Teatre / Opinió

Salvar la temporada a les Illes

A la majoria de la població de les Balears, no li ha preocupat mai un rave si els teatres romanien oberts o tancats, però enguany, i a diferència del que està succeint a molts països del nostre entorn, els escenaris continuen oberts a l’Arxipèlag amb una capacitat del 50%. Hem arribat a representar una espècie d’oasi dins l’oasi, ja que hi ha hagut moments que al Principat s’han clos mentre que aquí quedaven oberts. D’altres, a Manacor l’han tancat perimetralment, i això ha dificultat la nostra feina –la crítica de ‘L’home del vol vertical’ s’endarrerí mig any per mor d’això– mentre el Teatre del Mar aprofità la forçada reclusió hivernal per envestir-ne una reforma. 

Durant la passada legislatura, gaudíem d’una Conselleria de Cultura amb Fanny Tur al capdavant. Devia ser el primer cop que la bifurcaven de la d’Ensenyament; pitjor ens anava en temps del PP que, de regal, ens enroscaven també l’afegitó dels Esports. Però s’enceta l’actual mandat, desapareix Cultura de l’organigrama de conselleries i nomenen Catalina Solivellas com a Delegada en la matèria. Com que no hauríem quedat de braços plegats davant la degradació a mera direcció general ens endossen una delegació mirant de fer-nos passar bou per bèstia grossa perquè no s’encenguin totes les alarmes, que al final s’acaben engegant d’aquella manera perquè tenim el caràcter que tenim i amb el so del “i tanmateix” aquí tot ho enterrem. Compraren una màquina de fer fum per vendre, en el fons, el de sempre. No ens enganyem, com que són el Govern de la gent, a ells la cultura també se’ls en fot!

La catedral del teatre illenc ha estat durant molts d’anys Manacor, amb l’Auditori, les quatre sales del Teatre municipal i La Fornal d’Espectacles com a capelles principals. Els dos primers munten la Fira de Teatre del 1996 ençà, que enguany han decidit desestacionalitzar-la –segurament la pandèmia no els oferia cap altra alternativa– però pareix haver perdut un poc de pistonada mentre Ciutat està recuperant part del terreny perdut. O potser li sembla a un crític llonguet –el nom amb què ens bategen als pobles als qui venim de Palma. Arran del confinament, ens hem tornat tots una mica més mals de remenar. I en part, per una certa rivalitat soterrada entre el Principal i l’Auditori (que guanyaven els del Llevant per golejada per desídia d’uns ciutadans que deixàrem la nostra porteria buida) s’ha solucionat de l’única manera que podia arreglar-se. Mitjançant un entente cordiale entre el Principal i Manacor que ha permès que muntatges del primer arribin a la segona ciutat de l’illa –se m’acuden Clitemnestra d’Agustí Villaronga o Kelly del tàndem Rafel Gallego & Sergi Belbel– o que mitja illa no hagi de recórrer l’altra mitja per anar a veure els muntatges de Barcelona perquè ara els estrenen a ambdues bandes.

Clitemnestra i Aquil·les en un moment de la representació de Clitemnestra, la casa dels noms d’A. Villaronga ©Elena Rotger

Dibuixant un triangle amb Palma i Manacor, hi ha Inca, tradicionalment la tercera ciutat de l’illa, amb un teatre que roman tancat de fa anys i panys de manera similar al que s’ha esdevingut amb el Born de Ciutadella, del qual tractarem més avall. El projecte ha sofrit molts d’entrebancs i les obres han romàs aturades per qüestions econòmiques. Aquest estiu toquen enllestir-se. Inca abaixà el teló l’any 2008 i l’hauria d’haver tornat a aixecar el 2015. S’incorporarà al Circuit d’Arts Escèniques de Mallorca i és de creure que aquesta baula galvanitzarà el teatre del Raiguer al mateix temps que ajudarà a potenciar els de les altres dues urbs de l’illa gran.

El Principal de Palma acaba d’editar el llibre Teatre contemporani de les Illes Balears, que aplega el teatre de text de les (co)produccions pròpies de la temporada d’enguany. Amb aquest primer volum de la Biblioteca Principal s’enceta una singladura juntament amb l’editorial illenca Òrbita amb l’objectiu d’anar substituint la que fins ara es coneixia com a col·lecció Teatre Principal de Texts dramàtics d’El Gall Editor, que havia editat peces de dramaturgs balears com ara Antoni M. Thomàs, Joan C. Bellviure, Vicent Ferrer o Miquel À. Vidal.

Exemplars del primer volum Biblioteca Principal, Teatre Contemporani de les Illes Balears, que inclou Antígones 2077 d’Aina de Cos o La revolució de les coses petites de Jaume Miró, entre d’altres

Durant la presentació del nou volum, Pep Cerdà, director del Principal de Palma, destacà el rol que ha jugat la dramatúrgia coetània, i en especial la d’autors illencs, dins aquesta temporada teatral. Efectivament, i a pesar de la deixadesa cultural que patim, des del Consell es treu pit de l’hiperactivitat del buc insígnia del teatre mallorquí. Cerdà creu que “el teatre ha de ser contemporani, ha de parlar de les coses actuals i s’han de representar autors vius”. I a fe que, revisant la programació, ho compleix.

Propostes intel·ligents han estat també involucrar-se en l’estrena d’El combat del segle (una manufactura de la Sala Beckett, el Grec 2020 Festival de Barcelona, el Centro Dramático Nacional i el Principal de Palma). També amb l’Obrador de la Beckett al darrere, Els Ocells (2018) de La Calòrica, a partir del clàssic d’Aristòfanes, s’han pogut veure tant el novembre a Ciutat com al continent i s’han erigit amb distints guardons. Actualment, la companyia és formada per gent sorgida al caliu de l’Institut del Teatre com Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Albert Pascual, Marc Rius, Israel Solà, Júlia Truyol i Joan Yago. Yago, d’infant, es mudà a viure a Palma, d’on provenen també les actrius Esther López i Júlia Truyol.

