Teatre

Prostitució: El paradigma del capitalisme

El focus blanc dilata les pupil·les; cega els ulls. Una veu ressona gruixuda a través dels altaveus i —com si llegís titulars de diaris o revistes— diu “España es la capital europea de la prostitución”. El silenci és negre. “En España hay más de 100.000 prostitutas y 1.400 locales de alterne, el 5% son de lujo”. El pols s’alenteix. “En Barcelona 500 mujeres se prostituyen en la calle”. Les goles, seques, s’empassen saliva. “Según la Policía Nacional, en 2017 un total de 14.000 personas fueron víctimas de explotación sexual en nuestro país… El 95% de ellas, mujeres”. La Sala Gran del TNC acull entre les seves parets ‘Prostitución’, l’obra de teatre documental que apropa a l’espectador la veu de les protagonistes: les prostitutes.

Prostitución
Autors: Andrés Lima, Albert Boronat
Intèrprets: Carmen Machi, Carolina Yuste, Nathalie Poza
TNC-Teatre Nacional de Catalunya
Fins al 23 de desembre de 2021

En una societat en què tot es compra i es ven —fins i tot els valors— el fet que una dona vengui el seu cos per tal de sobreviure resulta paradigmàtic. Són paraules del director i dramaturg Andrés Lima qui, de la mà d’Albert Boronat, va teixir l’obra de la qual nega ser-ne autor: “les vertaderes autores són elles”. Lima ho sent així perquè la base argumental que presenta Prostitución és majoritàriament real. “Prostitución és fruit d’un procés d’investigació que va durar un any. Entre Madrid i Barcelona, entrevistàrem prostitutes, des de les de classe social més baixa fins a les de luxe.” Un tret que no sorprèn tractant-se de Lima, ja que traslladar la realitat profunda a l’escenari, fer espectacle de la vida, és quelcom que considera molt seu. “Les entrevistes formaven part del procés de metamorfosi per a les actrius, ja que indagàvem en la vida de les prostitutes, explicaven de primera mà les seves vivències i fins i tot els van donar lliçons pràctiques… Va ser un procés d’immersió increïble. En aquest sentit, els personatges es van crear a partir de la realitat més directa”, explica el dramaturg.

En una societat en què tot es compra i es ven —fins i tot els valors— el fet que una dona vengui el seu cos per tal de sobreviure resulta paradigmàtic.

És així com Carmen Machi, Nathalie Poza i Carolina Yuste arriben a trepitjar l’escenari amb els seus talons d’agulla afilats i la roba lluent, encarnant vuit personatges. La seva feina interpretativa és brillant: aconsegueixen crear un clima d’intimitat en una sala diàfana, on 870 persones senten com, a poc a poc, se’ls va posant la pell de gallina. “L’espectacle té una forma teatral inspirada en la revista i en el musical; conjuga el documental amb allò revister, perquè és un gènere molt connectat a la realitat social”, assenyala Andrés Lima. Les actrius transiten de la informació al sentiment, que deriva en un viatge intens i profund que fa que el públic copsi un tema greu, conegut de manera superficial. La prostitució és transversal en la societat, abasta molts altres temes d’índoles diverses com són la immigració il·legal, la moral, els estigmes, la soledat, la companyia, la religió, les drogues, les lleis, la violència o el tràfic i l’explotació sexual de les dones. “Hem volgut incloure el testimoni de l’Amelia Tiganus, una de les activistes més potents que hi ha a Espanya avui en dia, víctima de tràfic. També hi consten textos de prostitutes feministes —en sintonia amb la regularització de la prostitucióper tal d’obtenir, en la totalitat de la funció, una mirada sociopolítica i personal del que és la prostitució”, explica el director i dramaturg.

La base argumental que presenta l’espectacle és majoritàriament real.

Pel que fa a l’escenografia, les actrius no necessiten gaire més que un cub a manera de barraca, una passarel·la de metall i tres micròfons per arribar a les entranyes de l’espectador i remoure’ls-hi. L’espai sonor i la il·luminació —que muta en funció del sentiment projectat a l’instant— contribueixen a donar pes i ritme a la paraula. Les intèrprets canten, criden, alliberen el cor del pit i es mouen constantment amb una amplitud marcada per l’escenari. És destacable, també, la part audiovisual, composta per projeccions de vídeo que contextualitzen la història amb noms i escenes.

Prostitución és posar-se al lloc de l’altre, obrir la ment, i comprendre.

Del carrer a l’escenari. De la ignorància al coneixement. De la indiferència a l’empatia. Cuidat fins al darrer detall, a Prostitución l’espectador es troba submergit en una experiència que, tot i ser fictícia, és braument autèntica. L’obra agafa el punt de vista de les prostitutes i el traspassa al públic, que, des de la butaca, és interpel·lat com a client; les visita al seu lloc de feina i presencia que les diferents cares de la seva vida són d’allò més complexes. Prostitución és posar-se al lloc de l’altre, obrir la ment, i comprendre que, quan se surt de la Sala Gran, l’espectador té la sensació d’haver-se prostituït.

Violeta Julbe
Periodista cultural. Moguda per la música, l'art, el teatre i amant de la lectura i l'escriptura, col·labora en la revista digital en català Ctxt en la secció de Cultura.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close