Antonio López no necessita presentacions, és un dels artistes espanyols actuals més reconegut i internacional. La setmana passada, vam poder gaudir de la seva presència directa a Barcelona en el marc de la present Temporada del Liceu que ha programat un concert de lieder de F. Schubert, “Winterreise, D. 911″, basat en els poemes de Wilhelm Müller i coordinat amb una proposta visual elaborada a partir d’obres d’Antonio López per l’equip artístic dirigit per Bárbara Lluch, al Centre Penitenciari de la Model. A més fins a l’11 d’abril es pot visitar gratuïtament en el mateix centre penitenciari una exposició amb obres d’Antonio López.
El passat 23 de març, Antonio López va entrar en conversa amb el director artístic del Liceu Victor García de Gomar a la Sala Foyer del Gran Teatre del Liceu. Entre altres coses, l’artista va justificar aquesta proposta insòlita i experimental de mostrar la seva obra en una presó, López reflexiona que a vegades els espais no pensats per exposar-hi obra poden ser els millors companys, en aquest cas hi ha un diàleg entre la seva obra lluminosa, però d’un realisme sever amb la presó com a lloc de patiment, però que és una part nostra; tots hi podíem haver estat allà”, reflexiona l’artista.
La conversa també va girar entorn dels seus referents i dels artistes que ell admira com Velázquez i Sánchez Cotán, els catalans Dalí i Tàpies que poden sonar molt tòpics, però no tant convencional va ser la citació de l’escultor Joan Rebull (Reus 1899-Barcelona 1981) molt menys conegut i reconegut que els dos artistes anteriors. Rebull va formar part del grup artístic Els Evolucionistes on també hi havia tres grans escultors més com són Apel·les Fenosa, Josep Granyer i Josep Viladomat. López va comentar que se sent identificat amb l’obra de Rebull, de fet hi ha similituds en l’obra dels dos artistes com la predilecció pels retrats escultòrics infantils i el hieratisme expressiu dels rostres d’unes escultures que s’emmarquen dins el realisme sintètic.
Després de la conversa, va tenir lloc a la galeria principal de la presó Model, el primer concert de tres, del cicle de lieder Winterreise (El viatge d´hivern) de Frank Schubert a càrrec del baríton Benjamin Appl que es va posar en la pell d’un pres vestit amb una granota blava i amb bona dramatúrgia va interpretar els lieder amb veu potent i ben timbrada acompanyat del pianista James Baillieu. L’acústica era complicat que arribés amb uniformitat en un espai que no està pensat per escoltar música, però a estones arribava amb sorprenent nitidesa. Sobre l’escenari situat al mig de la llarga galeria, hi havia penjada una gran pantalla on es projectaven obres que Antonio López ha prestat molt generosament per al projecte, senceres, fragmentades, apropades o sobreposades, acompanyades d’ efectes animats com la neu caient, el gel que es va desfent, l’aigua corrent etc. buscant una relació simbòlica amb la temàtica dels poemes de Wilhelm Müller que estan dins de la més pura tradició romàntica i que en conjunt evoquen en ple hivern un amor perdut, amb somnis de primavera. Domina en el conjunt un sentiment de nostàlgia amb alguns pics de desesperació molt ben interpretats pel baríton en un espai que juga a favor del dramatisme. La pintura de López d’un realisme sense concessions i sovint amb un punt de nostàlgia que el muntatge visual s’encarrega bé de potenciar, és un contrapunt interessant i el conjunt va resultar molt harmònic.
El recorregut continuava a la galeria 5 on estaven exposades a les cel·les, algunes de les obres projectades i d’altres, la majoria provinents de la Col·lecció Estudio de Antonio López, també de la Fundació Sorigué i Col·lecció Orpheus. Són escultures, relleu i pintures realitzades amb alguna excepció els darrers vint anys, algunes encara en ple procés de realització. Hi ha escultures humanes, homes, dona i nens que adquireixen un nou realisme i dramatisme empresonats en les petites cel·les encara moblades, on s’hi havien arribat a amuntegar 16 presos durant la Guerra Civil i la immediata postguerra.
Però també i en fort contrast, hi ha lloc per al lirisme i el record de l’amor, plantejat en els lieder de Schubert, en la mostra de tres floreres provinents de la sèrie Rosas de Ávila. Explica López que des del 1953 ell, amb la seva dona la pintora María Moreno, impartien cada any un taller de pintura a la ciutat d’Àvila. Durant anys, López va anar repetint el ritual de pintar el ram de roses que regalaven a la Mari, morta el 2020. De les flors, a López li interessa captar la bellesa efímera, el procés de la bellesa que es destrueix.
Aplaudim la proposta del Liceu, immersiva i de diàleg de les diferents arts. Encara es pot gaudir durant uns dies de l’exposició de les obres de López a la vegada que és un bon moment per visitar l’antic centre penitenciari que des de fa un temps s’ha convertit en memorial històric.
