Lluís Soler

Actor

Teatre / El Zoo de Vidre

Lluís Soler: “Si ets actor, ets somiador”

Resseguint la carrera de Lluís Soler, des de finals dels anys vuitanta fins a l’actualitat, podríem fer una radiografia del teatre català contemporani. És un tòtem de l’escena que, com ningú, ha sabut dir i donar cos a grans autors i grans poetes… Ens diu que Birnam, l’espectacle que fa ara a la Biblioteca de Catalunya, és el seu cant del cigne, però molt ens temem que li queda molta corda. A l’obra de Víctor Sunyol és un actor que està preparant el Duncan de Macbeth. El personatge té els mateixos dubtes que ell. De què m’ha servit fer tant teatre? Què hi faig jo, aquí, ara?

Lluís Soler a 'Les tres germanes' dirigida per Julio Manrique. Foto: Sílvia Poch
Lluís Soler a Les tres germanes, dirigida per Julio Manrique. Foto: Sílvia Poch.

Si hi ha algú que pugui plantejar-se aquestes preguntes no és altre que Soler. És un mite viu del teatre català. Ha fet un centenar de personatges i l’hem vist, entre d’altres, en la pell d’Enric IV, del Comte Arnau, de L’home de la flor a la boc‘, en la primera producció d’El mètode Grönholm… Ha fet Shakespeare, Benet i Jornet, Molière… I mai no ha deixat de banda la seva passió més sincera: la poesia. “La paraula, evidentment, és el que expressa la nostra manera de ser”, assegura.

Ens diu que, quan surt a escena, té un objectiu: “que sembli que no ets tu”. No acaba de veure el públic, confessa. I té clar que: “Si ets actor, ets somiador”. Amb els anys, ha après a estar més tranquil en escena, ha après a estar-hi, un element fonamental, l’estar, per al teatre.

Lluís Soler, de Poeta de guàrdia, assajant la lectura d’un poema a la Biblioteca Arxiu Altaió, abans de recitar-lo per telèfon.

En aquests quaranta anys de carrera, ha vist com el teatre feia un tomb. Diu que el canvi es va produir cap al tombant de segle, sobretot “en el tipus d’obres que es fan i com es fan”. Durant el segle XX, el llenguatge era el que donava la força al teatre. Ara, no. No sé si perd valor o no, però passa a un altre nivell”, afegeix.

Birnam, afirma Soler, és el seu “cant del cigne”. “Fa set o vuit anys en què em vaig plantejar si havia de seguir fent teatre o no. I, com que no me la vaig contestar bé, segueixo a la corda fluixa, fent el Birnam”, diu.

Tema d’obertura: “Explosió”, de La Iaia

Andreu Gomila
Escriptor i periodista especialitzat en arts escèniques. Com a autor, ha publicat, entre d'altres, l'assaig literari 'Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca' (3i4, 2019), la novel·la 'Continents' (Empúries, 2016), l'assaig musical 'Putos himnes generacionals' (Empúries, 2015) i el poemari 'Felanitx' (Edicions 62, 2020).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close