Teatre

El punt mig

Una nit de festa, begut i en un ambient d’extrema masculinitat, l’Àlex es veu empès per un impuls violent que el porta a cometre un acte esgarrifós: apallissa a una parella d’homosexuals. Els artells impacten una vegada i una altra contra les cares dels nois d’ulls borrosos, immòbils damunt la vorera.

Qui estigui lliure
Autor: Xavier Buxeda.
Intèrprets: Pau Escobar, Paula Jornet i Nil Cardoner.
La Villarroel
Fins al 13 de febrer de 202
2

I si ara et digués que l’Àlex és el teu millor amic, amb qui has compartit riures, plors, anhels i calçotets? No sabries com -o si- mirar-lo als ulls. La imatge que en guardaves, feta bocins. Tens el cor a la gola. Un batec irat, de profunda decepció impedeix que qualsevol paraula respiri entre els teus llavis. Amb el cap a mil pensaments per segon, sospires i et preguntes: el podré perdonar mai?

Un agressor no té per què ser algú amb menys recursos i és per això que els seus personatges no viuen en un context afortunat, però tampoc es troben en una situació de risc social.

Això és el que planteja Qui estigui lliure, l’obra de Xavier Buxeda que transforma La Villarroel en un descampat veí d’un aeroport. Allà, tres adolescents fan passar el temps entre bidons rovellats i palets de fusta. No tenen més alternativa que aplegar-se allà, en aquella mena de refugi que els fa sentir que pertanyen a un lloc i alhora els evadeix temporalment de la violència que arrossega cadascun. La Carla, sent que no té casa, perquè la seva l’ocupa una mare alcohòlica; en Pol és gai i busca un lloc on encaixar i l’Àlex es mou per la por, que l’acaba conduint a ser l’agressor d’un atac homòfob. Quan la Carla i en Pol s’assabenten del que ha fet el seu amic, tot canvia. “Amb la cultura de la cancel·lació, s’ataca de seguida a terceres persones. Tinc la sensació que sovint ens oblidem de què fem, com actuem si les persones agressores estan a prop nostre. És per això que volia tractar el tema de la violència, l’origen d’aquesta, l’odi a l’altre i la capacitat de perdó i comprensió que hi pot haver sobre un millor amic o algú del teu entorn”, explica l’autor i director. Buxeda vol demostrar a l’espectador que un agressor, per ser-ho, no ha d’entrar dins unes caselles concretes. Fet, que l’autor confirma acudint al SAH, el centre d’atenció a l’home, on psicòlegs treballen amb agressors. Allà aconsegueix recolzar la concepció que un agressor no té per què ser algú amb menys recursos i és per això que els seus personatges no viuen en un context afortunat, però tampoc es troben en una situació de risc social. “Si els protagonistes es trobessin en un espai aïllat, descentralitzat, es transmet el missatge que el problema és aliè. Per contra, de la manera en què estan concebuts, els personatges creen una connexió de proximitat amb el públic, perquè senti que és quelcom que l’afecta”, assenyala Buxeda.

L’obra també remarca la idea del punt mig; el procés per arribar a la comprensió, al perdó; a conèixer com una persona bona arriba a ser dolenta.

La il·luminació, l’escenografia, el moviment, el gest, el guió, el vestuari, cuidats fins al darrer detall, fan que el públic quedi completament immers en la història des del primer alè fins a l’últim. Un ritme viu, que transita de la rialla a l’angoixa, de l’empatia al regust amarg de la incertesa. Cal remarcar, però, que tot plegat no seria el mateix sense les excel·lents interpretacions de Pau Escobar, Paula Jornet i Nil Cardoner. Trepitgen l’escenari amb un tema dur, complicat i el desfan amb cura, emoció i profunditat. “Vam treballar els personatges des de la humanitat; d’intentar comprendre quina ferida tenen que els porta a accionar de la manera en què ho fan”, comenta Pau Escobar. “Si des del text s’hagués plantejat l’Àlex com el gran dolent, no seria possible la connexió que es dona amb l’espectador. A més, a través d’en Pol i la Carla, se li dona al personatge l’espai per buscar la redempció”, afegeix l’actor.

!Qui estigui lliure” és una obra essencial, que va més enllà per mostrar els aspectes més foscos de l’amistat.

A banda de la reflexió sobre el perdó, l’amistat, els judicis i la violència, l’obra també remarca la idea del punt mig. És a dir, allò que tothom omet; el gris entre el blanc i el negre. El punt mig és el que hi ha entre la joventut i la vellesa; el procés per arribar a la comprensió, al perdó; a conèixer com una persona bona arriba a ser dolenta. Aquesta intensitat complexa la converteix en una obra sobre joves, però no feta expressament per aquests, ja que necessita d’una certa maduresa per a comprendre-la degudament. Tot i això, Qui estigui lliure és una obra essencial, que va més enllà per mostrar els aspectes més foscos de l’amistat, que es contraresten amb pinzellades d’humor. Quelcom amb què qualsevol es pot sentir interpel·lat, corprès i inevitablement commogut en sortir de La Villarroel.

Violeta Julbe
Periodista cultural. Moguda per la música, l'art, el teatre i amant de la lectura i l'escriptura, col·labora en la revista digital en català Ctxt en la secció de Cultura.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close