Teatre

Portar les novel·les als escenaris

La companyia La Dependent, creada el 1987 a Alcoi, destaca sobretot pel seu interès a dur a escena la producció dels dramaturgs valencians actuals. Amb els seus muntatges ha donat a conèixer obres de Pasqual Alapont, Ximo Llorens o Gemma Miralles (també directora escènica i membre de la companyia), entre d’altres. Ara, aprofitant la tendència de les arts escèniques a teatralitzar obres narratives, La Dependent es llença a l’escenari amb un nou muntatge: es tracta de l’adaptació teatral de ‘Júlia‘, la novel·la més reeixida de l’escriptora Isabel-Clara Simó. L’obra s’ha pogut veure aquest passat mes de novembre al Teatre Principal de València.

Júlia
Basada en la novel·la d’Isabel Clara Simó
La Dependent
Teatre Principal de València
Properes funcions: Teatre Principal de Castelló, 4 i 5 de desembre. Teatre Principal d’Alacant, 21 de gener

Fer d’una novel·la una obra de teatre és arriscat: sempre hi ha una part del públic que no queda contenta. Aquells que són fidelíssims al text original o bé es queixen perquè no han vist representat un determinat passatge que ells troben fonamental per al desenvolupament de la història, o bé es passen la funció arrufant nas i celles mentre intenten trobar les diferències entre el text original i el muntatge teatral, com si estiguessin fent una mena d’encreuat o de sopa de lletres. Pel que fa als espectadors que han anat a la funció sense haver llegit la novel·la, hi ha el perill que no acabin d’entendre massa bé el perquè d’algunes reaccions dels personatges ni la magnitud dels seus sentiments.

En aquest cas, tot els semblarà superflu o fals. Però tant se val, això. Crec que, quan es duu a terme un projecte com aquest, cal deixar de banda els càlculs sobre les expectatives del públic abans de veure la funció, perquè, en aquest cas, el mèrit de La Dependent és justament el seu risc: haver fet la primera adaptació teatral d’una de les novel·les més respectables de la nostra narrativa contemporània.

Funció de Júlia. D’esquerra a dreta: Joan Manuel Gurillo, Marta Chiner, Pepa Miralles, Pau Vercher, Joan Gadea, Manuel Maestro, Robert Roig, Vicent Domingo i Gloria Román. Fotografia de Juani Ruiz.

Júlia (1983) fou la primera novel·la que publicà Isabel-Clara Simó. La història està ambientada a l’Alcoi de finals del segle xix, una ciutat on es barallen contínuament els anarquistes amb els monàrquics o, dit d’una altra manera, els obrers amb els senyors. La seva protagonista és Júlia, una jove coneguda per tothom a causa de la seva tràgica història familiar: el seu pare, anarquista, va morir a la presó d’Alacant, i la seva mare, que es dedica a fer de remeiera, és titllada de boja i de bruixa. Júlia, que aparentment sembla molt innocent, aviat descobreix que s’ha d’espavilar si no vol malviure com la seva pobra mare. Així, considerant-se massa fina i presumida per passar-se la vida treballant a una fàbrica, intenta convertir-se en burgesa. Però aquest canvi de classe social li exigeix també molts sacrificis. 

És indiscutible que Júlia és una obra que va ser important en la literatura del País Valencià. La seva autora va recollir el repte que Joan Fuster havia llençat als escriptors alcoians: calia parlar de la Revolució del Petroli d’Alcoi, calia explicar-ne de la importància i, sobretot, calia que els valencians comencéssim a recollir, entendre i contar la nostra història. Júlia era i és una novel·la necessària, no només perquè està ben escrita, sinó perquè sense ella gairebé ja no quedaria res de l’Alcoi del 1873. Com era allò? Verba volant

D’esquerra a dreta: Joan Manuel Gurillo, Pilar Martínez, Robert Roig, Manuel Climent i Gloria Román. Fotografia de Juani Ruiz.

En aquest sentit, l’adaptació teatral que ha portat a escena La Dependent no és només un homenatge a Isabel-Clara Simó i a la seva novel·la, sinó que també pretén ser una reivindicació de la nostra memòria històrica i de la nostra cultura literària. En certa manera, la intenció del seu muntatge és la mateixa que la que tenien, per exemple, les adaptacions teatrals que vam veure fa poc al Teatre Nacional de Catalunya de La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda o la de Solitud de Caterina Albert.

Ara bé, a Catalunya el públic està avesat a trobar programades adaptacions teatrals de diverses novel·les (estrangeres o catalanes, tant se val), en canvi, en les arts escèniques valencianes aquest tipus de funcions no deixen de ser puntuals. Sí que s’havia fet alguna cosa semblant, per exemple, fa un parell d’anys amb el Tirant lo Blanch, que aconseguí estar en cartell més d’una temporada i que, en certa manera, es podria dir que va ser un èxit. Però, tret d’aquest cas, al País Valencià a penes s’han realitzat adaptacions teatrals significatives de les obres dels nostres narradors. Potser seria una bona opció seguir l’exemple de La Dependent i intentar teatralitzar també Matèria de Bretanya de Carmelina Sánchez-Cutillas, La mestra de Víctor Labrado o Crim de Germania de Josep Lozano, posem per cas.

 

El cartell de l’obra. Sobre una fotografia de Juani Ruiz.
Clàudia Serra
Clàudia Serra és autora teatral, crítica literària i membre del comitè de direcció de la col·lecció editorial d’Afers Narrativa. Com a dramaturga ha publicat les obres 'Zoôn Politikón' (2015), 'Evast' (2016) i una adaptació de 'L’Heroi' (2020) de Santiago Rusiñol.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close