Teatre

‘Les bones intencions’, la gran festa catalana al Centre de les Arts Lliures

La Sala Trono de Tarragona va estrenar fa poques setmanes, i amb molt d’èxit, la segona producció pròpia d’aquesta temporada, Les bones intencions. Aquesta obra es presenta ara a la Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures, on la direcció escènica d’aquest Centre recau en el també tarragoní Marc Chornet.

Les bones intencions
Autor: Marc Artigau
Direcció: Joan Maria Segura
Intèrprets: Míriam Iscla i Joan Negrié
Lloc: Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures 
Fins al 5 de juny de 2022

Les bones intencions és una comèdia folklòrica que segueix la línia artística de la Trono. Són un bon grapat d’obres  -la vint-i-dosena del seu catàleg- que ja ha produït d’aquest gènere i totes elles amb molt bona crítica. Aquesta mateixa temporada estrenaven a la Beckett la peça Obsolescència programada, una obra de fina ironia, i no fa pas gaire La Marató de Nova York , Els Gossos o Vaselina. “M’agrada anar al teatre perquè em facin una mica més feliç del que soc. A la Trono seguim aquesta línia perquè amb sentit de l’humor és la millor manera de dir les coses”, diu el director de la Trono i també actor Joan Negrié.

Les Bones Intencions – Foto Albert Rué

Les bones intencions explica els tràfecs de dos desafortunats que s’han ajuntat per encarrilar les seves existències muntant festes per a altres. “Una història amb molta comèdia i una mica de mala llet, dues vides corrents, però amb molt bones intencions per tirar endavant”, diu l’actriu Míriam Iscla. A més, en aquesta obra, s’aconsegueix trencar la quarta paret perquè el públic acaba sent un dels figurants de l’obra sense gairebé moure’s de la cadira; és a dir, representa el tercer personatge de l’obra que també formen part de l’espectacle.

La Paula (Miriam Iscla) i en Pere (Joan Negrié), un duo d’alt nivell que ja havien coincidit en el projecte T6 del Teatre Nacional de Catalunya i en Barcelona de Pere Riera, són personatges una mica losers. En Pere, vestit com un hereu amb faixa i picarols, és un coach d’estar per casa que repeteix “jo soc, jo puc, jo vull” com una màgica divisa. I la Paula, abillada amb mantellina i faldilla de pubilla, mare soltera i sense recursos econòmics, sobreviu a base de petits robatoris i passa pastilles que et porten a paradisos artificials. Un dia tots dos es coneixen i, mig flipats, decideixen muntar un negoci, una empresa que organitzi festes amb l’objectiu de fer feliç a la gent i, de retruc, adreçar les seves vides o canalitzar les bones intencions que creuen tenir. Arriba la nit del primer gran esdeveniment, la gran festa catalana en la qual s’espera que arribin els clients, gent important i amb molt de poder adquisitiu. Però, mentre revisen cada detall perquè tot surti a la perfecció, un missatge innocent farà que el que havia de ser una festa apoteòsica acabi com ningú no s’espera.

Les Bones Intencions – Foto Albert Rué

El text, senzill, divertit i sense més complicacions que els puntuals flashbacks, l’ha escrit el dramaturg Marc Artigau, conegut per obres teatrals com Ushuaïa  o T’estimem tant, Grace. Autor de musicals com Cantando bajo la lluvia o Bye bye monstre, i guanyador el 2019 del Premi Josep Pla amb la novel·la La vigília. La direcció va a càrrec de Joan Maria Segura, “el millor director de comèdia de Catalunya”, segons el parer de Joan Negrié. Segura ha volgut subratllar el caràcter costumista català de l’obra inspirant-se en els embolics típics dels pallassos de circ. A la banda sonora incorpora peces ben nostrades i, en el text, reconeguts versos de la lírica catalana. Tot plegat amb força ironia i autocrítica a la nostra identitat.

Les bones intencions és una comèdia on el públic xala d’allò més i, alhora, es veu obligat a reflexionar sobre les conseqüències de decisions espontànies. Una obra que es digereix molt bé i que aconsegueix la sana intenció de fer-nos riure una bona estona. Es podrà veure fins al 5 de juny a la Fundació Joan Brossa – Centre de les Arts Lliures i, posteriorment, en una dotzena de teatres de Catalunya i les Illes Balears. No us la perdeu.

Enric Umbert-Rexach
Poeta i escriptor. Publicà el poemari "Boscos", Premi poesia Miquel Costa i Llobera 2010, a Edicions del Salobre. El 2017 amb l'editorial Edicions 62 publica la novel·la "L'últim passatge de Walter Benjamin". I el 2021 torna a la poesia amb "Aritmètica llum" de la mà de l'editorial Cafè Central. Escriu habitualment ressenyes literàries a les revistes culturals: Núvol, La Veu dels Llibres, Caràcters i Lletres Bàrbares.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close