Teatre

nilak: “Cada itinerància és una pàgina en blanc”

Segons les dades del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, un 26% de les comarques catalanes no tenen cap teatre. Davant d’aquesta situació territorial i social, l’associació últim vals amb nilak planteja un model de teatre i circ itinerant a través d’un projecte artístic, social i cultural que vol apropar les arts escèniques contemporànies a tot el territori català, i al mateix temps valorant els espais ja existents. Parlem amb Griselda Juncà i Oriol Escursell, dos dels artífexs de nilak, el projecte guanyador del Premi Ex Aequo d’Arts Escèniques dels III Premis El Temps de les Arts.

D’on sorgeix la idea d’oferir un projecte cultural amb les característiques socials de nilak?

nilak neix davant la necessitat de donar una resposta a una situació de país reflectida a les Estadístiques Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, on una de cada quatre comarques de Catalunya no disposa d’un teatre. Davant d’aquesta situació territorial no lligada només a la construcció d’infraestructures culturals, diverses persones vinculades a les arts escèniques, les arts plàstiques o la gestió cultural ens ajuntem per construir un espai escènic per poder donar una resposta a aquesta situació i posar sobre la taula una construcció que pugui democratitzar l’accés a les arts escèniques i crear així un teatre per poder arribar a qualsevol població del país.

I en què consisteixen els espectacles i/o activitats que proposeu?

nilak té una línia artística basada en l’escena contemporània i com a espai escènic planteja una programació d’artistes catalans o residents als Països Catalans, d’espectacles que ja estan en cartellera. En aquest sentit, nilak busca poder oferir un espai de programació per les companyies. L’únic espectacle de creació pròpia que es realitza durant les itineràncies és una creació comunitària que es crea durant l’estada de la carpa a la població i que es mostra durant el segon cap de setmana i que busca posar la població al centre de l’espai escènic.
Per altra banda, nilak a part de la programació d’espectacles, duu a terme diverses activitats per posar en valor i donar a conèixer la població, apropar les arts escèniques des d’altres punts de vista o la vinculació directa entre espectacles amb contextos del municipi.

Griselda Juncà i Oriol Escursell, membres de nilak, guanyadors ex aequo d'Arts Escèniques dels III Premis El Temps de les Arts
Griselda Juncà i Oriol Escursell, membres de nilak, guanyadors ex aequo d’Arts Escèniques dels III Premis El Temps de les Arts

Quines poblacions heu cobert durant la trajectòria que porteu itinerant?

Fins al dia d’avui nilak ha plantat la seva carpa a Vilalba dels Arcs (Terra Alta), Pinell de Brai (Terra Alta), Rocafort de Queralt (Conca de Barberà) i Vilaller (Alta Ribagorça); i ha realitzat activitats paral·leles a Corbera d’Ebre, Amposta, Berga, Balaguer o Barcelona.

És una creació conjunta entre artistes de les arts escèniques i entitats locals, entenent que cada peça és única. Quanta gent treballa en el projecte? Quins són els vostres perfils?

Cada itinerància és única perquè es fa una programació per trobar una vinculació directa amb la població, és una pàgina en blanc. En el projecte durant l’any treballen de manera voluntària quatre persones en la producció de l’activitat, però nilak està format per un grup d’unes 20 persones entre dissenyadores, muntadores, cuina… que fan que el projecte pugui veure la llum.

Assaig nilak. Foto Marta Garcia
Assaig nilak. Foto Marta Garcia

Quina és la rebuda per part del públic dels pobles que heu visitat fins ara, tenint en compte que els espectadors no acostumen a poder gaudir d’aquest tipus d’espectacles?

Fins el dia d’avui les activitats han tingut un aforament de més del 97% en les funcions i espectacles. Aquesta realitat ens demostra que una infraestructura com nilak té un públic i un impacte real a la vegada que dona resposta a una necessitat.

Després de l’itinerari fet fins ara, quines són les vostres valoracions? Quins valors creieu que aporta el projecte tant als públics com a les poblacions que visiteu?

Fins al dia d’avui la valoració és molt positiva, els primers objectius del projecte que eren demostrar que un projecte com nilak era possible i que tenia un impacte i un públic a les poblacions on anava i que a la vegada, és perquè no, una possible resposta més a la naturalesa del nostre país igual que ho són els Bibliobús. Ara però, igual que amb molts de projectes culturals d’aquest país, cal entendre com el finançament és possible perquè els projectes puguin continuar avançant en el marc actual, i en el nostre cas poder ampliar el radi d’acció, però fins el dia d’avui, si volem que les companyies i l’equip tinguin unes condicions de feina “normals” no podem augmentar l’activitat amb el marc actual de les subvencions (és important entendre que en data de 15 de gener de 2024, encara ens falta per rebre més del 60% del finançament ja atorgat del 2023). El projecte el que fa possible és que per uns dies una població pugui tenir una programació escènica com la podria tenir qualsevol altre teatre de Catalunya.

I per acabar, quina itinerància teniu prevista pel 2024?

Per aquest 2024, tenim previst tornar a la Terra Alta i a la província de Lleida, a més d’algunes activitats paral·leles. 

Entrevista Premi Ex Aequo Arts Escèniques dels III Premis El Temps de les Arts
Laia Marín
Desenvolupa la seva tasca professional entre Barcelona i Tarragona, la seva ciutat natal. Especialitzada en l'àmbit de la comunicació cultural i patrimonial, ha gestionat l'estratègia de comunicació global de diversos projectes culturals institucionals d'organitzacions com el Patronat de Turisme de Tarragona, Ajuntament de Tarragona o el castell de Tamarit. També ha treballat al programa radiofònic "El Celobert" de Lluís Gavaldà, el Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona o Tarraco Viva, entre altres. A més, ha exercit com a docent. Actualment, forma part del planter d'El Temps de les Arts.
És llicenciada en Dret, Postgrau en comunicació online i gestió de xarxes socials (UAB) i màster en Transformació Digital (USAL).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close