Exposicions

Antoni Campañà, la mirada inquieta i humana

El MNAC recupera la figura del fotògraf a partir del recent descobriment de les seves fotos perdudes de la Guerra Civil.

La guerra infinita. Antoni Campañà. Les tensions d’una mirada (1906-1989)
Comissaris: Toni Monné, Arnau González i Vilalta i Plàcid Garcia-Planas
Museu Nacional d’Art de Catalunya
Fins al 18 de juliol de 2021

Explica Joan Fontcuberta que existeix un cert patró de construcció dels grans mestres de la fotografia que es va repetint al llarg de la història i que implica un descobriment inesperat d’un arxiu desconegut, gairebé per atzar, que impulsa a descobrir o redescobrir un fotògraf i el seu llegat, amb un impacte mediàtic important. Històricament hi ha el cas d’Eugène Atget, reivindicat als anys 20 per Berenice Abott i Man Ray, en el moment que ell estava gairebé a la misèria. Més recentment hi ha el descobriment fascinant de l’arxiu de Vivien Maier, la fotògrafa mainadera, que va passar de l’ostracisme a la fama internacional en poc temps, després de morta. Hi ha la “maleta mexicana” de Robert Capa, i a casa nostra, el famós cas de la maleta d’Agustí Centelles, que el fotògraf va amagar a França amb els negatius de les imatges de la Guerra Civil durant tots els anys del franquisme i que ell mateix va recuperar.

El 2018 va sortir a la llum una recuperació inesperada de fotografies de la Guerra Civil: la família d’Antoni Campañà (1906-1989) va trobar per atzar dins d’unes caixes vermelles, mentre buidava la casa familiar de Sant Cugat del Vallès, més de 5.000 imatge preses pel fotògraf durant la Guerra Civil, entre positius i negatius. Un descobriment molt valuós que ha ajudat a resituar l’obra del fotògraf de manera contundent.

És el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), que en el seu fons té obra de Campañà, sobretot de la seva etapa primerenca pictorialista, qui ara dedica una exposició retrospectiva del fotògraf, molt centrada en les imatges recuperades de la Guerra Civil, molt interessants pel fet de ser inèdites però també per la visió crua i directe de Campañà sobre els fets que passaven davant dels seus ulls de fotoperiodista. Aquest és el gruix central d’aquesta exposició, que també exposa una de les caixes vermelles recuperades, un objecte amb una pàtina gairebé de relíquia sagrada.

Antoni Campañà. Tracció de sang, 1933. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional de Fotografia, 1999. Museu Nacional d’Art de Catalunya,

Abans d’arribar a l’àmbit dedicat a la Guerra Civil, presidit per un vermell inoblidable, l’exposició repassa les primeres etapes de Campañà, nascut a Arbúcies, i que amb només 10 anys ja feia d’aprenent de fotògraf. Una vocació primerenca que Campañà no va abandonar mai, i en la qual de manera molt conscient ja buscava una mirada diferent i nova. Les seves imatges pictorialistes, influenciades per Pla Janini, ja contenen la tensió interna de la qual parla el subtítol de l’exposició: la contraposició entre el món urbà i el rural, i entre la màquina, l’home i l’animal, com en la icònica fotografia Tracció de sang (1933) o la inquietant Espantaocells (1934). La seva inquietud per la recerca d’angles i enquadraments nous es fa evident quan el 1933 Campañà aprofita el seu viatge de noces per assistir a un curs impartit pel fotògraf Willy Zieke, a Munic. Una estada crucial perquè Campañà coneix en directe els nous corrents estètics europeus com la Nova Objectivitat, la Nova Visió i el constructivisme, coneixements que aplicarà de manera brillant en composicions on apareixen escales i línies arquitectòniques.

Antoni Campañà. Barricada. Carrer Hospital, Barcelona, 25 de juliol de 1936. Arxiu Campañà.

