“‘MDR’ és una farsa per divertir i per molestar”. Això ho diu en aquesta conversa Marcel Escolano, cinquanta per cent de Los Galindos, una companyia que fa 31 anys que volta món i que ha decidit fer un cop damunt la taula. Perquè ‘MDR’, que podrem veure al Nacional, és això, un desafiament i un crit. Fet per tres pallassos que ens parlen de l’arbitrarietat de la justícia. Escoltem-lo.
Escolano assegura que el seu últim espectacle ve d’un moment concret de la companyia, quan alcen el cap i s’adonen que estaven mirant-se el melic. “Vam tenir la necessitat d’observar el món des de fora”, diu, i va veure, ras i curt, que “és una merda”. I d’aquí que van decidir anar a fons i posar en qüestió de l’arbitrarietat de la justícia.
Des del primer moment van tenir clar que havien de tractar el tema des dels pallassos, que fins i tot es pintarien la cara per primera vegada: “Havia de ser de pallassos perquè el tema era tan greu, tan intens i tan conflictiu que el volíem abordar a sac, des d’un punt potent, àlgid, sense pal·liatius i el pallasso era el personatge que podia abordar això, perquè al pallasso tu li dius ase i va directament a l’estable, a buscar l’ase”.
Per a Escolano, el pallasso és “un naïf, un enamorat de la vida que, en si mateix, en la seva innocència, és un rebel, perquè viu en un món molt agressiu on intenta sobreviure des de la seva honestedat”. A més, afegeix, “mostra tots aquests àmbits que podrien ser crítics de la naturalesa i ho fa des d’un lloc que empatitza amb la gent, perquè no se’n riu de ningú, sinó que se’n fot d’ell mateix tota l’estona”. “El sol fet de gaudir de la vida en un món com està organitzat és un acte de rebel·lia, és un acte revolucionari”, dispara.
MDR, doncs, és un espectacle de carrer (es farà als jardins del TNC) que és “una farsa per divertir i per molestar”. Volen que incomodi, que no deixi ningú indiferent. Això, que sembla un tòpic, aquí és essencial.
Los Galindos, diu Escolano, sempre han fet espectacles per a tots els públics. Però aquest, no obstant això, està marcat per a persones majors de dotze anys.
“Hem escollit aquest ofici per ser lliures”, assegura l’artista de circ, conscient, com diu ell mateix, que “la llibertat és cara”. Amb MDR, tanmateix, fan el que hauria de fer qualsevol artista: posar en qüestió, inquirir, preguntar el que ningú no pregunta, fer pensar i, si cal, ferir.
Tema de portada: ‘No hi ha mentides’, de Sanjosex.
