Teatre / Opinió

La impossibilitat de ‘Hamlet’

Shakespeare va escriure moltes grans obres, però n’hi ha una que és extraordinària, fins i tot més gran que el seu propi autor, i que és molt difícil que la vegis i en surtis satisfet: ‘Hamlet’. Oriol Broggi, dotze anys després d’un primer intent, hi torna amb un guió totalment diferent.

Del teatre anterior a 1945, del que es va escriure abans de l’Holocaust, hi ha poques obres que ens interpel·lin. Es poden fer versions d’aquesta i de l’altra, però si les mirem de prop, ja siguin de Molière, de Sòfocles o de Guimerà, ens expliquen un món que ens és tan llunyà que no sé si val la pena entestar-s’hi gaire com massa sovint fem a Barcelona. El trencament que va suposar la barbàrie nazi i, a nivell teatral, Esperant Godot, provoquen que tot hagi de passar per un filtre que, paraula per paraula, personatge per personatge, fa que molts textos ens caiguin de les mans.

Hi ha excepcions, és clar, que podríem resumir en dues: Hamlet i Oncle Vània. Shakespeare i Txékhov. El pare del cànon occidental i el creador del teatre així com l’entenem avui dia. Totes dues obres assalten de tant en tant la cartellera per la senzilla raó que hi ha molta gent que vol portar-les a escena. La del rus és més fàcil, perquè encara ens parla del nostre temps. La de l’anglès és molt més complicada: la seva poètica és tan potent, tan abassegadora, que deixa grogui l’incaut. És tan atractiva com el mal.

'Hamlet', de Shakespeare i direcció de Thomas Ostermeier, no es mou de la Schaubühne des del 2008. Foto: Arno Declair
‘Hamlet’, de Shakespeare i direcció de Thomas Ostermeier, no es mou de la Schaubühne des del 2008. Foto: Arno Declair

Oriol Broggi, el 2009, quan tenia 38 anys, va decidir que li havia arribat l’hora d’enfrontar-s’hi. Va fitxar Julio Manrique per donar vida al príncep de Dinamarca i la va tirar endavant amb tot el seu univers particular. No hi havia gairebé res en aquell muntatge de la Biblioteca de Catalunya. Alguna projecció, algun moble, un gran treball d’il·luminació i una mirada més aviat lúdica sobre el clàssic.

Li va sortir bé? A mitges. El problema és que el desembre anterior, havia passat pel Lliure el Hamlet de Thomas Ostermeier i no ens podíem treure del cap la imatge de Lars Eidinger llepant l’espasa, enfollit, amb la música de Nils Ostendorf martellejant-nos les temples. I la versió de Broggi ens va semblar light.

Pol López fent de Hamlet en la producció del Lliure de 2016 dirigida per Pau Carrió. Foto: Teatre Lliure

Un parell d’anys més tard, vaig poder veure el príncep de Dinamarca interpretat per Michael Sheen al Young Vic londinenc, en un muntatge d’Ian Rickson que decantava la peça cap a una versió d’un somni freudià. Per accedir a la platea, feies un recorregut performàtic per passadissos que et deixaven clar que estaves entrant en un psiquiàtric. Un altre intent fallit, tot i que va ser un goig sentir Hamlet en anglès en boca d’un gran actor britànic en un espai petit (de les mides del Lliure de Gràcia).

Pau Carrió, el 2016, va atrevir-se amb l’obra, amb Pol López en el paper principal. Però no sé si va ser la versió o l’escenografia grisosa, massa intranscendent, el que em van mantenir lluny de la funció. Que el seu Hamlet ballés Stromae va ser una bona aposta, però només recordo els actors pujant i baixant escales i el príncep de puntetes al llindar d’un esglaó, a punt de caure, recitant el “ser o no ser”. Raimon Molins, el 2014, va encarnar un Hamlet que s’ofegava a la Sala Atrium.

Julio Manrique va fer un gran Hamlet el 2009 amb Oriol Broggi. Foto: La Perla 29
Julio Manrique va fer un gran Hamlet el 2009 amb Oriol Broggi. Foto: La Perla 29

Feia temps que ningú no s’atrevia amb la gran obra de Shakespeare. Que es porti a escena com passa ara al Cinema Aribau és sempre una oportunitat per poder gaudir de totes i cadascuna de les sentències que disparen els personatges. No només les del príncep, sinó també les d’Ofèlia, Claudi, Gertrudis, Horaci, Poloni i Laertes. Fins i tot els enterramorts de l’últim acte són imprescindibles, per com Shakespeare fa una giragonsa còmica just abans de la tragèdia absoluta.

