Teatre / Opinió

Residència o mort

La possibilitat de vincular-se a una institució teatral durant un període llarg és avui dia l’única manera de créixer per a molts artistes, encara que, quan la residència s’acaba, s’hagin d’enfrontar a l’abisme.

Per als artistes, sempre hi ha un abans i un després. Un tall històric. Un moment en què pugen deu pisos de cop (o els baixen, i la cosa s’acaba). I quan parlem de teatre i de companyies, on mana la llei de la selva, poder gaudir d’una residència de llarga durada en un espai sol ser determinant, com ha demostrat la tropa de Produït per H.I.I.I.T. (Roger Torns i Laura Daza) amb ‘Fantàstic funeral festiu’ al Tantarantana.

La sala del Raval té, des de 2014, un dels trampolins decisius per als joves, el Cicló, que permet a les companyies desenvolupar-se durant dues temporades. Per aquí hi han passat La Calòrica, Obskené o El Eje. I moltes altres. En bona part, justifica el projecte del teatre com a fàbrica de creació i la situa en un lloc interessant dins l’ecosistema barceloní com a disparador, com a terreny d’oportunitats.

'Concurso de malos talentos' és l'última creació de José y sus Hermanas, en cartell al Lliure. Foto: Sílvia Poch
‘Concurso de malos talentos’ és l’última creació de José y sus Hermanas, en cartell al Lliure. Foto: Sílvia Poch

Per a un col·lectiu que comença trobar aliats és clau. Les beques DespertaLab de la Nau Ivanow i la Sala Atrium solen ser un bon inici. El recorregut lògic els porta al Cicló com a següent esglaó. Després, els camins es compliquen, ja que només queda el Teatre Lliure i la Sala Beckett. I després han d’endinsar-se en el bosc del lliure mercat per vendre projectes a teatres i festivals i, en paral·lel, obtenir alguns diners de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) sempre i quan hagin demostrat solvència contrastada.

A nivell econòmic, el Lliure és qui ofereix millors condicions per a les companyies i l’oportunitat de fer el salt més important. José y sus Hermanas han esgotat amb ‘Concurso de nuevos talentos’ la seva residència de dues temporades al teatre i si abans, al Tantarantana, precisament, havien demostrat el seu talent gràcies a ‘Se regalan sandwicheras y chorizos’ i ‘Arma de destrucción masiva’, al Lliure han pogut progressar d’una manera que no ho haurien pogut fer en cap altre lloc.

'De què parlem mentre no parlen de tota aquesta merda', de La Calòrica, al TNC. Foto: May Zircus / TNC
‘De què parlem mentre no parlen de tota aquesta merda’, de La Calòrica, serà al Borràs aquest Nadal. Foto: May Zircus / TNC

El problema ve després. Un espectacle que potser ha trigat un any o dos a prendre el vol, sovint perd vigència en quatre setmanes, quan finalitza el període d’explotació al teatre que l’ha produït. Perquè hi ha poques possibilitats que giri o que es mogui a una altra sala. I aquí és on rau el drama. O fas una mena de teatre exportable nord enllà que t’obri les portes d’Europa o estàs abocat a la roda de hàmster de l’escena catalana contemporània.

El més normal és que si tens al darrere una bona trajectòria puguis combinar la creació d’un nou espectacle amb l’exhibició del teu ‘stock’. L’any passat, per exemple, La Calòrica encara girava ‘Els ocells’ (Sala Beckett, 2019) i ‘Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I’ (Teatre Lliure, 2020). I ara porta al Borràs ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’ (TNC, 2021) per fer-hi la temporada de Nadal. Un cas excepcional.

'The Mountain', d'Agrupación Señor Serrano, és al Lliure de Gràcia. Foto: Jordi Soler
‘The Mountain’, d’Agrupación Señor Serrano, fa gairebé dos anys que gira per Europa. Foto: Jordi Soler

A Europa, Agrupación Señor Serrano encara gira ‘Birdie’, estrenada a la Hiroshima durant el Grec 2016, i la més recent ‘The Mountain’ (Teatre Lliure, 2021). Fins i tot han tingut alguna funció de ‘A house in Asia’ (Mercat de les Flors, 2014). I això hauria de ser el més normal, també a escala nacional, ja que els espectacles bons haurien de morir quan ningú no els reclama.

