Foto:

Julio Manrique

Actor i director

Teatre / El Zoo de Vidre

Julio Manrique: “La banalitat és un enemic del teatre”

Julio Manrique no para. Ara el tenim fent d’actor a La Villarroel amb Cost de vida, en una de les rares vegades en què el podem veure en un escenari. I, alhora, té al Romea L’adversari, novel·la de no-ficció d’Emmanuel Carrère, que ha dirigit i adaptat. Manrique és un director que busca coses. Profunditat i lleugeresa, que diu ell. I és un actor superb a qui li encanta explicar històries.

Quan Manrique va passar a la direcció vam perdre un gran actor, però vam guanyar un mestre de cerimònies diferent, un entusiasta del teatre i de transmetre emocions. Per sort, no el vam perdre del tot, perquè intenta participar en alguna obra almenys un cop a l’any. “És saludable tornar-te a posar dintre, perquè tornes a valorar l’esforç que representa i el complicat que és”, diu.

Julio Manrique fent 'Cost de vida' a La Villarroel. Foto: Kiku Piñol
Julio Manrique fent ‘Cost de vida’ a La Villarroel. Foto: Kiku Piñol

I Cost de vida és, precisament, la mena d’obres que més li agraden. Fins al punt que, admet, li hauria agradat dirigir-la a ell. Assegura que, parafrasejant Lorca, és una obra duende, que “apel·la a la màgia”, una peça “profundament humana”.

L’obra de Martyna Majok, que dirigeix Pau Carrió, exhibeix la vida de quatre personatges marginals i ens posa al davant d’un fenomen al qual tots, tard o d’hora, hem de fer-hi front, de manera activa o passiva: les cures. A Manrique el va seduir aviat, aquest text, i no va dubtar a enrolar-se amb l’equip que va muntar la productora Sixto Paz.

Pere Arquillué i Carles Martínez protagonitzen 'L'adversari', dirigida per Julio Manrique. Foto: David Ruano
Pere Arquillué i Carles Martínez protagonitzen ‘L’adversari’, dirigida per Julio Manrique. Foto: David Ruano

L’adversari és una altra cosa. La celebrada novel·la de Carrère ens descobreix un home que va enganyar la seva família durant anys i que va acabar assassinant-los a sang freda. És, després de Carrer Robadors, de Mathias Énard, la segona novel·la francòfona que dirigeix en poc temps, cosa que no vol dir, segons l’actor i director, que hagi agafat un camí concret.

El que sí que li agrada molt és adaptar novel·les, conscient que “una magnífica novel·la no té per què ser una bona obra de teatre, un bon espectacle”. “Hi has d’intervenir”, diu. I, sobretot, li obre un espai per a l’autoria. “Aquest material en transformació és el que m’atrau, perquè has de ser molt creatiu”, indica. I no oblida la llibertat i el risc que comporta.

“La novel·la et permet profunditat i t’has de demanar com aconseguir la mateixa profunditat, en un teatre”, apunta Manrique. Ell no creu que lleugeresa i profunditat s’oposin necessàriament. I fins i tot podria adoptar aquests dos mots com a definitoris de la seva trajectòria artística. Li agrada buscar la profunditat, sense “posar-se transcendent, ‘estupendo’ o alliçonador”.

Julio Manrique protagonitza 'L'oncle Vània' d'Oskaras Koršunovas. Foto: Temporada Alta
La temporada passada, Julio Manrique va protagonitzar ‘L’oncle Vània’ d’Oskaras Koršunovas. Foto: Temporada Alta

Té una cosa clara: “La banalitat és un enemic del teatre”. Sap que això pot sonar “pompós”, però és així i si veiem el que ha fet en els últims anys, d’Animal negre tristesa a L’ànec salvatge, no podem fer altra cosa que estar-hi totalment d’acord.

El que és curiós és que la firma de Manrique, un actor i director ‘criat’ al Lliure, hagi gairebé desaparegut del teatre públic català. “Estic trobant espai per a les coses que vull fer en el privat”, confessa. I, per sort, no li falta feina.

Tema d’obertura: ‘Mes péchés s’accumulent’, de Françoiz Breut

Andreu Gomila
Escriptor i periodista especialitzat en arts escèniques. Com a autor, ha publicat, entre d'altres, la novel·la 'La mesura de totes les coses' (Empúries, 2021), el poemari 'Felanitx' (Edicions 62, 2020) i l'assaig literari 'Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca' (3i4, 2019).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close