Teatre / Opinió

La fi del somni teatral mallorquí?

La dimissió de Josep Ramon Cerdà al capdavant del Teatre Principal de Palma deixa les Illes Balears sense la punta de llança que l’havia permès començar a construir una escena sòlida i amb molts elements exportables.

La temporada que ve, almenys mitja dotzena de coproduccions del Teatre Principal de Palma es mouran més enllà de Balears. Per Barcelona, pel TNC, passaran ‘Tanatologia’, de Xavier Uriz, i ‘Altres formes’, de Miquel Àngel Raió. A Madrid, al Teatro de la Abadía arribarà la versió castellana del ‘Reis del món’ de Sebastià Alzamora, amb dramatúrgia de Josep Maria Miró. I al Festival de Otoño podran veure ‘Les maleïdes’, de Sergio Baos. Dos espectacles de Mal Pelo, ‘Inventions’ i ‘Highlands’, recorreran mitja Europa i és molt probable que ‘A beginning’, d’Aurora Bauzà i Pere Jou, també surti després del gran èxit que va tenir al Grec 2023 entre els programadors internacionals.

Tot això, que els espectacles mallorquins tinguin vida, que no es quedin en unes quantes funcions a Palma i una minsa gira per les Balears, és una cosa que no fa quatre dies que passa. Carlos Forteza, de 2016 a 2019, va començar a donar forma a la interconnexió de Palma amb la resta del món. I qui ha reblat el clau de manera enèrgica és Josep Ramon Cerdà, que ara feia quatre anys que era al capdavant del teatre.

'Tanatologia', de Xavier Uriz, passarà pel TNC el febrer de 2024. Foto:: Luis Ortas
‘Tanatologia’, de Xavier Uriz, passarà pel TNC el febrer de 2024. Foto:: Luis Ortas

Tots dos es van aprofitar d’un caldo de cultiu creatiu que havia d’esclatar en algun moment i que ho ha fet en els anys post pandèmia. El material humà hi era, amb dos centres de creació molt potents, com són Eima i CiNE, una nova escola de dramaturgs que ha pogut foguejar-se a IB3, noves formades d’intèrprets, productores privades com Produccions de Ferro de Toni Gomila… Calia un port gran i esponerós que confiés en ells i els donés sortida. I el Principal ha sabut ocupar aquest lloc.

Però, com diuen a Mallorca, tot lo bo s’acaba. I més quan arriba al poder un partit, el PP, que mai no s’ha preocupat de la cultura pròpia de Balears. En dècades passades, els populars comptaven amb el suport explícit o implícit d’algunes famílies il·lustrades insulars, però el mandat de Juan Ramon Bauzá (2011-2015) i la seva guerra particular contra el català, va dinamitar tots uns ponts que no s’han tornat a reconstruir.

'Les maleïdes' posa damunt l'escenari tres dones de tres generacions. Foto: Sala Beckett
‘Les maleïdes’ posa damunt l’escenari tres dones de tres generacions. Foto: Sala Beckett

El Principal, que depèn del Consell de Mallorca, amb la dimissió de Cerdà, es queda sense ningú al timó, amb la temporada 2023-2024 enllestida, però sense ningú que se’n cuidi. La consellera de Cultura del Consell, Antònia Roca, ha despatxat el tema dient que delega “en els tècnics del Teatre Principal les funcions gerencials fins que es resolgui el concurs públic per cobrir la plaça de direcció gerent”.

La institució pretenia que el director prorrogués un any més el seu contracte per, simplement, com m’explica Cerdà, “guanyar temps”. “Pensava que tendrien les coses més clares, que sabrien a qui nomenar, però no”, afegeix. Quan no li van garantir que no hi hauria censura i quan el president del Consell, Llorenç Galmés, va dir que el teatre no havia estat a l’altura, el director va veure que el millor que podia fer és tocar el dos.

“Volem sarsuela i teatre amateur”, apunta Cerdà. “El seu model és Màlaga, és a dir, comprar franquícies i dur-les per Espanya”, indica. Un model, per cert, que costa molts milions, molts més dels que disposa el Principal, que necessita d’un Antonio Banderas i que no té cap incidència en el teixit local.

Miquel Àngel Raió és l'autor d''Altres formes', que també passarà pel TNC. Foto: Alis by alis
Miquel Àngel Raió és l’autor d”Altres formes’, que també passarà pel TNC. Foto: Alis by alis

La qüestió és que, com a molt aviat, el concurs per ocupar la plaça que ha deixat vacant Cerdà sortirà el gener de 2024 i que la temporada 2024-2025 s’hauria de començar a enllestir abans de finals del present any. Sense oblidar que al novembre hi ha una producció pròpia d’òpera, ‘Il trittico’, de Puccini, que s’ha de posar en solfa.