Després de romandre catorze anys barrat arran de greus problemes de seguretat que s’hi detectaren, el Born de Ciutadella ha reobert les portes. Traslladar-hi produccions de fora resulta encara molt més costós que a Mallorca. Aquí cal repetir la cantinela de la desídia de les institucions públiques, sumar-hi la del Consell Insular de Menorca i els diferents ajuntaments. Això no obstant, és d’esperar que ara ja no resulti tan complicat tenint en compte l’existència d’un altre espai amb programació regular com és el Principal de Maó. Des del punt de vista econòmic, la restauració del Born permetrà reduir despeses de contractació i aspirar a atreure altres formats que volten arreu. De retruc, les companyies illenques se’n beneficiaran perquè gaudiran d’un altre espai on lluir els seus treballs com s’ha escaigut amb Reines de Shakespeare (coproduïda pels Principals de Palma i Maó) o Nua, incloses ambdues també al recull esmentat d’Òrbita.

Ann Perelló a Nua, recentment estrenada a Mallorca i al Born de Ciutadella, i que esperem que ben aviat es pugui veure al Principat ©Bruno Daureo/Elena Rotger

A les Pitiüses, és on les coses van més de mal borràs. A “Per què a les Pitiüses?” indagàvem que no deixa de ser paradoxal la quantitat de dramaturgs que han generat les dues illes més petites (Vicent Tur, Bernat Joan, Vicent Ferrer…) però com m’advertia la josepina Carme Planells –també dins aquesta plèiade– aquesta prolixitat no s’ha vist reflectida en una vida teatral més rica i abundant. Ans al contrari. I a la petita Formentera, per la seva banda, el teatre de text continua fent-ne de les seves. El drama Carnatge (l’últim nibelung) de Vicent Ferrer, escrita entre 2003 i 2006 i mereixedora del prestigiós premi Ciutat d’Alcoi en aquesta darrera edició, s’estampà per Sant Jordi a can Lleonard Muntaner.

El formenterer Vicent Ferrer és l’autor de Carnatge (l’últim nibelung) que apareixia publicat aquest Sant Jordi a Lleonard Muntaner, Editor ©Joan Moreno.

A sa Pobla, es compleixen deu anys del decés del seu dramaturg Alexandre Ballester, membre de la generació dels premis Sagarra al costat dels emblemàtics Josep M. Benet i Jornet o Jordi Teixidor. L’Ajuntament, la regidoria de Cultura i, particularment, el regidor Antoni Simó han mogut cel i terra i han fet ploure pluja fina damunt Albopàs –palíndrom a l’estil de la Sinera d’Espriu que, de dreta a esquerra, ens permet llegir sa Pobla, on Ballester ambientà part de les seves farses. A instància de la companyia Ovnipresents, s’han organitzat col·loquis divulgatius i especialitzats entorn del dramaturg i cronista pobler, nascut circumstancialment a Gavà el 1933, i també a la Fira del Llibre de Palma. Ara volen traslladar els actes a la Universitat de les Illes Balears, Barcelona i Gavà, s’han planificat recorreguts interessants pels espais albopassers de la mà de Miquel Mas, i s’ha escenificat a la vila, a Palma i per distints escenaris Siau benvingut sota la direcció de Joan M. Albinyana. I debutarà per primer cop a sa Pobla aquest mes la inèdita Única mort de Marta Cincinatti, vencedora de l’històric Born de Teatre el 1983, mentre cerquen encara editor per publicar-ne el Teatre complet, la gran assignatura pendent.

Els actors d’Ovnipresents ens envien aquesta imatge de ©Sebastià Rigo de la primera lectura de L’única mort de Marta Cincinatti d’Alexandre Ballester

El ritme de vaccinació avança lent però, de mica en mica, s’omple la pica illenca. El dia que escric aquestes ratlles inoculen la primera dosi a un servidor. Díaz Ayuso i Armengol s’esgatinyaren pels mitjans; a la llibertat cervesera d’aquella, la nostra presidenta hi contraataca amb una de les situacions més restrictives de tot l’Estat espanyol a fi de salvar l’únic que veritablement importa als hotelers i ciutadans de les Illes amb unes lletres de neó a l’exterior d’un teatre de quatre illes: LA TEMPORADA TURÍSTICA. El resort que tan bé retraten Miquel Mas i Joan Fullana en un muntatge volgudament passat de rosca i seriat a Teatre contemporani de les Illes Balears, Souvenir, ens ve com l’anell al dit per tancar l’article perquè s’hi retrata prou bé el que implica viure en unes illes com aquestes.

Carles Cabrera
Carles Cabrera (Palma, 1979), llicenciat en Filologia Hispànica i Catalana i doctor en aquesta darrera amb una tesi sobre Baltasar Porcel publicada amb el títol de ‘Sol cap a la fosca’ (PAM, 2018). És professor de la UIB. Va ser Delegat de Literatura del Govern Balear del 2010 al 2012. Esdevingué primer subdirector i després director de la revista ‘Lluc’. Exerceix la crítica literària a l’‘Ara’ i col•labora amb les revistes ‘Serra d’Or’ i ‘L’Espill’. També és autor del llibre ‘Alexandre Ballester: de professió, dramaturg’ (Lleonard Muntaner, Editor) i d'un temari d'oposicions de ‘Llengua i literatura catalanes’ per a secundària.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close