‘Nessun dorma’ és una de les millors obres que he llegit enguany. La seva autora és Eu Manzanares, una dramaturga, directora i actriu que s’ha guanyat un lloc en el selecte món teatral barceloní a base de pencar molt i aprofitar les oportunitats que ha tingut. Aquí explica qui és i d’on ve. S’estrena a la Sala Beckett i només podem dir que no se la perdin.
Manzanares explica que ‘Nessun dorma’ prové, sí, de la famosa ària del ‘Turandot’ de Puccini, i d’una família, la seva, criada en la pobresa, amb una àvia que donava sang per poder comprar menjar i una mare que és mestressa de fer feines.
Un dia, recorda, va passar per davant del Liceu i va veure que l’empresa a qui la iaia donava sang ara hi patrocina òperes. I se li va remoure alguna cosa a dins. “La sang de la meva iaia patrocina òperes al Liceu”, assegura.
“Volia escriure una obra per honorar la meva àvia i per venjar-la”, exclama. Acte seguit, es va preguntar si, al final, serviria d’alguna cosa, el seu acte poètic. “Hi ha una part de mi que creu que serveix d’alguna manera per fer reflexionar més i adonar-nos de l’existència dels invisibles”, respon.
Però no tot és autobiografia, a ‘Nessun dorma’. Manzanares creu en la fantasia “com a artefacte”. També en la poesia. “La poesia serveix per donar veu a emocions, sentiments i reflexions que amb allò quotidià no soc capaç d’explicar amb tota la seva potència”, diu. “Amb la poesia es pot arribar molt més enllà”, afegeix.
La dramaturga també vol treure una mica de ferro a la pobresa. Vol riure-se’n una mica, de les coses i treure-li la pols a aquesta visió fosca i decadent de les classes baixes. “Hi ha molt sentit de l’humor, a la vida”, remarca.
Què ha portat a aquesta actriu a passar-se a l’altra banda? Manzanares diu que va començar a escriure perquè “no podia esperar a què em truquessin”. I així va descobrir que, “més que ensenyar-me, el que m’agrada és explicar, explicar històries”.
“Som una societat majoritàriament pobra, encara que ens diguin que som classe mitjana”, remata. Tot això ho podrem veure a ‘Nessun dorma’, una peça sobre la pobresa, la pobresa que ens envolta cada dia de la vida, i que ens arriba amb una història catalana, no pas anglesa, ni nord-americana. Els personatges d’aquesta història no són ‘rednecks’ d’un barri de Boston, ni fills de miners escocesos. Són d’aquí. Són veïns nostres. Són fins i tot nosaltres.
Tema d’obertura: ‘Pirotècnia barata’, de Joan Colomo