El ritme de les novetats és, de vegades, abassegador. I de la mateixa manera que puc entrar en una bona llibreria i rescatar un títol publicat fa dos anys, també hauria de ser possible programar un espectacle de 2019 o 2021 si està disponible. Penso, per exemple, en ‘La meva violència’, de Produït per H.I.I.I.T., que va disposar d’una curta gira a Mallorca i a Girona. No podria anar a Lleida, a Granollers, a Figueres? Seria més fàcil mostrar després ‘Fantàstic funeral festiu’.

Les residències adquireixen tot el sentit quan els espectacles que ajuden a aixecar tenen un impacte que va molt més enllà del teatre on s’han produït. Podríem arribar a dir que si es queden allà, no serveixen de res, a banda de poder ajudar una companyia a sobreviure durant un període determinat de temps. Perquè aixecar el vol no només significa una millora qualitativa, sinó també de cara al futur. Si aprens a volar i et quedes en una gàbia, de què ha servit?

El Lliure va estenar el 2008 'brossalobrossotdebrossat', de Carles Santos. Foto: Ros Ribas
El Lliure va estenar el 2008 ‘brossalobrossotdebrossat’, de Carles Santos, quan el de Vinaròs n’era el compositor resident. Foto: Ros Ribas

En èpoques més exuberants, els períodes estables per als artistes no es reduïen als emergents. I aquí és on s’ha donat el gran canvi. Ara únicament els teatres ajuden a començar i no a continuar, cosa que és tan o més important. Quan una tropa puja de nivell, aspira a passar a l’esglaó de les produccions sense etiquetes. I potser per això no hi ha gaires companyies que durin més de deu anys, perquè és molt complicat que algú aposti per tu cada temporada, sobretot quan estàs obligat a generar espectacles cada any per tirar endavant enfront el problema de rendibilitzar el que ja has fet.

En altres camps de la creació teatral, els més relacionats amb l’individu, la situació és més agressiva. La figura del director resident, per exemple, no existeix damunt del paper, tot i que hi ha noms que es repeteixen a les programacions dels teatres per denotar les afinitats dels seus gestors, el seu cercle de confiança.

Tampoc no trobem gaire sovint la figura del dramaturg resident, llevat de la Sala Beckett, teatre que sempre ha posat molt èmfasi en l’autoria. En tenen almenys un cada temporada. I és el més semblant que queda a l’enyorat programa T6 del TNC, que no hauria d’haver desaparegut mai. Aquesta, sens dubte, és la baula més dèbil del sistema i la que, per contra, més èxits internacionals ha ofert al teatre català contemporani.

Lara Díez Quintanilla situa 'Eufòria' en un lloc on a la gent se li ha promès eufòria infinita. Foto: Kiku Piñol
Lara Díez Quintanilla va estrenar ‘Eufòria’ a la Sala Beckett la temporada passada, quan n’era l’autora resident. Foto: Kiku Piñol

Pensin que la gran majoria d’autors només cobra un cop s’ha estrenat el que han escrit i, per aquest motiu, molts estan obligats a dirigir-se (per cobrar com a directors) i en els últims temps s’associen a companyies, perquè almenys s’involucren en projectes concrets que possibiliten una estrena. Els exemples de Joan Yago a La Calòrica, Lara Díez Quintanilla a La Volcànica o el mateix Roger Torns a Produït per H.I.I.I.T. proven que la solució dels més joves ha estat aquesta.

La gran majoria de teatres públics continentals compten amb dramaturgs residents, els quals, sobretot, els doten d’una personalitat específica. D’aquí que sigui incomprensible que Lliure i Nacional no disposin de figures anàlogues.

Andreu Gomila
Escriptor i periodista especialitzat en arts escèniques. Com a autor, ha publicat, entre d'altres, la novel·la 'La mesura de totes les coses' (Empúries, 2021), el poemari 'Felanitx' (Edicions 62, 2020) i l'assaig literari 'Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca' (3i4, 2019).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close