El mercat de l’art està en un procés de transformació, els canvis que s’han produït en les últimes dècades, relacionats amb múltiples factors, estan modificant el seu funcionament, canviant la seva fisonomia. Entorn d’ aquestes qüestions s’han organitzat a Barcelona dos interessants actes que han reflexionat sobre el mercat de l’art partint de dos dels seus importants actors: les galeries i el col·leccionisme: Barcelona Symposium 2020, 8a edició de Talking Galleries– del què vam publicar un article el 6 de febrer, en aquesta mateixa secció de la revista- i Passió per l’art, el col.leccionisme.
Una de les figures importants del mercat de l’art són els col·leccionistes, actualment, tenen un important paper en l’esfera artística, el que ha portat a Kenny Schachter, col·leccionista, crític i comissari independent, a preguntar en una entrevista a un col·lectiu de galeristes, si els col·leccionistes són els nous crítics? Possiblement, el seu plantejament no parteix del qüestionament de la figura del crític d’art, sinó de l’evolució de la figura del col·leccionista que, actualment, disposa de molta informació i, en certa manera, poder. La seva interessant pregunta descriu la difuminació dels rols que s’estan donant. Els col·leccionistes amb les seves adquisicions validen les propostes de galeristes i artistes i són determinants per al bon funcionament del mercat.
Els col·leccionistes no són una massa homogènia i no sempre han funcionat de la mateixa manera, ni han tingut el mateix pes, en cada època els seus perfils i interessos han estat diferents.
Si prenem com a referència la informació de mercat que transmeten, generalment, els mitjans de comunicació, podem pensar que el col·leccionisme d’art, actualment, és una activitat molt elitista que practiquen persones o institucions amb enormes recursos econòmics. Les notícies que es publiquen en molts mitjans generalistes fan referència a les vendes milionàries en subhastes a Nova York, Londres, Beijing o París; a les fires d’art com Art Basel, Frieze, Arco i Tefaf, en les quals participen les grans galeries que comercialitzen obres, on els preus s’escapen de les possibilitats econòmiques de la major part de la població. Evidentment, tot això és real, encara que només és aplicable a la part alta de la piràmide del mercat de l’art. En realitat, hi ha moltes formes de col·leccionar i el mercat té moltes capes. Un dels trets definidors dels bons col·leccionistes és la passió, l’interès per art, col·leccionar pot ser una activitat molt creativa i estimulant.
Per parlar de les característiques, de l’evolució de mercat i del col·leccionisme l’associació d’Amics dels Museus de Catalunya han organitzat un cicle de tres conferències en les quals Edmund Peel, Carles Taché, Carlos Duran i Artur Ramon, durant tres setmanes, ens han familiaritzat amb el col·leccionisme d’art, des de diferents perspectives.
La primera conferència Col·leccionisme, el mercat de l’art i les subhastes la va realitzar Edmund Peel, un prestigiós especialista amb una dilatada carrera dins del mercat de l’art, va ser el fundador de Sothebys Espanya, galerista i marxant, actualment té una consultoria d’art a Madrid. La seva experiència en el món de la subhasta i en el mercat li ha servit per traçar un il·lustrador i amè recorregut per alguns dels moments claus que hi ha hagut en la història del col·leccionisme d’art vinculat al poder, associant als tipus que han estat característics en cada període, l’eclesiàstic, el monàrquic, l’econòmic.
L’arc cronològic, sobre el qual va versar la seva conferència, va ser molt ampli, va partir de l’Edat Mitjana i va arribar fins a l’actualitat. Gràcies a la seva bona capacitat de síntesi, va fer que la seva intervenció fos amena i interessant.
Edmund Peel va ressaltar alguns dels aspectes importants que van marcar cada època, centrant, especialment, en el període que va des de la Il·lustració, moment en el qual les col·leccions reals d’algunes monarquies europees es van convertir en museus oberts al públic fins a l’època actual, en la qual va incidir el sorgiment de les galeries d’art i del concepte d’art d’avantguarda que es va produir a França durant l’impressionisme. Va comentar la figura d’alguns dels importants galeristes com Daniel-Henry Kahnweiler, sorgits a principis de segle XX. Els canvis geogràfics en el mercat de l’art que es van produir després de la II Guerra Mundial van convertir a Nova York en la nova capital de l’art, i per qüestions contributives, París va perdre en un any la seva importància i el mercat d’art es va desplaçar a Londres, la celebració de la venda de la col·lecció Goldschmit el 1958 la primera evening auction que es va celebrar, organitzada per Sothebys, va crear una gran expectació, es va convertir en un esdeveniment mediàtic, en què l’art modern va desplaçar a la pintura antiga i els preus de les obres impressionistes es van multiplicar per deu.
La següent activitat va ser un diàleg entre Carles Taché i Carlos Duran, directors de dues prestigioses galeries barcelonines que compten amb una dilatada trajectòria en el mercat de l’art al capdavant de les galeries Carles Taché (1986) i Senda (1991). Ambdues van sorgir en un moment en què l’art contemporani començava a tenir una bona visibilitat en l’esfera artística i adquiria una gran importància, que l’ha portat a ser un dels períodes més valorats i cotitzats en el mercat de l’art. En aquests anys, es va iniciar un procés d’expansió de l’art contemporani que no ha parat fins a l’actualitat, es van crear noves fires i museus arreu del món. A Madrid el 1982 es va fundar ARCO, una fira d’art contemporani que s’ha convertit en una de les de referència, el 1987 es va crear el Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
Va tancar el curs el galerista Artur Ramon que va impartir la conferència Col·leccionisme a Barcelona. La seva intervenció va girar al voltant del col·leccionisme a Catalunya, mostrant l’evolució que hi ha hagut des del final de la Guerra Civil fins a l’actualitat. Va realizar un flashback que va partir de conegudes col·leccions com la de la Fundació Nefkens, la de Lluís Bassat o la de Vila Casas i algunes de les històriques com de Lluís Plandiura, Francesc Cambó i Sebastià Anton Pascual, incidint en un dels aspectes més preocupants que hi ha actualment que és la falta de relleu generacional en el col·leccionisme d’art, una de les qüestions que més preocupen en l’àmbit local.
