Entrar a les sales d’exposicions de la Casa de Cultura de Girona on es mostren les obres de la col·lecció de la Fundació Valvi, per visualitzar els seus vint anys de treball, significa trobar-se amb una varietat d’obres, d’autors, d’estils, de llenguatges que pot costar assumir per la quantitat i la diversitat. Però només cal llegir el text introductori per entendre que s’està davant una mostra on el que preval no és ni la individualitat, ni tampoc la línia discursiva, sinó la possibilitat de copsar un conjunt prou ric perquè l’espectador entengui la tasca que ha portat a terme la Fundació Valvi des de l’any 2004.
120 artistes. Fons d’art de la Fundació Valvi
Casa de Cultura de Girona
Fins al 2 de març de 2024
És cert que davant tanta varietat et trobes amb obres de diferent nivell qualitatiu, també que et costa entendre el concepte que ha prevalgut per a la línia expositiva, més enllà de l’agrupació per tècniques, però hi ha una cosa que queda ben clara i és la diversitat que ha afrontat la Fundació en la seva trajectòria.
En el nostre entorn cultural on les línies de treball dels centres acostumen a estar molt delimitades i són sovint excloents pel que fa a donar visibilitat a treballs que no entrin dins l’esquema marcat, sobta veure com durant aquests vint anys a les sales d’exposicions de la Fundació s’hi han realitzat exposicions antològiques de reconeixement (28), retrospectives, de maduresa personal mostrant l’evolució d’una trajectòria (36), altres destinades a promocionar figures emergents (17), o dedicades al diàleg entre dos artistes (17), multidisciplinàries (5) i col·lectives (3).
Tampoc hi ha límit pel que fa als llenguatges, disciplines i estils: des de la figuració a l’abstracció, passant per la pintura, l’escultura, la instal·lació, el vídeo i també la performance mostren un conjunt que s’ha repartit en dues sales. Per una banda, a la sala de la Planta baixa s’hi troben bàsicament les obres de pintura i escultura en un espai on la diversitat d’estils preval sobre qualsevol altre concepte i on podem trobar obres d’artistes de diferents generacions i llenguatges. Per l’altra banda a la sala de la biblioteca s’hi exposen obres de fotografia, dibuix i gravat, juntament amb alguna escultura i algun vídeo vinculat a alguna de les obres.
Al patí s’ha instal·lat una obra recent de Michelle Wilson «Pèrdues i danys» (2024) que es manifesta com una crítica a la globalització i al sistema econòmic que ens ofega. Una metàfora que unida a la darrera obra del recorregut de les exposicions «Idees silenciades: Que voldria el sol» de Mike Duff una instal·lació en procés (2023-2025) on es planteja la pregunta «Quin paper juguen les arts i la cultura en aquest món preapocalíptic» deixen obertes unes qüestions cap al futur després d’un recorregut iniciat amb obres emmarcades en les arts visuals més tradicionals.
Des de les obres de Josep Amat (1901) a les de Radu Adrian Puiu (1993) ens trobem amb obres d’artistes gironins, catalans, espanyols però també romanesos, francesos, suïssos, canadencs, argentins, congolesos, sud-africans, grecs, marroquins, ucraïnesos, belgues, veneçolans… amb el vincle en comú d’haver treballat i desenvolupat les seves creacions en terres gironines.
I en aquest punt trobem el fet més destacat tant de la tasca feta com del treball mostrat i que es manifesta com un dels objectius a assolir per part de la Fundació: «visualitzar l’art que neix a les comarques gironines en totes les seves disciplines i estils». I realment cal dir que la impressió és que difícilment es podria representar millor en una sola exposició la diversitat i riquesa del treball dels artistes d’aquest territori.
Si es parteix d’aquest concepte, es pot afirmar que després de vint anys l’objectiu s’haurà assolit i que el valor destacat d’aquesta exposició és visualitzar la constància en la certesa d’un camí a recórrer i
per sobre de tot es fa evident la gran importància d’oferir als artistes que viuen i treballen a Girona un espai que els acull i els possibilita donar a conèixer les seves creacions.
Una feina feta dia a dia, any a any i que ens hauria de portar a reflexionar sobre la necessitat i la importància que tenen espais com el de la Fundació Valvi, on no només es dona veu i espai a artistes del territori, sinó que també estan oberts als diferents llenguatges i a donar a conèixer la diversitat de l’expressió artística que es desenvolupa al seu entorn.
L’edició d’un catàleg de cadascuna de les exposicions realitzades representa un ventall ampli que deixa testimoni d’una manera clara i fefaent de la feina feta, però també d’aquesta riquesa expressiva que en molts altres territoris no acaba de trobar un lloc on expressar-se i que fa que de mica en mica el nostre entorn cultural es vagi empetitint.
En definitiva, aquesta és una exposició segurament massa diversa, però que ens mostra la importància i la necessitat de tenir espais que tinguin com a objectiu ser una porta oberta a la cultura des de territoris concrets i descentralitzats.
Tècnica especialista en Patrimoni i Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya.
Coordinadora general d’exposicions a Arts Santa Mònica fins 2017, comissariat d’exposicions, coordinadora centres d’art territorials (2005-2008) col.laboradora revistes d’art, autora de llibres d’art infantils.