Teatre / Opinió

Teatre i adolescència

Els teatres de Barcelona han entès, per fi, que han de començar a atreure els espectadors més joves, els nois i les noies que són a l’institut, no per completar la seva formació, sinó perquè descobreixen un món on tot és possible.

El dia de l’estrena de La Belle au bois dormant a Lió, Marcos Morau es va emportar una sorpresa: els responsables de l’òpera van decidir convidar estudiants. Ni autoritats, ni celebrities, ni la típica gent que assisteix a les primeres funcions, sinó adolescents. Estaven tan convençuts que la peça del coreògraf d’Ontinyent els deixaria astorats que van decidir apostar fort i fer una acció cultural i social de primer nivell. I, segons Morau, els van encantar, als nanos.

Arran d’aquesta experiència, el coreògraf va pensar que la següent obra de La Veronal, la seva companyia, aniria adreçada a adolescents. I així va néixer Firmamento, que aquest cap de setmana ha acabat funcions al Mercat de les Flors després d’estar-hi totes les festes amb les entrades esgotades. Una peça exigent, més propera a Pasionaria que a ‘Sonoma’, que és un cant a la joventut, a la força creadora de la joventut.

'Firmamento', de La Veronal, serà a Temporada Alta al novembre i al Mercat de les Flors a finals d'any. Foto: Marina Rodríguez
‘Firmamento’, de La Veronal, ha estat per festes al Mercat de les Flors. Foto: Marina Rodríguez

És una peça per a adolescents? No. És un muntatge sobre ells. I sobre el Morau adolescent. La primavera passada, abans d’estrenar l’espectacle al festival Grec, em va dir: “Vull apel·lar els joves a què siguin artistes, creadors, que afilin l’enginy, que no es conformin amb el que veuen, que hi ha moltes vides possibles”. I Firmamento és això, un espectacle visual i plàstic, amb una segona part esclatant que et fa volar el cap. Els adolescents que hi havia al Mercat de les Flors sortien tots amb un somriure d’orella a orella.

La festa, de Daniela Feixas, que vam veure al TNC a finals de l’any passat, és un espectacle diferent, però igualment interessant. També va sobre l’adolescència, però busca posar-se en la pell de nois i noies de 14 a 17 anys. Explica la seva història, molt centrada en les relacions afectives, l’amor, el sexe i la pornografia. Droga dura. Hi vaig anar amb dos adolescents, a qui va entusiasmar. La raó? L’obra parlava de coses que, lluny del cercle familiar, no es tracten, tampoc a l’escola o a l’institut.

I els xavals tenen ganes de veure-ho en directe, més enllà de les ficcions nord-americanes que s’empassen a les plataformes. En la seva llengua, amb actors i actrius d’aquí, cosa que aproxima encara més l’espectacle. El millor de ‘La festa’ era el muntatge de Ricard Soler Mallol, de primera divisió, amb tot el potencial d’un teatre públic.

'La festa' té una llarga gira per Catalunya aquest 2024. Foto: David Ruano / TNC
‘La festa’ té una llarga gira per Catalunya aquest 2024. Foto: David Ruano / TNC

Perquè la millor manera d’aconseguir que uns quants adolescents comencin a sentir un interès genuí cap a les arts escèniques és aquesta, oferir-los espectacles que els interpel·lin no només en el fons, sinó en la forma. Muntatges ben fets, ben pensats, com La festa o Firmamento.

En els últims anys, han passat per Barcelona unes quantes obres sobre l’adolescència i la primera joventut. Sovint amb els mateixos adolescents com a protagonistes, amb peces de teatre documental. Parlem, per exemple, de 2015 com a possibilitat, de Didier Ruiz. O el cim de tot plegat, Paisajes para no colorear, del xilè Marco Layera, un xut de creativitat i d’idees.

Bons muntatges, però que sempre van al mateix lloc: adolescents amb problemes que expliquen la seva història. No seré jo el que digui que no s’han de fer. Tanmateix, cal anar una mica més enllà, perquè si demano a casa quins són els espectacles que més els han agradat des que tenen una mica de consciència de ser al món, els adolescents em responen: Falaise, de Baró d’Evel, com a triomfador absolut, amb la trilogia de Rhum & Cia. en segon lloc. També posarien MDR de Los Galindos i, per què no, Catarina e a beleza de matar fascistas de Tiago Rodrigues.

