Afirmar que Marta Marco és una de les grans actrius d’aquest país és una obvietat. Ara tenim l’oportunitat de veure-la sola a Bèsties, un text de Monica Dolan que els Sixto Paz de Pau Roca porten a l’Akadèmia. És una psicoterapeuta que s’ha d’enfrontar a un cas extrem. Marco té una nova oportunitat per clavar-nos a la cadira.
El personatge que interpreta a Bèsties es diu Tessa. I Marco la defineix com “la persona”. “He fet poca teràpia, perquè m’ha costat trobar la persona, però crec que si trobés una Tessa, seria ella”, afirma. “Sap escoltar bé, té sentit de l’humor, té moltes qualitats”, diu.
Treballar amb la companyia Sixto Paz li ha servit, com es diu vulgarment, per sortir de la zona de confort. La qüestió és que li venia molt de gust narrar aquesta història. “Ja portem molts anys i ja hem començat a preguntar-nos: què volem explicar? Perquè de vegades no hi ha els papers o no truquen i les dones, a partir dels quaranta, ens costa més, et van arraconant”, remata.
Això es nota, especialment, creu, en el món audiovisual: “Passa que els personatges de 40 anys els fan noies de 30. Aquesta regla és dura, perquè t’ofereixen papers de dones de 50 i penses: no tinc aquesta edat, encara!”
“M’encanta provar coses, em moc pel que em genera un text, una persona, una companyia”, diu Marco. Ella és de les que no paren. Acaba de rodar una sèrie i aviat tornarà al Goya amb La trena, l’obra dirigida per Clara Segura que reunia de nou ‘les noies de Mossbank Road’ (ella, Segura i Cristina Genebat) i que va ser tot un èxit la temporada passada.
“Són les meves amigues”, comenta respecte a les seves companyes de viatge a La trena. “Tenim una manera de viure i veure el teatre de manera semblant”, afegeix. I deixa clar que tampoc no hi ha tantes històries de dones per fer pujar a un escenari. “Tenim ganes d’explicar les històries que ens passen a nosaltres i que ens interpel·len i que moltes vegades no estan escrites”, diu.
De cara al futur, ja estan donant voltes a algun projecte nou. “Encara podem ser més agosarades”, avisa. L’èxit no els farà perdre el món de vista. “No m’agrada col·locar-me en un lloc ni que em col·loquin”, apunta. I sap que ha de fer una cosa: “Hem d’arriscar-nos”.
Marco explica que estan intentant portar La trena a Madrid i no se n’estan sortint. Parla de certa desconnexió entre els teatres de la capital espanyola i els de la catalana, que abans s’anava a Madrid i ara, no. De fet, quan una cosa funciona a Barcelona, diu, “prefereixen agafar la fórmula” i contractar “gent d’allà”.
Tema d’obertura: ‘Maleeixo el temps’, de Raydibaum
