndem Llàcer/Guix amb 164.377 espectadors i un 67,43% d’ocupació, Billy Elliot amb 151.756 i un 53,32%, seguit d’Adeu, Arturo dels cubanos amb 78.928 i un 69%).

Les xifres, nogensmenys, s’allunyen de capitals del teiatro musical com ara Madrit, on la facturació d’El rey León supera la de tots els teatres de Catalunya junts durant tota una temporada (inclòs el Liceu) i enguany s’hi estrenaran 14 musicals de gran format amb un 50% d’estrenes mundials. L’exemple és dolorós però oportú, car la capital dels espanyols ha aconseguit ser una referència planetària en teatre musical sense gaire subvencions directes a les empreses productores. De fet, mercès a aquest factor, la indústria s’ha espavilat de valent i els poders públics (govern central, comunitat i ajuntament) s’han confabulat durant una dècada per donar suport promocional a les companyies, facilitant rehabilitacions d’espais, agilitzant permisos, omplint de publicitat els carrers i pencant en activitats de tota mena perquè la ciutat respirés un ambient cultural-musical generalista. Amb temps i paciència, les administracions han aconseguit que passar per la capital dels enemics impliqui anar a veure un musical.

La cosa té gràcia, perquè Catalunya gaudeix d’una massa de treballadors esplèndida en el gènere (intèrprets-cantats, adaptadors musicals, escenògrafs, sonoristes i etcètera) que han acabat desplaçant-se a Madrit per treballar. Per tant, no és un tema de planter ni de talent, que el tenim de sobres, sinó de creure en un producte i facilitar la feina als empresaris del ram. Londres o Nova York palesen des de fa dècades que es pot programar teatre generalista en cohabitació amb les formes més elevades de dramatúrgia. Hi ha qui creu erròniament que aquests espais s’exclouen, però la dicotomia no només és falsa, sinó que perjudica especialment el teatre més refinat i elitista (penseu en Buenos Aires, on els artistes dels espectacles més off sobreviuen molt sovint buscant les garrofes en espectacles comercials).

En aquesta línia, caldrà veure com Barcelona respon a propostes com ara Pares normals, una comèdia musical d’Els amics de les Arts, Marc Artigau Minoria Absoluta, espectacle d’una dimensió inèdita en la darrera dècada i que ha tingut la perícia d’importar el costum broadwayà d’assegurar-se la parròquia d’un grup mainstream per fer moure el cul de la penya al teatre. Per altra banda, valdria la pena que les institucions teatrals del país tinguessin la perícia de connectar la tradició musical contemporània amb el patrimoni sonor català (així ho va fer molt bé l’estimat Xavier Albertí durant el seu regne al TNC); com passa sempre a la tribu, hi ha sarsueles, musicals i òperes escrites en la nostra llengua (popularíssimes en el seu temps) que actualment es podreixen en els arxius de les nostres biblioteques.

Tot això que explico no és fer volar coloms ni esperar miracles. Bé, una mica sí, perquè per fomentar-ho ens caldria tenir alguna cosa semblant a una política musical de país. Sospir.

Bernat Dedéu
Escriptor i columnista. Col·labora en mitjans com ara El Nacional, RAC1, The New Barcelona Post i Planta Baixa. Presenta i dirigeix el podcast L’Illa de Maians d’ONA LLIBRES.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close