Núria Espert va debutar als dotze anys al Teatre Romea de Barcelona.
El Romancero Gitano de Federico García Lorca
Intèrpret: Núria Espert
Direcció: Lluís Pasqual
Producción: Juio Álvarez
Teatre Romea. Barcelona
Fins al 26 de gener de 2020
Quins records té dels seus inicis?
El Romea em va convertir en actriu. Jo volia ser ballarina i estudiava ballet però aquí vaig començar a saber què volia ser. El segon any de fer infantils ja mirava la funció entre bastidors, el tercer any em sabia el paper de tots i el quart any ja tenia clar que volia ser actriu.
Trenta-cinc anys després torna al mateix escenari amb “Romancero Gitano” que dirigeix el seu amic Lluís Pasqual. Què és Lorca per vostè?
Dins del text de Lorca està l’amor que Lluís Pasqual i jo tenim pel poeta granadí; els dos hem fet tot el seu teatre. Lluís entén més el Lorca difús, espiritual i jo més el de carn i ossos; “Yerma”, “Donya Rosita la soltera”, “La Casa de Bernarda Alba” que la vaig fer com a actriu i que també vaig dirigir… recitals, conferències…Lorca obre totes les portes; si ens deixem portar per ell…no fa falta la intel·ligència, el follet es presenta en els seus poemes.
El muntatge alterna els versos de Lorca amb reflexions seves. L’obra es va estrenar en el Teatre L’Abadia de Madrid i ha tingut molt bona acollida. Com porta la gira?
Vinc amb Lorca després de donar voltes per tot arreu. Aquí, al Romea, quan parlo de mi ho faig en la meva llengua materna i quan parlo per boca de Lorca ho faig en castellà. Ha estat una gira de més d’un any; portem més de setanta actuacions.
La gent vol saber quin és el seu poema preferit dels divuit que han triat per aquest espectacle.
Ho tinc molt clar: “Mort de Antoñito el Camborio”.
Ha gaudit molt durant tota la seva vida profesional…
Si tens sort de treballar en el que t’agrada la vida és un privilegi.
Ens pot parlar de nous projectes?
Em nego a haver de pensar en altres coses quan haig de concentrar-me en una cosa tan meravellosa com el Romancero Gitano. Em queden cinquanta funcions i vull estar molt concentrada; em fa molta por sortir a escena sola amb les paraules de Lorca.
Vostè és gran admiradora de Margarita Xirgu. Què ens pot dir d’ella?
Va ser la més gran. I ara que faig El Romancero que és una obra molt exigent puc agafar les paraules de la Xirgu:”només estic feliç quan acaba l’obra i durant poca estona, perquè de seguida començo a pensar que demà tinc una altra funció”.
Les parets del Romea estan plenes de records per vostè. Què li ve al cap quan entra en aquest temple de l’escena?
Recordo emocionada que Julieta Serrano i jo vam compartir camerino en aquest edifici quan encara érem unes nenes i que vam sortir d’aquí convertides en actrius.
El director del Teatre Romea, Josep Maria Pou, es va mostrar molt feliç de comptar en la programació de 2020 amb una actriu que és «el gran referent cultural d’aquest país».
No podem oblidar que aquest “Romancero Gitano” és el primer espectacle que Pasqual dirigeix en la capital catalana des de la seva polèmica sortida del Teatre Lliure en 2018. Va decidir plegar i se’n va anar a dirigir el Teatre Soho de Màlaga que va construir de forma privada l’actor Antonio Banderas. La veu del director és molt important en aquest muntatge. Donem veu a Pasqual.
Vostè també es fan de Lorca. Va escriure “De la mano de Federico” (Arpa editores) fa pocs anys.
«Quan era nen la meva mare i la meva germana cantaven cançons andaluses (…/…). Cap als dotze anys vaig començar a llegir la seva poesia, i als catorze el seu teatre». Així arrenca “De la mano de Federico”, el meu assaig literari, un viatge de la mà del poeta granadí.
Què donaria per escoltar la veu de Lorca?
No ho sé; però seria molt feliç si pogués escoltar-la. La veu de les persones és molt important.
No va escoltar la seva veu perquè la seva vida va ser truncada abans de complir els quaranta anys però sí que va escoltar la de la seva germana Isabel amb la qual va forjar una bona amistat.
Pasqual portava tota la vida caminant al costat de Lorca i per fi es va atrevir a plasmar les seves experiències en un llibre.
L’editor Joaquín Palau m’insistia que escrivís les meves memòries però jo no ho veia clar i li vaig proposar escriure sobre Lorca. En aquest primer llibre ensenyo molt de mi, no menys que en muntatge d’una obra de Chéjov; la diferència és que aquest és un treball d’un només; l’editor és l’únic company.
