La humanitat té un desig inesgotable d’aprendre. I algunes de les que avui considerem obres d’art van ésser creades amb la finalitat d’ensenyar. El que en aparença és només un tapís per decorar un espai, se’ns presenta també com un llibre obert per entendre el món amb els ulls de la gent medieval. Ens endinsem avui en l’enigmàtic Tapís de la Creació, intentant desvetllar alguns dels seus misteris.
Al Museu Capitular de la Catedral de Girona s’exhibeix, en un suport gens habitual, una de les peces emblemàtiques de l’art romànic català. Es tracta del nomenat Tapís de la Creació, una tela de llana de més de 5 metres de llargada que explica una interpretació antiga del món. Tot i no ser habitual, no es tracta d’una peça única. Vegem si no, el Tapís de Bayeux, un brodat del segle XI que ens relata un fet real: la conquesta d’Anglaterra pels normands.
L’obra de la que avui parlem està datada a finals del segle XI i malgrat la pèrdua de gran part de la decoració de la part inferior, es troba en bon estat de conservació. Per ser totalment rigorosos, hem de dir que per fer aquesta peça es va haver de posar “fil a l’agulla”. Es tracta en realitat d’un brodat fet amb fil de llana i lli, a diferència d’un tapís, en el que s’utilitza un teler. Però popularment s’ha conegut des de l’Edat Mitjana com el Tapís de la Creació i, fidels a la tradició, així l’anomenarem.
El Tapís es va fabricar per ser exposat a la Catedral de Girona, encara que no en el lloc on el podem veure actualment. Quan ens parlen de tapissos ens imaginem les teles que decoren les parets, per exemple, d’un castell. Els darrers estudis apunten a que no estava penjat en una paret, sinó que es situà al terra, com si d’una catifa es tractés. Es col·locaria prop de l’altar, sens dubte, en l’ocasió de les festes de la creu o per Pasqua, dues importants celebracions religioses anuals. Els artesans que el van brodar no van estalviar colors, que són molt diversos, van del marró al verd, passant pel blau, el vermell o el negre, usat per definir el contorn de les figures.
I sota els peus dels fidels gironins s’estenia la resposta a preguntes que s’ha fet la humanitat des de l’inici: com va començar tot? Com es va fer el món i qui el va fer? Els creients cristians afirmaven saber la resposta i la van exposar en aquesta obra sense menystenir la complexitat que això suposa. L’ordre diví inalterable no només afectava les persones, també l’univers sencer. En època medieval, la vida i la mort giraven a l’entorn de Déu. Era Ell qui decidia qui regnava, qui resava i qui treballava. I aquest ordre diví era inalterable ja que des del cel el Senyor vigilava el seu ramat, premiant els justos i castigant els pecadors.
I pels qui no sabien llegir, és a dir, la majoria de la població, aquestes lleis s’ensenyaven a través de la iconografia. En el tapís podem veure tres temes importants: el calendari anual, la creació del món segons la Bíblia i la llegenda de la creu. Anem a descobrir pas a pas què amaguen les representacions del Tapís de la Creació.
La part inferior es troba molt malmesa, però podem reconèixer el cicle que explica la història d’una de les relíquies més importants de la cristiandat: la figura de la creu. La fusta de la creu on Crist fou crucificat es va repartir per esglésies de tot el món. I si es tracta de la llegenda de la Veracreu, Santa Helena es troba a prop.
Qui va dissenyar el tapís coneixia la geografia religiosa que apareix a la Bíblia. A les cantonades apareixen els rius del Paradís, dels quals només podem identificar a Geó, a la cantonada superior esquerre.
El marc rectangular que envolta el llenç està format per uns quadrats que simbolitzen en gran part el temps. Els dels laterals conformen el calendari anual i tenen a la part superior el nom del mes. El poble, analfabet, sabia quin mes era gràcies al dibuix de la feina del camp. Us atreviu a identificar-lo?
Un home veremant, del qual només veiem una part del cos i el raïm, representa el mes d’octubre. La vinya, conreu important, també estava lligada a la litúrgia ja que durant la missa, el vi es converteix en la sang de Crist.
L’espai superior ve emmarcat al centre per la figura de l’any, envoltat de les estacions i de personatges mitològics. Fixeu-vos en la representació de l’hivern: quina escalfor dóna el foc!
Arribem a la part central, on una rodona descriu la Creació del món en set dies, envoltat pels 4 vents. Cada figura bufa una trompeta d’on surt el vent amb més o menys força…fins i tot n’hi ha un que no en té!
Presideix la creació la figura central, un Crist en majestat que ens mira directament als ulls. “Tot això he creat jo sol” sembla dir-nos amb la seva expressió.
LLum, foscor, firmament, terra, aigües i tots els animals que poden poblar el nostre planeta són obra de Déu, amb el moment culminant de la creació d’Adam, el primer home.
Però Adam estava sol i quan es va adormir, Déu va crear Eva amb una costella de l’home. I fixeu-vos cap a on s’encamina ella, cap a l’arbre del fruit prohibit…. Però aquesta és una altra història que no ens mostra el Tapís.
Amb el pas del temps, el centre d’aquest tapís deixarà de ser Déu per passar a ser la humanitat. L’observació científica del cel i de la terra aportarà noves dades per tal de respondre a la pregunta que es feien els nostres avantpassats medievals.
Però el Tapís encara amaga molts misteris sense desvetllar. Qui va fer aquesta obra d’art? Va ser un encàrrec oficial o privat? Les dimensions de l’obra i la ubicació del Tapís ens porta a pensar en un encàrrec comtal, potser d’una comtessa. Els petits detalls compten, com el fet que la base de la peça sigui de color porpra que, com sabreu, era el color associat al poder.
I què em dieu de la figura d’Hèrcules del requadre superior? Qui podia encarnar millor al comte que un heroi conegut per la seva força i valentia. Haurem de posar fil a l’agulla i intentar esbrinar tots aquests misteris.
Muntatge gràfic: Xavier Cáliz
