Ho diu ella mateixa. Està en xoc. I és que el 2023, per a Júlia Bonjoch, està sent un any espectacular. Ha fet Pares normals al Poliorama, El temps i els Conway al TNC i ara li toca atacar Lali Symon, de Sergi Belbel, al Romea. Tres reptes per a una actriu jove que ha fet molt teatre musical i que el reivindica com a planter i com a territori d’oportunitats.
Que el 2023 seria tan pletòric com ho està sent, Bonjoch no s’ho esperava. Ha pogut encadenar dos muntatges d’èxit, d’aquells que exhaureixen entrades, i s’enfronta al primer gran text de Belbel en quinze anys, Lali Symon, una peça que arriba al Romea i en la qual compta amb Emma Vilarasau i Mont Plans de companyes d’escenari.
“És un regal poder compartir escenari amb elles”, diu Bonjoch, que destaca el caire generós i feiner de tota una diva com Vilarasau. “Entro en un assaig i intento ser una esponja”, assegura. I no només ara que comparteix espai amb dues actrius veteranes, sinó també quan es troba amb gent de la seva generació.
A Bonjoch li agrada el teatre “per explicar històries i transmetre coses”. Però sap que, a Barcelona, la vida d’un intèrpret que comença no és gens fàcil. Per aquest motiu ha fet tant teatre musical en els últims anys. “He treballat perquè un dia vaig dir: em presento a aquest càsting”, exclama. I és que els musicals són de les poques produccions que solen obrir la tria dels repartiments. Si hagués escollit aquesta opció, de jugar-se-la, creu que no seria on era.
“Odio l’etiqueta d’actriu de text”, afirma. I deixa clar: “En aquest país el musical està molt infravalorat”. Diu que no es té en compte que els intèrprets que es dediquen a aquest gènere són gairebé superdotats, persones que poden cantar, ballar i actuar alhora. I que fan més funcions que ningú.
La interpretació no és l’única via que ha explorat en el món del teatre. Ens anuncia que ha escrit una obra. Ho sap poca gent. I, tot i que ha fet audiovisual, li encantaria passar per TV3, Netflix o el que sigui.
Tema d’obertura: ‘Close to me’, versió d’El Petit de Cal Eril
