Del 5 al 8 de setembre, FiraTàrrega exhibirà 42 espectacles de teatre, dansa, música i performance dividits en quatre eixos temàtics.
Quatre dies de talent, de creativitat i viure les arts escèniques i de repensar l’art com a motor de creació. Aquest 2019, FiraTàrrega arriba amb uns grans eixos des d’on pren sentit i gravita tota la programació –territori, identitat, reflexió i compromís social– i amb una nova cara a la direcció, Anna Giribet, encarregada de substituir Jordi Duran.
L’etapa de la nova directora comença aquest dijous amb tota una declaració d’intencions: l’acció inaugural serà una conversa sobre l’Espai Públic i la creació artística protagonitzada per Àngels Margarit, directora del Mercat de les Flors, i el filòsof Xavier Antich, moderats per Judit Carrera, directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
A banda d’aquest toc d’inici, el conjunt de la programació ofereix un cartell per a tot tipus de públics i edats, amb la presentació de 42 espectacles (24 dels quals són catalans, 9 provenen de la resta de l’estat, 6 són internacionals, 3 de procedència mixta i un total de 19 propostes com a estrena exclusiva a l’Estat espanyol) que ofereixen una mirada polièdrica i on qualsevol persona pugui trobar-hi alguna peça que sigui del seu interès.
Pel que fa a delegacions internacional aquest any la Fira comptarà amb la presència de promotors de la regió Italiana de la Llombardia, en el marc del programa “Enforce entertainment” impulsat per l’associació APS Residenza IDra. Així mateix, acollirà programadors dels Estats Units amb el suport del CEF Travel Funding d’APAP, socis de la xarxa InSitu, de la qual la Fira ha entrar a formar part aquest 2019.
“Es posen en joc valors com la transversalitat, l’adscripció a la realitat social i la recerca”, com detallen els organitzadors. “Es vol donar cabuda a discursos contemporanis, integradors, universals, cohesionadors i crítics, sense perdre de vista les peces més festives i d’entreteniment de qualitat”. L’aposta és clara, en aquest sentit, i es vertebren en quatre eixos que permeten la construcció d’un discurs atractiu i sòlid, que detallem tot seguit.
Territori
Tàrrega és perifèria, a nivell físic. En una societat on la globalització i la mundialització tendeixen més a la uniformitat i al confort i menys a les tipicitats regionals, la resposta són les estratègies de resistència cultural, reivindicar el protagonisme de la perifèria, de la singularitat, d’allò petit i particular on hi tingui cabuda la diversitat. La diversitat de les històries culturals dels territoris ens ajudaran a combatre l’homogeneïtzació que ens està imposant la globalització. En l’àmbit artístic ens referim a minories, perifèria, ciutat, comunitat, tradicions, cultura rural.
Els espectacles que es podran veure dins d’aquest eix són: A Vore, BATbatuka, Versiones parciales y erróneas de mi vida y mi gloria (Glòria Ribera), Peix (Hotel Iocandi), The Half (Foradelugar), La caixeta (Holoqué), Teia (Júlia Farrero), Horta (Horta Teatre), Bye bye, Confetti (La Baldufa), Out Of The Blue II (Larutan), Cafuné (Du’K’tO), 1+1+1 (Laurie Bérubé, Xavier Laliberté & Elwin Roland), [kórps] (Miquel Barcelona), Trópico de Covadonga (Rodrigo Cuevas), La crisi de la imaginació (Rauxa), Possê (Sound de Secà) i L’Atelier i Els Amics d’en Crusó (Toc de fusta).
Identitat
Les monoidentitats són caduques. Al s. XXI les identitats són múltiples, compartides, no excloents. La identitat ja no és fixa sinó que es va construint. No podem continuar pensant en una sola cultura hegemònica perfectament distingible lligada a un territori únic i tancat. La programació ha de ser capaç de reflectir la inclusió, la diversitat, la democratització cultural i la democràcia cultural.
Les peces que recull identitat són: A Vore, Garden Party (Compagnie Nº8), DJ’s Quesoni (Nits Moritz), Frame (Eléctrico 28), Bidaia (Hortzmuga), Teia (Júlia Farrero), Give me protein (Kernel Dance Theatre), Pareidolia. Juegos Para Activar la Imaginación (La Llave maestra), [kórps] (Miquel Barcelona), Paparazzi (Paral·lel Ensamble), La llista (Quim Bigas), Trópico de Covadonga (Rodrigo Cuevas) i Así bailan las putas (Sixto Paz).
Compromís
La declaració d’Atenes de 1992, amb la conferència «Dones al poder», posava sobre la taula per primera vegada la democràcia paritària, que és la falta de representativitat femenina en espais de decisió.
Des de l’espai de responsabilitat que ens correspon, volem assumir la perspectiva què, en termes de gènere i també d’igualtat i justícia social, creiem que s’ha d’abordar en una programació artística: gènere, feminismes, memòria històrica, memòria col·lectiva, llibertat d’expressió, creativitat… I, per descomptat, també ens referim a la Llei d’Igualtat que es va aprovar el 2015 i que maldarem perquè es compleixi.
Dins de compromís és podrán veure els següents espectacles: El gran final (Bucraá Circus), Finale (delRevés), C’est pas là, c’est par là (Galmae), LIVALONE (Fundación Agrupación Colectiva), Excalibur (Hermanas Picohueso), Pig (Kaleider), La lluna en un pot (La Petita Malumaluga), Suite TOC núm 6 (Les Impuxibles), The good place (Marcel et ses Drôles de femmes), Mirabal, Así bailan las putas (Sixto Paz), Mission Roosevelt (Tony Clifton Circus), Diòptries (Toti Toronell) i Áureo (Uparte).
Reflexió
Defensem l’educació i l’aprenentatge continuat. Les arts de carrer necessiten ser pensades, teoritzades, compartides. Des de l’òptica artística, recolzarem aquells projectes que investiguin a llarg termini i que siguin sensibles a temàtiques que ens interessen per a l’espai públic, com poden ser la creativitat o l’accessibilitat.
Peix (Hotel Iocandi), Conversa inaugural, Paseos urbanos (Itsaso Iribarren & Germán de la Riva), Pig (Kaleider), Ovvio (Kolektiv Lapso Cirk), CALMA! (Guillem Albà), La lluna en un pot (La Petita Malumaluga), Suite TOC núm 6 (Les Impuxibles), 1+1+1 (Laurie Bérubé, Xavier Laliberté & Elwin Roland), La llista (Quim Bigas), Hand to hand (Roser López Espinosa) i Mission Roosevelt (Tony Clifton Circus) són les peces que es podran veure dins de reflexió.
