Al vestíbul del Palau Robert, davant de l’escala noble, hi ha l’exposició de les imatges guardonades del Primer Premi Miravisions de Fotoperiodisme. Aquesta és una iniciativa de la revista digital La Mira, que es planteja una relació amb l’actualitat periodística diferent: vol posar èmfasi en les històries que no es veuen a simple vista, les que les presses del món contemporani ni ens permeten percebre. Com aquesta exposició.
El 2020 en imatges: Guardonats del Premi Miravisons de Fotoperiodisme
Palau Robert. Passeig de Gràcia 107. Barcelona
De dilluns a dissabte de 9 a 20h i diumenges i festius de 9 a 14:30h
Fins al 16 de gener del 202
El Passeig de Gràcia continua anant ple, per molt que diguin que el turisme ha baixat i que encara no sigui temporada alta de compres nadalenques. La gent passeja, bada entre els aparadors i el jardí del Palau Robert. Enmig d’aquest tragí hi ha una exposició que relata, posa cara i explica històries particulars del confús, remot i recent alhora, 2020. Allò que no veiem, doncs, esdevé fons i forma de l’exposició: punt de partida i propòsit del Premi Miravisions de Fotoperiodisme. L’impulsora d’aquesta iniciativa, La Mira, pretén explicar històries de no-actualitat, aquelles quasi invisibles per quotidianes, però amb profunditat. El contingut els seus articles i reportatges, per tant, sempre és de fons, amb la intenció de relatar històries, d’oferir espai i temps a la lectura i a la mirada desinteressada.
Aquesta exposició es va presentar inicialment al Complex Cultural de Juneda en el marc de la jornada Miravisions de fotoperiodisme. Aquestes jornades professionalitzadores tenien com a objectiu crear xarxa entre fotògrafs experts, professionals del sector i generacions joves. En aquest context es van conèixer els guardonats i ja es va anunciar que l’exposició es podria veure al Palau Robert de Barcelona fins al 16 de gener del 2022.
Aquesta primera edició, el premi ha volgut reconèixer els millors treballs fotoperiodístics de l’any 2020 amb l’objectiu de posar en valor la imatge com a element essencial per explicar històries d’interès periodístic. Seguint aquest fil, ens trobem amb les obres guardonades en la categoria “Professional”: el primer premi és per a la història de dotze joves migrats que van conviure durant la pandèmia en una nau abandonada de Terrassa. L’autora és Mireia Comas. El segon premi d’aquesta categoria relata el col·lapse de les funeràries durant el primer pic de la pandèmia sota els ulls de Sergi Alcàzar. El tercer premi és per a Marc Sanye, que fixa les pors d’una dona de 104 anys que contreu COVID a través d’una fotografia de les seves mans. S’atorguen dues mencions especials: una per a Sergi Alcàzar per la seva obra Primera línia i l’altra per a Jordi V. Pou, per El confinament impossible dels temporers.
Si un requisit de la categoria “Professional” era haver publicat l’obra en un mitjà de comunicació, la categoria “Estudiant” demanava, simplement, l’acreditació de la matrícula en una escola oficial de Catalunya. D’aquesta manera, es treballa un dels altres objectius dels instigadors d’aquests guardons: la transmissió intergeneracional, entenent la pertinença a una tradició i obrint pas a les generacions més joves que tot just comencen a professionalitzar-se. La convivència de les dues categories, doncs, és rellevant perquè no converteix el premi tan sols en un reconeixement a una peça acabada ni tampoc destaca autors emergents, sinó que ho fa tot alhora i és en aquest intercanvi on hi ha el valor de la transmissió entre generacions.
En aquesta categoria, per tant, el primer guardonat és Bernat Cedó, de l’Escola de Fotografia IEFC, per A porta tancada, un recull fotogràfic de com es va viure el confinament des de casa. El segon premi és per a David Rico de l’Escola de Fotografia IEFC per L’esport que va guanyar la covid i el tercer és per La soledat, de Lydia Medina, de l’Escola Groc. La menció especial de la Categoria Estudiants és per a Anna Lofi, estudiant del postgrau en fotoperiodisme de la UAB, pel treball fotogràfic Confinament de l’àvia.
A punt d’esclatar la febre nadalenca i a les acaballes del 2021 és molt possible que desdibuixem el passat recent, que no el vulguem veure i que, inclús, passem per davant d’aquesta exposició i ni ens adonem que hi és. Però justament per això és important la feina que mostren totes aquestes imatges premiades: perquè són històries rellevants i, tanmateix, tan inversemblants…
