Endinsar-se al Teatre La Biblioteca és fer un viatge en el temps. Així ho creu l’actriu Mireia Aixalà que protagonitza “Coralina” sota la direcció d’Oriol Broggi. L’actriu llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona es transforma en una serventa amorosa en tots els sentits i ens porta per la Venècia de Carlo Goldoni. La Companyia La Perla 29 aprofita aquest text deliciós per festejar els vint anys de vida.
Coralina, la serventa amorosa
Text: Carlo Goldoni
Direcció: Oriol Broggi
Amb Mireia Aixalà, Joan Arqué, Xavier Boada, Rosa Gàmiz, Clara de Ramon, Xavier Ruano, Sergi Torrecilla, Ireneu Tranis, Ramon Vila, i Jaume Viñas.
Fins al 28 de juliol al Teatre La Biblioteca
Una producció de La Perla 29
A La serventa amorosa, ara rebatejada com a Coralina gaudeixen actors i públic. Com defineix aquest festival escènic?
És una obra coral que fem entre tots. Jo no havia treballat mai amb l’Oriol Broggi i confirmo que la seva companyia és una gran família. Quan feia uns dies que assajàvem vam fer un dinar a Can Costa que va ajudar molt per consolidar el grup. També ha sigut un luxe treballar abans de l’estrena en aquest espai únic.
Què va pensar quan va rebre la trucada de l’Oriol Broggi?
L’Oriol volia treballar amb algú que no fos de la família de La Perla. M’ho vaig llegir i em va agradar molt. Em va fer molta il·lusió. Em vaig posar a pensar i em vaig adonar que havia fet dos Goldonis, L’estiueig amb direcció de Sergi Belbel i Els bessons venecians sota la direcció de Toni Cafiero. Les dues que vaig fer eren més comèdia de l’art, però aquesta Coralina és una comèdia sense màscares.
Nervis de fer un text de 1752?
Em preocupava pensar que el text estava escrit a la Itàlia del segle XVIII i no tenia clar que fos a agradar. La sorpresa va ser total quan vaig veure com reia la gent. El text és matemàtic. Han passat tres segles i no hem canviat gens. Crec que la clau és que té molta humanitat. Estreny molt les misèries humanes. Toca i emociona. El públic s’emociona amb el que veu, per exemple, quan el pare i el fill es retroben. De fet, és una obra que respira bon rotllo. És senzilla, humana i agrada. I aporta felicitat.
Oriol Broggi escriu el nom de Coralina en majúscules al pòster de l’espectacle… Molt encertat perquè Goldoni posa a aquesta jove al centre de la història. Ella és la més llesta i la protagonista de tot el que passa dins i fora de l’escenari. Tant és així que podem dir que Carlo Goldoni ja defensava el feminisme en aquell moment.

Què t’agrada més de la Coralina?
M’agrada que sigui molt ràpida. Quan hi ha un problema ella ho soluciona i ho fa de forma desinteressada. També m’agrada que sigui molt llesta i molt Intel·ligent. No hi ha tants personatges de dones a les obres clàssiques d’aquest nivell. És molt gratificant. Aquesta Coralina és excepcional. Però, no hem d’oblidar que en aquesta peça hi ha set homes i tres dones.
Tanta bondat… És bona, però no és ximple. Tot el que fa pel bé del seu amo i per ella.
Com és treballar amb l’Oriol Broggi?
És molt fàcil com a persona i a escala humana. És una persona que escolta molt i que et deixa aportar sense problemes. Vam començar el treball fent les lectures entre tots i com és tan coral vam trobar el to precís entre tots. Tinc molta sort de fer la feina que m’agrada.
Goldoni va néixer a la Venècia de 1707 on amos i servents no parlaven la mateixa llengua… Nosaltres parlem el mateix tipus de català i no fem distincions. El llenguatge és molt àgil i això dinamitza molt. La serventa és més llesta que l’amo i de fet comparteixen pis. Aquestes dues dades confirmen que Goldoni era molt modern.
A Barcelona ja es va veure “La serventa amorosa” que va interpretar Mercè Pons amb direcció d’Ariel García Valdés al Teatre Lliure.

Has volgut veure el muntatge?
No! Volia crear una Coralina nova i la Mercè Pons que va venir a veure-la va dir que no tenia res a veure.
Com va fer treball de documentació per crear el perfil d’aquesta serventa tan eixerida?
Tenia records clars de com s’havia fet la comèdia de l’art, però tampoc m’ha servit molt per crear aquest personatge. L’he construït a poc a poc i amb la complicitat de la resta de personatges.
Com defineix l’espectacle?
Hem provat molt i al final surten coses. Els bons directors et deixen tirar cap endavant. I el resultat és que és una obra viva.
Quina és la millor floreta que ha rebut en aquests primers dies?
Els meus amics m’han dit que els feia feliços veure’m fent aquesta serventa. Ens ho passem molt bé. Venim amb moltes ganes de fer-la. No ens cansem i això que hi ha dies que fem “dobletes”.