I que sigui Broggi qui, dotze anys després d’aquell experiment de la Biblioteca de Catalunya, tingui el valor de dirigir per segon cop l’obra impossible té molt de mèrit. Primer, perquè podria haver simplement remuntat el primer muntatge, amb intèrprets diferents, però amb la mateixa idea (el d’Ostermeier encara fa gires i és al repertori de la Schaubühne berlinesa). En segon lloc, perquè, en instal·lar-se al Cinema Aribau, surt de la zona de confort, del lloc que té apamat. I, sobretot, perquè ha dirigit un Hamlet molt diferent. Broggi ha fet els 50 i és una persona diferent de com era als 38.

Broggi utilitza la pantalla de cinema per oferir punts de vista addicionals. Foto: Bito Cels
Broggi utilitza la pantalla de cinema per oferir punts de vista addicionals. Foto: Bito Cels

El nou Hamlet és més fosc, més dur. Només repeteix, respecte al de 2009, la figura del narrador, Horaci, que fa avançar l’acció, que ens explica fets que el director no mostra, com la carta que Hamlet li envia al seu amic on li diu que ha descobert el que tramaven Rosencratz i Guildenstern camí d’Anglaterra. Tota la resta és nou, fins i tot la dramatúrgia, el que ha tallat i com ha reconstruït la peça.

Broggi sap que l’obra de Shakespeare és més gran que ell. I que tot el que passa a l’obra és una mica extrem. Podem arribar a copsar la bogeria del protagonista, tot i que T.S. Eliot deia que no n’hi havia per a tant, i la maldat de Claudi, però és difícil entrar dins el cap d’Ofèlia. Hi ha moltes coses que l’anglès no ens explica i que hem de donar per bones. És aquí on el director se la juga. Broggi ha decidit, per exemple, fer poc cas a la relació entre els dos joves i crec que la peça se’n ressenteix. Per què plora desconsoladament el príncep damunt la tomba de la noia si gairebé no li ha fet cas?

Guillem Balart, per contra, aixeca un Hamlet total. En el clarobscur de l’escena, bergmanià, es belluga com peix a l’aigua escopint malediccions i analitzant la condició humana. La seva bogeria comença molt amunt i va creixent així que avança la funció, des del xoc inicial al combat final amb Laertes, on ell mateix se n’adona que ha arribat a un punt sense retorn. No li cal mirar fit a fit cap calavera. La seva expressió ho diu tot.

Guillem Balart és un Hamlet amb totes les de la llei. Foto: Bito Cels
Guillem Balart és un Hamlet amb totes les de la llei. Foto: Bito Cels

La introducció d’elements cinematogràfics i trossos de pel·lícules mítiques acompanyen molt bé el muntatge, d’Amélie a El setè segell. Li serveixen, a més, per puntualitzar no només les escenes, sinó també sensacions, sentiments… La conversa entre Hamlet i el fantasma del seu pare difunt, per exemple, és antològica.

Broggi ha tirat cap al classicisme sense manies i se n’ha sortit molt millor que la primera vegada. Té més gruix, més volada, aquest Hamlet Aribau. Apunta més amunt, però em sembla que no ha arribat a dalt de tot. Tanmateix, fer-ho és impossible. Gabriel Ferrater deia que només es pot gaudir de debò de la peça en anglès, en l’anglès del segle XVI. I això és una cosa a l’abast de ben poca gent. Ens ho hauria d’explicar Joan Sellent, el traductor.

Tenir-la, poder-la sentir i seguir, escoltar una Ofèlia desesperada cantant el Hansel & Gretel de Joan Miquel Oliver, poder buscar dins el ulls del príncep què li passa pel cap, veure la innocència de Poloni, la malaptesa de Getrudis, la supèrbia de Claudi… Només per això ja val la pena. La resta, com diu Hamlet abans de morir, és silenci.

Andreu Gomila
Escriptor i periodista especialitzat en arts escèniques. Com a autor, ha publicat, entre d'altres, l'assaig literari 'Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca' (3i4, 2019), la novel·la 'Continents' (Empúries, 2016), l'assaig musical 'Putos himnes generacionals' (Empúries, 2015) i el poemari 'Felanitx' (Edicions 62, 2020).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close