Arts visuals / Exposicions

Amor sagrat

Al carrer de l’Esparteria, un carrer al bell mig de Barcelona enmig d’anodines botigues de roba cara i de records per a turistes que no acaben d’arribar, les escultures de Julia Creuheras et transporten a òrbites allunyades, des de l’espai mític fins a les coordenades de la física quàntica.

Holy motors, Júlia Creuheras
Espai: carrer Esparteria, 23, 08003 Barcelona
De 12h a 20h
Fins al 21 de juny del 2021

L’amor és el centre de gravetat a l’entorn del qual giren tots els objectes, amb el destí de no trobar-se mai o bé d’enclastar-se contra els esculls. Entre les peces ressonen narratives clàssiques gregues, veus de Les mil i una nits i l’espera de Pasolini. Les escultures, que són motors convertits en joia, tenen la delicadesa del fil de plata i alhora la contundència d’un martell que percudeix fins l’infinit. Entre elles es relacionen narrativament, expliquen històries i teixeixen relacions.  La tragèdia del no encontre, de no poder fugir o de la desesperança és el que mou, sense massa sentit, tots els mecanismes. L’artista, nascuda a Barcelona el 1995, vesteix de novetat aquests referents i aquests temes revisitats i més que convertits en clàssics, per no dir llocs comuns, i ho fa des de la puresa i la pulcritud de les seves propostes.

Holy motors, Julia Creuheras

Julia Creuheras és graduada en Fine Art Photography a Londres i ha estudiat Computational Arts a Goldsmiths. Quan té temps llegeix tractats de física i fa ganxet. Aquesta combinació, més una mirada poètica, per bé que tràgica, sobre l’amor l’han portat a crear aquesta exposició, la seva primera mostra en solitari. El seu mitjà és la concreció computacional en uns motors que doten de lleugeresa i metàfora els objectes que, alguns alats, floten. També ho és el teixit, la manufactura que ordeix una trama entre tots els elements de l’exposició, un fil d’Ariadna que et permet no només no perdre’t, sinó poder seguir els capítols de les diferents històries d’amor, o desamor, que s’expliquen.

I, seguint el fil, ens trobem amb el col·lectiu Creixent Apareix que, sumant-se a la trama, pretén formar i crear xarxa entre diferents elements en aquesta Barcelona post pandèmica. Aquest col·lectiu curatorial reivindica la potencialitat de l’art emergent per crear nous diàlegs a la ciutat a través de projectes expositius i d’accions entorn de l’obra pública. Igual que les peces de Julia Creuheras, Creixen Apareix juga amb les òrbites del sistema artístic.

Un dels encerts principals d’aquesta primera proposta de l’equip curatorial, Holy Motors, és el disseny de llums a càrrec de Max Milà Serra, un dels efectes escenogràfics més interessants de l’exposició. La llum és el complement perfecte ja que no només fa brillar les peces, sinó que els dona cos i les dota de presència i ànima.

Holy motors, Julia Creuheras

D’aquesta manera, el vestit de fil de plata que és la peça Atrapasueños (2021) pren presència al voltant de dotze cabdell de fil de cotó que l’envolten en una òrbita eterna. Aquesta peça es mou en sintonia amb ella mateixa, però descompensada de qualsevol altra, cosa que li dificulta qualsevol interacció. A prop seu, Sueño atrapado (2021) malda per sortir de la seva urna però no pot. Els amants no es trobaran mai perquè viuen en una coordenada espai-temps diferent. Amb la llum, també, les sabates d’Hermes (Se le cayeron a Hermes, 2020) semblen incandescents mentre intenten, inútilment, prendre de nou el vol. Sense elles, la comunicació entre els amants s’ha trencat de forma definitiva. Mi amor por ti es gravedad (2021) t’espera a dins del que sembla una tomba i, tancat dins del sarcòfag, el vestigi de l’espera resta, aquest sí, immòbil. Una agulla, com un pèndol o una espasa de Democles, es mou en cercles absurds i amenaçadors. Els amants s’atreuen però no es troben i els plats queden intactes a l’espera que arribi algú que els devori a Una comida incómoda, 2021.

Si la llum marca l’aquí, l’escena, el so de la mostra remarca un tempo que no cessa mai. Fa palès el pas del temps, inexorable, que crea diferents plans d’acció i realitats paral·leles. Els motors no són silenciosos del tot, tampoc la cullera impacient que xoca amb el got. Aquests sons, com si fossin metrònoms que marquen a destemps, proporcionen una sensació estranya perquè no és un so (ni un temps) harmònic i, per tant, no permet l’encontre.

Amor i temps, uns clàssics tràgics que prenen una llum diferent en aquesta proposta.

Maria Canelles
Vinculada des de sempre al món de la cultura, i en concret a la literatura i al teatre, va estudiar Humanitats i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i un màster en Estudis Teatrals. Ha estat vinculada a grups de recerca universitaris sobre literatura contemporània; ha treballat al TNC i al Queen's Theatre (Londres); ha escrit per Núvol, DBalears i Butxaca; ha fet de docent a Esart; ha venut llibres per tekman Books i ha format part de projectes bonics amb Tantàgora i Els Pirates Teatre. Actualment ha fet parada a la Fundació Joan Brossa. Escriu i llegeix tant com pot i menys del que voldria.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close