“Són molt ignorants de tot el que és gestió cultural”, manifesta Cerdà. O passa que serà la mateixa Roca qui haurà de dirigir el Principal fins que tingui un director. El somni humit de molts polítics.

Cerdà creu que pot treure pit d’aquests quatre anys. No només respecte a donar sortida als espectacles que ha estrenat a Palma, o a la bona sintonia amb els teatres de Manacor, o als més de 40.000 espectadors que ha registrat les últimes dues temporades. Sinó també a tot el que ha fet portes endins, com la signatura, el maig passat, del primer conveni col·lectiu del Principal. El primer, ehem, en els 46 anys que fa que el teatre és propietat del Consell de Mallorca.

El Principal ha estrenat aquesta temporada 'Reis del món', a partir de la novel·la de Sebastià Alzamora, i té prevista una gira que la durà, fins i tot, a l'Abadía de Madrid.
El Principal va estrenar la temporada passada ‘Reis del món’, a partir de la novel·la de Sebastià Alzamora, i té prevista una gira que la durà, fins i tot, a l’Abadía de Madrid.

Situar un teatre en el mapa no és cosa fàcil. I el Principal, almenys al segle XXI, no hi havia estat mai. Fins a l’arribada de Forteza, dedicava la major part del seu pressupost a l’òpera. Això de la “producció pròpia” o de la “coproducció” teatrals eren termes gairebé desconeguts. S’hi feien cosetes, però tot quedava a casa. Cap intenció de projecció.

Cerdà marxa amb l’única pega que va ser triat a dit el 2019. Per això, ara, els governants del Consell diuen que volen “despolititzar” el teatre. La qüestió és el que professor ha fet una feina excel·lent i que quan els polítics del PP diuen que volen una programació “més internacional”, en realitat el que insinuen és que desitgen menys espectacles en català i més patums espanyoles. Quan la realitat és que els bons espectacles madrilenys no han deixat de passar pel Principal. Enguany, per exemple, hi seran el ‘Romeu y Julieta’ d’Ana Belén, ‘La voluntad de creer’ de Pablo Messiez i ‘El proceso’ d’Ernesto Caballero.

La companyia Hermanas Picohueso estrenaran a Palma a l'octubre 'Dama Dictadura', una peça sobre Carmen Polo. Foto: Hermanas Picohueso
La companyia Hermanas Picohueso estrenaran a Palma a l’octubre ‘Dama Dictadura’, una peça sobre Carmen Polo. Foto: Hermanas Picohueso

Remoure i donar embranzida al teu entorn artístic és la principal funció del director d’un teatre públic. El mateix que el d’una televisió pública. Amb IB3, que ha fet sèries tan destacables com ‘Mai neva a Ciutat’, ‘Sicília sense morts’ i ‘Mòpies’, i el Principal, Mallorca havia creat vasos comunicants entre l’audiovisual i l’escena, a banda d’oferir productes de qualitat a la resta dels territoris de parla catalana.

I més enllà, perquè que ‘A beginning’, que compta amb membres del membres del Cor Jove del Teatre Principal, tingui gairebé assegurada la seva presència a París els propers mesos, o que ‘Reis del món’ tingui data d’estrena en castellà a l’Abadía madrilenya són fites que no són fàcils d’aconseguir. Calen bons artistes, un bon producte i algú que ho defensi amb ungles i dents.

Si “despolititzar” un teatre significa tornar a l’anòmia de dècades passades, a caçar algun bolo bo de casualitat, a les sarsueles i al teatre amateur, podrem dir que el somni mallorquí de comptar amb un teatre potent que pugui dir la seva al món s’haurà esvaït. Perquè un teatre és molt més que quatre parets i unes files de butaques. La seva existència sol ser un eix vertebrador cultural, un altaveu dels conflictes existents i un reflex del teixit artístic que alberga. I Palma no pot perdre aquest Principal.

Andreu Gomila
Escriptor i periodista especialitzat en arts escèniques. Com a autor, ha publicat, entre d'altres, la novel·la 'La mesura de totes les coses' (Empúries, 2021), el poemari 'Felanitx' (Edicions 62, 2020) i l'assaig literari 'Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca' (3i4, 2019).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close