El Palau Robert acull una retrospectiva d’un dels dissenyadors més reconeguts i influents del panorama contemporani, vinculat des de fa més de cinquanta anys a la ciutat de Barcelona.
America Sanchez. Clàssic, modern, jazz i tropical
Palau Robert. Barcelona
Fins al 23 de febrer de 2020
“El disseny és un sistema racional de comunicació” ha afirmat reiteradament America Sanchez (Juan Carlos Pérez Sánchez, Buenos Aires, 1939) i és que la seva creació té com a objectiu transmetre al receptor determinades informacions i missatges fent-se valer de totes les pràctiques artístiques i de tots els recursos gràfics al seu abast. A partir d’una contribució conceptual i visual se situa en la frontera de dues tradicions: d’una banda la que prové del món popular, espontani i anònim, i de l’altra la d’origen europeu (Escola de la Bauhaus) que es basa en el racionalisme, l’ordre i el rigor. Amb una llarga i fèrtil trajectòria i amb un estil eclèctic, experimental i inclassificable és una figura de referència per entendre el disseny al nostre país; essent un dels valors que ha contribuït a construir la imatge i la comunicació gràfica de Barcelona. Fou un dels dissenyadors argentins que, a partir dels anys 60, abandonaren el seu país per instal·lar-se a l’Estat espanyol, en un moment en què la renovació i l’impuls del disseny dels anys 70 i 80 agafa embranzida gràcies a la recerca de noves fórmules de democratització i a la incipient societat de consum.
Igualment cal destacar la seva tasca fonamental com a pedagog i docent de diverses disciplines del disseny. El 1967 a proposta del dissenyador suís Yves Zimmermann es va sumar al grup fundador de l’Escola Eina i fou el responsable de l’àrea de disseny i creador de les dues primeres imatges gràfiques del centre.
Amb el títol America Sanchez. Clàssic, modern, jazz i tropical el Palau Robert presenta una exposició que aplega bona part del seu polièdric llegat que custodia l’Archivo Lafuente, complementada amb obres de col·leccions catalanes i reproduccions facsímils d’alguns treballs. Comissariada per Juan González Riancho, reuneix unes 600 peces entre originals i publicacions amb un recorregut cronològic que s’inicia amb els seus primers treballs realitzats a l’Argentina i amb els seus inicis a Barcelona –on hi arriba el 1965- i clou amb la seva vessant més personal i amb materials més actuals. El nom de la mostra fa referència a una conferència que el mateix artista va pronunciar el 2010, en la que va argumentar que el seu estil és una combinació d’aquests quatre conceptes: clàssic perquè és necessari recórrer a la història i fixar-se en els mestres; modern perquè l’estudi de les escoles suïsses i alemanyes ha estat fonamentals per a expressar-se a través del disseny gràfic; jazz perquè necessita fer ús de la improvisació i de la llibertat d’actuació i tropical perquè en la seva obra intervé també l’atzar, la bogeria i el disbarat.
El seu llenguatge amb influència del pop-art, entre irònic i enginyós, fusiona totes les pràctiques artístiques i tots els recursos gràfics: dibuixa i desdibuixa, fotografia i vela, retalla i enganxa, retoca i altera investigant sempre en els nous dominis de la imatge.
El recorregut està estructurat en set àmbits que permeten un itinerari pels diferents mons creatius que ha desenvolupat sempre amb mirada incisiva, impuls renovador i potència visual.
Fou a partir del 1967 quan va destacar en el panorama gràfic barceloní, enfrontant-se amb el camp de la marca, el disseny de logotips, símbols i programes d’identificació fins a crear vertaderes icones gràfiques. America Sanchez és el responsable de la identitat corporativa de reconegudes institucions i empreses, com ara la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Museu Picasso, el Teatre Nacional de Catalunya, la Caixa, la revista Ajoblanco, Cerveses Moritz, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la Candidatura Olímpica de Barcelona de 1992, el Futbol Club Barcelona, el Gran Teatre del Liceu, el Festival Grec, l’Ajuntament de Barcelona, les festes de la Mercè, el Tricicle, Vieta, Vinçon o el Casal Lambda, entre moltes altres.
Es presenten també una trentena de fotomuntatges de la sèrie «Iconografia moderna» que va donar a conèixer a la Sala Vinçon el 1980; trenta-tres composicions de la seva sèrie «Polaroid SX-70», sistema que incorpora el 1988 i que representa treballar sense negatius, de les quals destaca el Mural Copito, imatges originals repetides i intervingudes amb taques de color; així com una vintena de dibuixos Trochi Mochi que va realitzar seguint una pràctica experimental sota l’influx del còmic underground britànic. El 1983 decideix nomenar “Fot-Gràfic-Art” al conjunt de la seva obra personal, inaugurant una nova etapa en el procediment del gènere del fotomuntatge i de la manipulació d’imatges, de la qual es presenta una acurada tria.
Pel que fa a les publicacions, més de 320, des de cartells fins a llibres, revistes, catàlegs, fullets, targetes, invitacions, calendaris, discos, impresos, i destaca un important conjunt de papers de carta d’empreses per a les quals va dissenyar la seva identificació. Es complementa amb una cinquantena de cartells de la Biblioteca de Catalunya –donació d’America Sanchez fa 15 anys–, juntament amb reproduccions de mig centenar dels seus treballs, provinents del Museu del Disseny de Barcelona al que el 2017 l’autor va cedir un total de 116 peces. També cal destacar la seva tasca en la senyalística a partir d’un estil cal·ligràfic molt personal, en dissenys com el que va fer per a l’Hotel Casa Camper (2005). Tampoc no podem oblidar la reivindicació que ha fet de la gràfica popular anònima en projectes que ha comissariat com “Tresors gràfics” (1998) o “Tutti Frutti” (2007). És autor del llibre Barcelona gràfica, editat per Gustavo Gili l’any 2001 i reeditat el 2006, un dels reculls més exhaustius del patrimoni gràfic de Barcelona.
Premi Nacional de Disseny (1992), Premi Ciutat de Barcelona (2001) i Premi Laus en sis ocasions, America Sanchez ha exercit com a fotògraf, dibuixant, dissenyador gràfic i docent de la imatge; dedicacions que ha explorat amb multitud de tècniques i que ha combinat sense límits, alliberant-se de qualsevol convenció i prejudici. El seu talent i la seva creativitat l’han posicionat com una de les veus més significatives del disseny gràfic contemporani.
