Foto:

Marion Betriu

Directora del TNT

Teatre / El Zoo de Vidre

Marion Betriu: “Costa molta arribar a la gent de Terrassa”

A Terrassa tenen un tresor. Un tresor que molts terrassencs desconeixen, i que es diu TNT. Un festival de noves tendències escèniques que, en tretze anys, s’ha col·locat a l’avantguarda estatal i que cada any ens ofereix propostes sorprenents de gent molt jove. Marion Betriu fa tres anys que el dirigeix i, contra tot pronòstic, ha sabut fer-lo créixer.

Betriu és una dona bregada a l’escena madrilenya, un lloc més dur que Barcelona. Abans del TNT va treballar als Teatros del Canal amb Àlex Rigola i va dirigir el desaparegut festival Fringe de Madrid. I està d’acord que el TNT és un festival “marginal”, sobretot perquè explora els marges de l’escena.

La madrilenya Cuqui Jerez porta al TNT 'Mágica y Elástica'.
La madrilenya Cuqui Jerez porta al TNT ‘Mágica y Elástica’.

Però també és conscient que, tot i els tretze anys de singladura i el lloc que ocupa no només a Catalunya, a Terrassa no els estimen gaire. “El festival TNT es fa a Terrassa, però costa molta arribar a la gent de Terrassa”, confessa. “Ho veuen com a alguna cosa estranya i el que és estrany sempre fa més més por”, diu.

Això no obstant, Betriu ha treballat molt bé l’escena nacional i l’espanyola en aquests anys difícils de pandèmia i ja pensa en el futur, en què el TNT “sigui un festival internacional”, és a dir, que no només programi artistes del sud del Pirineu, sinó que també en vinguin de fora, com passava abans, abans que arribés ella i tingués un pressupost més reduït.

Rosa Romero i Cristina Celada són les Pollo Campero, que fan al TNT 'El futuro'.
Rosa Romero i Cristina Celada són les Pollo Campero, que fan al TNT ‘El futuro’.

La seva obsessió és atraure nou públic: “Atraure no només gent jove, sinó aquella gent que no està acostumada a anar al teatre i de sobte veuen propostes que no tenen a veure amb allò que creien que és el teatre”. Perquè el TNT, assegura, és “per a tothom”. Per a tothom a qui li agradi el cinema, anar a concerts, a museus. “Voldria que s’obrís el públic que va al teatre”, afirma.

Betriu coneix molt bé l’escena madrilenya i l’espanyola i sap, a més, que actualment “molts creadors de Madrid s’estan instal·lant a Barcelona”, perquè “el panorama a Madrid, ara mateix, és bastant desèrtic quant a nova creació”. Tot és qüestió de política i a la capital espanyola han deixat d’invertir en nous llenguatges així com ho feien fa deu anys.

Quim Girón (Animal Religion) impartirà al TNT un taller per a famílies per a infants de 4 a 9 anys. Foto: Tristan Perez Marín
Quim Girón (Animal Religion) impartirà al TNT un taller per a famílies per a infants de 4 a 9 anys. Foto: Tristan Perez Marín

No oblidem que Betriu forma part d’una nova generació de gestores culturals que estan a punt de trencar el sostre de vidre col·locat pels seus companys homes. Hi és ella i moltes més. “Sento que som una comunitat”, diu. “Som còmplices, les unes de les altres, i ens donem molt suport: hi ha molt diàleg entre nosaltres”, apunta. I deixa clar que “no som enemigues, lluny d’aquestes lògiques masculines de la competència”.

Tema d’obertura: ‘No m’és’, de Selva Nua

Andreu Gomila
Escriptor i periodista especialitzat en arts escèniques. Com a autor, ha publicat, entre d'altres, la novel·la 'La mesura de totes les coses' (Empúries, 2021), el poemari 'Felanitx' (Edicions 62, 2020) i l'assaig literari 'Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca' (3i4, 2019).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close