L’exposició Primera Línea que presenta l’artista a la Galeria Joan Prats, mostra el treball més recent realitzat en el context de les protestes socials esdevingudes en el país sud-americà durant l’octubre i el novembre del 2019.
Fernando Prats. Primera línia
Galeria Joan Prats
Balmes, 54. Barcelona
Fins al 21 de novembre de 2020
La naturalesa i el territori marquen la trajectòria artística de Fernando Prats (Santiago, Xile, 1967); una obra que incideix en tot allò invisible, dóna veu a diferents realitats i capta imatges de situacions que passen desapercebudes. Basada en la constant observació del context, la naturalesa, el ser humà i la seva mediació en situacions crítiques, l’eix de la seva investigació són les acciones pictòriques i les intervencions territorials. Utilitza des de fotografies i vídeos fins a sismògrafs o calques i enregistra empremtes i accions sobre suports fumats, tot participant de les premisses dels artistes de Fluxus amb els que comparteix la dissolució de fronteres de tota disciplina artística, a més del binomi art-vida. Tot i que viu i treballa a Barcelona, és el seu país d’origen, Xile, les accions i expedicions per la serralada dels Andes, el desert d’Atacama, l’oceà Pacífic i l’Antàrtida, així com la memòria i la comunitat, el nexe del seu treball, convertint el paisatge xilè en el seu llenguatge poètic i pictòric des d’una pràctica contemporània.
Primera Línea és una exposició que ens apropa al moviment “El despertar de Xile” que a finals del 2019 va mobilitzar multituds de tot el país protestant contra el poder i els abusos per defensar els drets arravatats. Les lluites van començar com una queixa dels estudiants davant l’augment de preus del metro de la ciutat, i van estendre’s per tot el país en un enfrontament general contra el govern xilè. La demanda va anar creixent en la reivindicació d’un estat social per a la universalització dels drets socials i laborals amb l’objectiu de reduir l’augment de la desigualtat. Almenys 26 persones van morir i unes 12.600 resultaren ferides en uns actes de greu violació dels drets humans. Xile va viure l’esclat social més greu des de la dictadura d’Augusto Pinochet (1973-1990) i Fernando Prats va decidir involucrar-s’hi, situant-se en la primera línia per captar l’energia social del seu país en rebel·lió. El resultat són fragments de textos, imatges, consignes, emblemes i objectes que donen forma als dies agitats que va viure la comunitat xilena quan va despertar després d’una llarga letargia. Prats presenta un relat visual que es formalitza en accions i fotografies que ell mateix enregistra, a més de dibuixos i instal·lacions d’objectes que mostren els processos creatius intrínsecs a la seva obra.
La radicalitat de les accions es veu reflectida en una fotografia que parla d’un dels lemes de la revolta: “Ens van prendre tant que fins i tot ens van prendre la por”. Igualment, el vídeo que presenta és un enregistrament impactant gravat en aquesta primera línia i esdevé un document directe de la rebel·lió on es percep la crua confrontació: episodis violents com ara saquejos, incendis, destrucció de mobiliari públic i de paviment, així com lluita de cossos en unes accions instantànies a la manera d’un treball periodístic.
A l’inici del recorregut l’artista rep al visitant amb l’obra Sismograma político y geológico; dibuixos de registres de terratrèmols i de fenòmens naturals que li serveixen per comparar l’esclat de les persones amb l’erupció de la terra. L’itinerari segueix amb una instal·lació amb bastons maputxes que evoca a aquesta cultura ancestral que fou la que reivindicava el moviment com l’origen de la diversitat de les comunitats xilenes.
Irreversible és una de les obres més colpidores per la referència a les 650 persones que van perdre la visió ocular per culpa de cops, bales antidisturbis i bombes lacrimògenes llançades per la policia per reprimir al poble durant les càrregues. Està formada per trenta peces de vidre tractades amb fum que evidencien les deformacions i la problemàtica de la visió de les víctimes. De fet, el fum és un dels elements que l’artista utilitza habitualment en la seva obra per incidir en el concepte de rastre. Sotmet les superfícies a un procés de fumejat i després va eliminant i esborrant la impregnació fins a deixar l’empremta de l’acció alliberadora. Per la seva banda, Arma de asedio és un conjunt de dotze fotografies que expliciten el resultat de diferents envestides dels carabineros amb productes agressius, com ara àcids, durant els violents assalts.
Algunes de les peces són el resultat de convidar els manifestants a participar en un seguit d’accions amb la bandera de Xile i així és com va obtenir-ne d’intervingudes amb grafits i consignes. En el passat ARCO ja vàrem poder veure dues d’aquestes banderes i ara presenta Sublevación, divuit banderes doblegades entre sí i tensades envers un cable dins de l’espai de la galeria per escenificar la confrontació entre les forces policials i els revoltats.
Fernando Prats ha participat en exposicions internacionals com la Biennal de Venècia, representant a Xile (2011); Mediations Biennale, Poznan (2012); la Biennal de Canàries i la Triennal de Xile (2009), Exposición Universal del Agua, Saragossa (2008); Espace Culturel Louis Vuitton, París; Fundació Joan Miró, Barcelona (2011) o Museo Nacional de Bellas Artes, Santiago de Xile (2004), entre altres. Compta amb obres significatives a l’espai públic, com Pou de Llum, instal·lada a la Balconada de Manresa (2008); Acción Medular en homenatge al General Carlos Prats González (2017) instal·lada al Museo de la Memoria y de los Derechos Humanos de Chile o Su vertical nos retiene, obra monumental edificada al Parque Metropolitano Los Cerrillos a Santiago de Xile. Actualment l’Ajuntament de Barcelona ha encarregat a l’artista la realització d’un projecte monumental a la Plaça Pablo Neruda de la ciutat en homenatge a la labor d’acolliment dels exiliats republicans liderada pel poeta.