Però Campañà també excel·leix en la fotografia més immediata i periodística. La seva fotografia esportiva és moderníssima i té molt poc a envejar al que es fa en aquest àmbit més de 80 anys després. És aquesta visió la que Campañà aplica durant els tres anys de la Guerra Civil, sobretot pels carrers de Barcelona. No és difícil imaginar el fotògraf caminant per la ciutat amb la seva Leica, amb el cor trencat pel que estava veient, sense cap ànim propagandístic, sinó només amb la intenció de copsar la dura realitat del que suposa una guerra civil, sigui en la faceta més combativa i en la més dolorosa. Campañà fotografia els somriures d’uns nens darrera una barricada o de les milicianes fusell en mà, orgulloses però també, amb tendresa. Una d’aquestes milicianes aixeca el braç amb la bandera anarquista al darrere, a les Rambles barcelonines. Una imatge que s’escampa pel món durant 80 anys com a icona de la lluita republicana però com a fotografia anònima. Només gràcies a la troballa de les caixes vermelles, la foto ha recuperat la seva legítima autoria.

Antoni Campañà. Sense títol [Caos postbombardeig], Barceloneta, Barcelona, 29 de maig de 1937. Arxiu Campañà

Campañà s’acosta als pobres que han de dinar en un menjador de la ciutat i al dolor dels refugiats andalusos. No estalvia cruesa en les seves imatges de morts i s’endinsa en el cor de la runa després dels bombardejos. Ell, que era catòlic, no dubta en documentar amb ull clínic els saquejos i incendis de les esglésies i l’exhibició de les mòmies de les monges a les entrades dels convents. Malgrat no estar compromès políticament, treballa també per als anarquistes i per al Comissariat de Propaganda, amb imatges heroiques com la que mostra al dibuixant Francesc Nel·lo pintant el tren antifeixista del sindicat de dibuixants. Retrata la sortida dels anarquistes cap al Front de l’Aragó però també l’entrada de les tropes franquistes per la Diagonal el 1939. La tensió i les contradiccions del fotògraf no el vencen a l’hora de fotografiar. Campañà és ell mateix una càmera.

Antoni Campañà. Sense títol [Menjador per pobres], Casino de Sant Sebastià, Barceloneta, Barcelona, 1936. Arxiu Campañà.

El fet que Campañà decidís amagar aquestes magnífiques fotografies és la prova, en certa manera, que per ell la guerra no havia acabat. Però la fotografia era la seva professió i durant la postguerra, l’exerceix sobretot dirigida cap a la fotografia comercial i esportiva. Treballa per al sector de l’automoció, per exemple, per a la fàbrica SEAT. Precisament fins al 15 de juny a la recent oberta Casa Seat de Barcelona es pot veure una exposició d’una cinquantena de les fotografies que Campañà va fer a aquesta empresa.

Amb Joan Andreu Puig Farran i amb l’esclat del turisme crea una empresa que produeix postals turístiques en color d’arreu de tot l’Estat, fet que l’artista Jesús Galdón, responsable també de l’encertat i suggeridor muntatge de tota l’exposició, ha utilitzat per crear una instal·lació artística amb postals que ocupa tot un pany de paret de la mostra. Una mostra que dona en altres moments claus interessants com un àmbit en el qual dialoguen entre sí les fotos de Campañà, d’èpoques diferents i lligades per concomitàncies semàntiques: el retorn de Companys versus el retorn de Tarradellas; o l’estàtua de Colom, testimoni de l’enterrament de l’anarquista Durruti, però també d’una visita de Franco.

És cert que Campañà no era un desconegut en la fotografia catalana però a més del seu muntatge modèlic, l’exposició del MNAC resitua el fotògraf en el lloc que li pertoca en la història de la fotografia a casa nostra: un autor amb una mirada estèticament inquieta i gens complaent. Un fotoperiodista extraordinari, icònic i humà.

Periodista i crítica especialitzada en arts visuals. Durant gairebé tres dècades, va ser redactora de la secció Cultura del diari Avui i després d’El Punt Avui. Actualment és col.laboradora freelance de temes artístics i musicals en mitjans com El Mirador de les Arts, Catorze i El Temps de les Arts. També realitza feines d’storyteller i redactora per a institucions museístiques com el Museu Picasso i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, entre d’altres. Membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, ha guanyat els premis GAC i ACCA a la crítica d’art.

Aquest lloc web utilitza galetes («cookies») per diferenciar-vos d'altres usuaris i activar diverses funcions d'acord amb la informació i els serveis que El Temps de les Arts us vol oferir, però heu de donar el vostre consentiment per acceptar-les. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close