Arts visuals

Anish Kapoor desembarca a Venècia per quedar-s’hi

L’artista inaugura una exposició doble i adquireix un palau gòtic per transformar-lo en un centre cultural.

L’Artista Anish Kappor. Imatge: George Darrell

Anish Kapoor (Bombay, 1954) recorre tota la seva fascinant carrera en una mostra que no porta títol, només el seu nom, repartida entre les Galeries de l’Acadèmia al barri de Dorsoduro i el Palau Manfrin, al cor de Cannaregio. Aquest darrer és el que l’artista angloindi, que va representar a Gran Bretanya en la Biennal de Venècia de 1990, ha adquirit per convertir-lo en un centre cultural, concebut com un laboratori per a l’art contemporani. Per això caldrà una mica més de temps, ja que el palau d’origen gòtic adquirit pel visionari col·leccionista Gerolamo Manfrin el 1788, poc abans de la caiguda de la República de Venècia, després d’un període d’esplendor com a seu d’una prestigiosa col·lecció de pintura, va ser deixat a l’abandó. Mentre ho reestructura, Kapoor ha volgut instal·lar una part de la seva gran retrospectiva entre les obres de reconstrucció, per permetre una preview del palau. “L’art contemporani funciona molt bé en espais que tenen la seva pròpia història, no hem volgut amagar que és un edifici en obres”, assegura Giulia Foscari, l’arquitecta que lidera la reestructuració.

A Palazzo Manfrin, el recorregut arrenca amb una obra creada ex professo per a l’ocasió, la gegantina Mount Moriah at the Gate of the Ghetto, que ha colonitzat el sostre de l’entrada amb una massa vermella de pintura i silicona, que sembla degotejar sobre els visitants. Impossible no sentir-se torbat davant dels miralls que distorsionen i torcen la perspectiva de l’espectador o de les instal·lacions mecanitzades de grans dimensions com Turning Water Into Mirror amb les seves aigües turbulentes, arremolinant-se com a sang. Tots els recorreguts porten a la instal·lació central, un sol flotant sobre una massa informe de cera vermella, que s’afegeix al terra del palau, submergint-lo en una mena de substància primordial on la vida i la mort es barregen fins a confondre’s. “Per a Kapoor, la matèria no és només volum, sinó també buit. Un objecte no és només per omplir un espai, sinó també per mostrar-nos l’absència que l’envolta. Per això a cada sala d’aquesta doble exposició es multipliquen els talls, les esquerdes i les cavitats que aprofundeixen en els seus grans temes: llum i ombra, negatiu i positiu, masculí i femení, material i immaterial, ple i buit, còncau i convex, natural i artificial, sòlid i líquid, actiu i inert, ordre i desordre”, apunta l’historiador de l’art Taco Dibbits, director del Rijksmuseum d’Amsterdam i comissari de la doble proposta.

Exposició d’Anish Kapoor al Palazzo Manfrin. Photo © David Levene

A les Galeries de l’Acadèmia s’exhibeixen una sèrie d’obres fonamentals a la carrera de Kapoor, des de les escultures dels seus inicis executades amb el pigment, fins a la instal·lació Shooting into the Corner amb un canó llançant projectils de cera vermella que creuen la sala a cinquanta quilòmetres per hora, per aixafar-se a les immaculades parets del museu.

Exposició d’Anish Kapoor a les Galeries de l’Acadèmia. Photo © David Levene

També es presenta una sèrie d’obres inèdites creades amb el Kapoor Black, un material nano tecnològic innovador capaç d’absorbir més del 99,9% de la llum visible com si fos una esponja visual. En un diàleg més o menys explícit amb les obres mestres de Tiziano, Lorenzo Lotto i Giorgione, exposades al pis superior, l’artista investiga el sentit del plec a la pintura renaixentista i eliminant vores i contorns, introdueix el visitant en una altra dimensió.

L’exemple més sorprenent és una versió monumental de la seva cèlebre paret embarassada, Pregnant White Within Me, una càndida protuberància que engruixa l’arquitectura de l’espai, transformant-la en l’úter d’una mare. “Crear no és com procrear. Per això envejo la maternitat”, diu Kapoor, que aconsegueix modelar l’espai perquè la panxa embarassada aparegui i desaparegui de la paret, segons l’espectador modifiqui amb el moviment el seu angle visual. En total s’hi exhibeixen més de 60 obres repartides per les dues seus, que es podran visitar fins al 9 d’octubre i que, de moment, són les més concorregudes de totes les propostes paral·leles de la Biennal.

Anish Kapoor: Shooting into the Corner. Exposició a les Galeries de l’Acadèmia: Photo © David Levene


“Vivim temps estranys, estem en trànsit entre el que ha estat i el que pot ser. És un espai de confusió i la pandèmia ho ha demostrat i amplificat. Tots estàvem molt confosos i sense preparació. La guerra d’Ucraïna ens torna a posar davant de situacions d’aquesta mena. La cultura i l’art especialment, ens recorden qüestions fonamentals. Estem vivint i patint etnonacionalismes que no vèiem des dels anys trenta i la Segona Guerra Mundial. Hi ha un neofeixisme que ho impregna tot i és cada dia més preocupant. La cultura ens pot ajudar, però nosaltres hem de continuar lluitant per un futur en què res no és segur”, conclou Kapoor.

Exposició d’Anish Kapoor a les Galeries de l’Acadèmia. Photo © David Levene
Roberta Bosco
Periodista d'origen italià especialitzada en art contemporani i cultura digital, comissària d'exposicions i docent. https://arteedadsilicio.com

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close