Mònica López i Lluïsa Castell són “Germanes” a l’escenari del Teatre Tantarantana del barri del Raval de Barcelona. Juntes han treballat de valent sota la direcció de Roberto Romei per estrenar aquesta petita joia de Wajadi Mouawad, l’autor de cognom impossible de recordar que ha capgirat l’escena internacional per la seva força.
“Germanes”de Wajadi Mouawad
Intèrprets: Mònica López i Lluïsa Castell
Direcció artística: Roberto Romei
Il.luminació, vestuari i escenografia: Roger Orra
Teatre Tantarantana
C/De les Flors, 22 Barcelona
Producció: Tantarantana i Arsènic Creació
Fins el 8 de març de 2020
Ambdues contentes d’haver rebut un text per a actrius de cinquanta anys…
“És difícil trobar una obra contemporània d’aquest nivell amb dones protagonistes de la nostra edat –reflexiona Lluïsa-. Per sort això està canviant i es comencen a veure dones investigadores, policies, advocades…”. “Crec que és molt més interessant el que pot explicar una dona de cinquanta que una de vint” –afageix Mònica-.
Com són aquests dos personatges femenins que dibuixa amb la seva ploma Mouawad?
“Jo sóc Layla, una libanesa exiliada al Canadà –desvetlla Lluïsa-. Treballo com perita de sinistres a Monreal i em demanen que viatgi a Otawa per una feina. Tinc un pare molt absorbent que s’ha quedat ancorat en la guerra, en l’exili. No tinc parella ni fills perquè sempre m’he ocupat del meu pare”. “Jo sóc Geneviève, mediadora de conflictes d’Àfrica. Tinc una mare amb la qual tinc una relació difícil i estic passant una crisi per la meva edat”, apunta Mònica.
Les dues protagonistes no són germanes de sang…
“No som germanes reals. El títol parla de dues persones que estan buscant refugi; dues dones que es reconeixen com a germanes -explica Lluïsa-. Juntes troben la força per rebel·lar-se. Són germanes d’emocions. Tot és molt poètic, molt metafòric. La poesia és necessària per explicar coses profundes. Són dues dones soles, sense descendència, amb moltes coincidències però alhora molt diferents”.
Estem més acostumats a històries de Mouawad amb molts personatges com « Littoral », « Incendies », « Forêts »…però « Germanes » és una peça intimista plena de poesia…
“Un dels temes que toca és el de l’exili. Sentir-se sol perquè et falten les arrels. I les dues protagonistes tenen conflictes amb la seva identitat. En aquesta ocasió no li cal un gran repartiment; es concentra amb dues dones amb situacions similars», amplia el director Roberto Romei.
Un director italià que dirigeix una obra d’un canadenc d’origen libanès en un teatre de Barcelona…
“Jo sóc fill d’exiliat i porto vint anys a Barcelona –subratlla Romei_. Vaig deixar la meva cultura a Florència i em vaig venir a viure aquí. Aquests trasllats et trastoquen i en aquest sentit entenc molt bé el que senten aquestes dues dones i el que pateix el propi dramaturg».
Com han treballat aquests personatges?
“Roberto vol que estiguem en un lloc incòmode –coincideixen les dues actrius-. Hi ha hagut un llarg procés de picar pedra
molt gratificant. No sol haver-hi aquest nivell de direcció”.
On es troben Layla i Geneviève?
“Geneviève es veu obligada a passar una nit a una habitació d’hotel mentre espera que acabi una gran tempesta de neu” avança Roberto assegut a un enorme llit que ocupa ben bé tot l’escenari. A dalt veiem una gran pantalla amb imatges d’Otawa de nit per situar l’acció a una ciutat freda on no deixa de nevar. L’hotel és el punt de trobada.
