“You can’t always get what you want”. Ja ho deien els Rolling Stones l’any 1969 a la clàssica cançó que tanca l’àlbum ‘Let It Bleed‘, musicant la diferència entre el desig i la necessitat. Això pot fer referència a quelcom que un anhela atraure a la seva vida; a un vincle amb una certa persona o bé a un canvi molt més ampli, referent a les estructures socials; a la responsabilitat mediambiental, a la fi d’una guerra… Però, és un fet: no sempre podem tenir allò que volem, només perquè ho volem.
Els nostres fills
Autora: Lucy Kirkwood
Direcció: Marta Gil
Intèrprets: Isabelle Bres, Albert Pérez i Maria Pau Pigem.
Teatre Akadèmia
Fins al 10 d’abril de 2022
L’obra Els nostres fills de la britànica Lucy Kirkwood, col·loca aquesta qüestió damunt l’escenari del Teatre Akadèmia. Allà, entre llums blanques i grogues, dansa la història d’una parella de físics nuclears jubilats, la Hazel i en Robin, que viuen en una petita cabana, després que un terratrèmol a la central nuclear on treballaven canviés per complet les seves vides. Al pentagrama s’afegeix una altra nota: la Rose, una vella amiga de la parella, també física, un pèl excèntrica, que altera la melodia en un batre d’ulls.
Un brunzit elèctric corre de manera intermitent per l’espai. La catàstrofe s’escola per cada petita escletxa del seu dia a dia. Els condiciona la quotidianitat; el quan escoltar la ràdio, què menjar, com anar al lavabo, els llocs per on poden transitar, sempre dins de la zona d’exclusió. Els recursos són limitats i tot és racionat amb lupa. Els personatges amaguen una tristesa profunda que – britànicament – en un inici es presenta com a comèdia. Al públic, una rialla sincera acaba essent nerviosa; un nus a la gola es fa feixuc d’empassar i un regust agredolç es deixa notar al paladar.

Des de la responsabilitat amb el medi ambient a la reflexió sobre el comportament humà, Els nostres fills aglutina un seguit de temàtiques que deriven en una peça delicadament crua. “Es presenta una situació que comparteix grans paral·lelismes amb nosaltres i la pandèmia. Durant el confinament, vam conviure amb la tristesa per la gent que patia, que moria, que no tenia recursos; a la vegada que ens omplia l’alegria de poder frenar, respirar i reflexionar”, assenyala l’actriu Isabelle Bres, que encarna a Rose.

És aquesta alegria trista; una tristesa joiosa, la que els intèrprets fan navegar fluidament al seu interior i aconsegueixen traslladar-la directament als espectadors. Els darrers es qüestionen a si mateixos, s’emmirallen en els personatges, empatitzen amb ells fins a l’últim esbufec més resignat. Existeix la manera correcta d’afrontar una desgràcia? Com hem d’actuar per deixar un bon llegat? Com serà el futur d’aquells que ens succeeixin? Estem disposats a assumir les responsabilitats que arrossega un desastre?

Inspirada en la catàstrofe de Fukushima de 2011, Els nostres fills és honesta, ambivalent, complexa, perspicaç i sobretot, molt humana. L’excel·lent feina de direcció de la Marta Gil és palpable en el moviment, la mirada, el gest i l’energia de la Maria Pau Pigem, l’Albert Pérez i l’Isabelle Bres. Una obra que ens toca a tots de molt a prop pel context actual i que, alhora, ens permet agafar aire de manera conjunta.