Una escena de 'Falaise', amb música en directe i una coreografia
Una escena de ‘Falaise’, de Baró d’Evel. Foto: François Passerini

Salvador Sunyer, director de Temporada Alta, em comentava no fa gaire que, quan fan estadístiques sobre què van a veure els joves al festival, comproven que assisteixen als bons espectacles. Sí, potser compren entrades (o els hi compren) per a les obres adreçades a ells, els que porten el segell “jove” o qualsevol de semblant, però els muntatges de cinc estrelles els atreuen més que els altres. Com a tothom.

L’important, doncs, torna a ser el mateix de sempre: parir bones obres i que els més joves hi tinguin accés. D’aquí que sigui vital la feina de prescripció dels mestres, que els docents estiguin formats al respecte, que triïn bé quan porten la classe al teatre. Per molt que estudiïn Shakespeare o Rodoreda o Lorca, han de saber veure que potser no és una bona idea que vegin segons quins espectacles de Shakespeare o Rodoreda o Lorca. Per la senzilla raó que no estan bé. Abans de veure una Casa de Bernarda Alba qualsevol, potser és millor que s’asseguin en un teatre a gaudir d’una Casa sin Bernarda.

El '[Blank]' del Tantarantana comença amb tres nois que es colen a casa d'una noia perquè volen festa. Foto: Roser Blanch
El ‘[Blank]’ del Tantarantana començava amb tres nois que es colen a casa d’una noia perquè volen festa. Foto: Roser Blanch

Per aconseguir que nois i noies vagin al teatre, que hi estiguin interessats, també és clau que les explotacions de les obres sigui una mica més llargues. Tenen tantes coses a fer, a banda dels estudis, que triguen a assabentar-se de l’existència de certs espectacles i sovint, quan es posen al seu radar, o no hi ha entrades o s’han acabat.

La clau es troba entre La festa i Firmamento. Enmig, per exemple, hi ha [Blank], d’Alice Birch. La temporada passada, Tantarantana i Fundació Brossa van portar a escena la peça de la dramaturga anglesa. La part dels joves era al teatre del Raval i no parlava del sexe dels àngels, precisament. Era dura, dura. Igual que A.K.A., de Daniel J. Meyer.

Els adolescents no volen mitges tintes, sinó franquesa. O espectacles de gran poètica i potència visual. O peces que tracten de temes que els interessen, no del que parlen amb els pares, sinó del que conversen amb els amics. I els clàssics, llevat que tinguis un European House a la cartellera, no solen ser una bona opció. Són identitats en formació i en constant transformació, i el passat els queda llunyíssim.

'Cacophony', de Molly Taylor, s'estrena a la Sala Beckett el 24 de gener. Foto: Kiku Piñol
‘Cacophony’, de Molly Taylor, s’estrena a la Sala Beckett el 24 de gener. Foto: Kiku Piñol

El teatre és com la lectura. Els nois i noies que, superada la primera infantesa, segueixen llegint, tot i la irrupció brutal de les pantalles i la socialització virtual, es convertiran en lectors. Més enllà de les lectures obligatòries. Els que han vist espectacles com Falaise, Firmamento i La festa hauran entès que les arts escèniques també són per a ells, que poden formar part de les seves vides. I d’aquí a una dècada és probable que siguin espectadors.

Perquè això passi, tanmateix, els teatres i festivals no els han de perdre de vista. Avui gairebé els han d’anar a buscar un per un. Arribarà un dia, així i tot, que no els caldrà fer-ho, perquè hi aniran sols. No sé si els vindrà de gust empassar-se un Txékhov o un Guimerà, però un altre Firmamento segur que sí. O potser Cacophony o Tanatologia.

Andreu Gomila
Escriptor i periodista especialitzat en arts escèniques. Com a autor, ha publicat, entre d'altres, la novel·la 'La mesura de totes les coses' (Empúries, 2021), el poemari 'Felanitx' (Edicions 62, 2020) i l'assaig literari 'Un món esbucat. Joan Alcover i Mallorca' (3i4, 2019).

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close